tag:blogger.com,1999:blog-84473771579676024962024-03-13T14:05:31.864-07:00Glossari forestalUnknownnoreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-76893439967124797932010-05-15T13:23:00.000-07:002010-06-13T02:54:37.058-07:00AA Peu Dret, Expressió emprada al parlar d'arbres de bosc referint-se a tal qual estant, sense tocar.<br />
<br />
<br />
Abrinat-ada adj 1 Dit de la fusta que presenta fibres regulars, sense grops / Esvelt. 2 Esvelt,alt i prim. Cal la espessetat suficient a la fageda perquè els faigs hi pugin ben abrinats.<br />
<br />
Acàcia, Acàcia Falsa, Robínia. Veure Robínia. <br />
<br />
Aclarida de millora, Simultaneïjar a l'acció de fer menys espessa la de fer més bona la cosa o massa segons les finalitats.<br />
<br />
Aclarida de plançoneda, Aplicació d'aquesta acció a un conjunt de plançons.<br />
<br />
Aclarida f 1 1 Acció de fer menys espès, menys apinyat. 2 esp AGR Acció de fer menys espès un bosc, una plantació, a fi de facilitar el desenvolupament dels arbres i les plantes que hi resten. 3 esp AGR Acció de tallar els tanys d'una soca que són aptes per a rodells, deixant els altres per a perxes o cimals. 4 esp AGR Esporgada de ramificacions, brots i fulles que hom efectua per tal de permetre l'entrada de la llum a l'interior de formes vegetatives denses. 5 esp AGR Supressió de part dels fruits per tal de millorar els qui hi resta'n. 2 METEO Espai serè entre el cos i la cua d'un sistema nuvolós. Correspon, per tant, al interval que separa el pas del front calent del pas del front fred d'una pertorbació. Si és de poca extensió, s'anomena clariana.<br />
<br />
Acostalar, S'entén per acostalar l'operació de fer costal.<br />
<br />
Actuacions Silvícoles, Diferents accions en el quefer silvícola.<br />
<br />
Afetgegar (v.t.) Pitja la terra o una matèria, constrenyent aquesta en el que la conté.<br />
<br />
Afrau (f.) Frau, timba, precipici. Congost.<br />
<br />
Aiguamoix m 1 Aiguamoll. 2 Plugim, pluja menuda.<br />
<br />
Aiguamoll m Terreny saturat d'aigua.<br />
<br />
Aiguavessant, (m.) Aiguavés, Vessant d'una muntanya o serralada:... des de la carena de la muntanya es poden veure bé les diferències entre la vegetació de cada aiguavessant.<br />
<br />
Ailant m BOT/JARD (Ailanthus altissima, família de les Simarubàcies) Arbre caducifoli, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d'una sola llavor, amb ales. Sovint plantat en jardins i vores de carrers i carreteres per la seva tolerància i fàcil desenvolupament. S'estén fàcilment i amb molta rapidesa de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs assolellats, al rebrotar molt les arrels.<br />
<br />
Aladern m, cas Aladierno BOT 1 (Rhamnus alaternus L., família de les Ramnàcies) Arbre, sovint a l'estat arbustiu, perennifoli, de 2 a 5 m, dioic, de fulles ovades, finament dentades, esparses i tot l'any verdes, de flors menudes agrupades en raïms i de fruits com pèsols, negres o vermells. Comú al país de l'alzinar i a les màquies de l'estatge montà submediterrani. Floració: (XII) II-V. Altitud: 0-1300 (1600). 2 Aladern de fulla estreta cas.: Labiérgano, Olivillo, (Phillyrea angustifolia, família de les Oleàcies) Petit arbust de fulles lanceolades, oposades, tot l'any verdes, i flors petites i blanquinoses. Viu a l'alzinar, a la màquia baleàrica i a la garriga. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m. 3 aladern fals o de fulla ampla, cas.: Falsa aladierna,Labiérgano negro, (Phillyrea media, Phyllyrea latifolia L. família de les Oleàcies) Arbre o arbust molt semblant a l'aladern, però de branques i fulles oposades; típic, també, del país de l'alzinar. Floració: III-V(X). Altitud: 0-1100 m<br />
<br />
Albada, cas.: Blanquilla, BOT/FOR, (Anthyllis cytisoides L., família de les Papilionàcies). Petit arbust perennifoli de 0,3-1,2 m., de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls calcaris. Floració: V-VIII. Altitud: 0-800 m.<br />
<br />
Albeca f, cas: Albura BOT/FUST Capa de la fusta dels arbres, de color clar, poc dura, situada immediatament sota l'escorça. La formen tubs conductors actius, els darrers formats dels 2 als 5 anys fins als 12 anys. Els més vells -més interns- s'inutilitzen i s'endureixen, i formen el duramen. L'albeca té la constitució físico-química corresponent a teixits actius de l'arbre, per lo qual és molt tova i de poca resistència; se sol separar, ensems amb l'escorça, de la resta del tronc destinat a fusteria.<br />
<br />
Àlber, Alba, Arbre Blanc, (m.) cas.: Álamo blanco, BOT / FUST/ ( Populus alba L., fam. de les Salicàcies). Arbre caducifoli de 10-30 m., dioic, força alt, de capsada ample i irregular. L'escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, son blanques i peludes pel revers; els borrons son peluts. Viu a prop dels cursos de l'aigua de les contrades mediterànies i són abundants als boscs de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana, estatge montà, (albereda); són molt extesos per tot lo mon, i sovint hom els troba plantats o cultivats. Floració: II-IV. Altitud: 0-1300 m. La fusta d'alber és de color blanquinós i presenta pocs grops; és tova i lleugera, te poca resistència i duració. Emprada en fusteria i ebenisteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles; per la facilitat de fer-ne xapes és emprada per fer les ànimes dels contraplacats i en la fabricació mecànica de les caixes d'embalatge. Les seves fibres són emprades en la industria de la celulosa i de la pasta de paper.<br />
<br />
Albereda (f.) Indret poblat d'albers. "Molts d'albers fan una albereda". Populetum albereda, Poblet ve d'això; arbre molt freqüent a les muntanyes de Prades. GEOBOT./ Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l'àlber. Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec.<br />
<br />
Alçada de pela Gruix de la "pell" de l'arbre.<br />
<br />
Alçària Dominant.- Alçària mitjana dels 100 peus més gruixuts per hectàrea. És un índex de productivitat.<br />
<br />
Al-lòcton-a adj 1 ECOL Exòtic, que es troba en un indret diferent al de procedència, al·lògen. 2 GEOL Dit de la formació geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d'aquell en que s'ha format. 3 PETROG Dit de la roca constituïda per minerals que no s'han format amb ella, sinó que procedeixen d'altres roques.<br />
<br />
Al-logen-ògena adj ECOL Originat fora del lloc actual, provinent d'un altre lloc.<br />
<br />
Aloc m BOT/FOR (Vitex agnus- castus, família de les Verbenàcies) Arbret caducifoli, de fulles oposades, compostes de cinc a set folíols lanceolats, flors blaves i petites, i fruits menuts i arrodonits. Pot dominar a la vora de les rambles de la terra baixa marítima, sobretot als baladrars. Alocs...(Espriu empra paraules de coses del Maresme...)<br />
<br />
Alpí-ina adj GEOBOT Pertanyent o relatiu al estatge alpí.<br />
<br />
Alzina (vera).- Quercus ilex ssp. Ilex. Encina;<br />
<br />
Alzina carrasca, Carrasca, Encina, Quercus ilex ssp. Rotundifolia, fam. Fagàcies.<br />
<br />
Alzina de Tortosa.- Quercus ilex ssp. Rotundifolia; Encina.<br />
<br />
Alzina, Alzina vera (f.), cas.: Encina, Carrasca, (Quercus ilex L., ssp ilex, fam. Fagàcies). BOT/FOR. Arbre perennifoli , de 5 a 25 m. d'alçada. Fulles allargades i coriàcies i les flors poc vistoses; el fruit s'anomena gla. L'alzinar constitueix la comunitat clímax de la regió mediterrània. Fa boscs a les contrades mediterrànies no àrides. Floració: IV-V. Altitud: 0-1700 m.<br />
<br />
Alzinaiot.- Alzina petita de no bona conformació.<br />
<br />
Alzinall.- És l'alzina petita. Plançó d'alzina.<br />
<br />
Alzinar, Aulet, Alzineda, f Es costum entendre per alzinar o aulet, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són alzines. / És una formació (o ecosistema) la més extensa dels nostres planifolis; present a les obagues i solells. El tractament, generalment, és de bosc de rebrot a les comarques de Lleida i Tarragona, i com a bosc mitjà a les de Barcelona i Girona.<br />
<br />
Ament m BOT Inflorescència espiciforme densa, generalment blana i penjant, de flors petites i unisexuals, en general aclamídies, pròpia de molts d'arbres forestals com l'alzina, el roure, l'avellaner, el pollancre, el salze,..... <br />
<br />
Ametlla f veg. llavor.<br />
<br />
Ametlló m veg. llavor.<br />
<br />
Ammassar, S'entén per ammassar els sarrions de carbó, posar-los apilats en el bosc, després de plens i lligats. El millor ammassament és deixar-los escampats o arrenglerats a terra, d'un a un, per tal de disminuir les pèrdues en cas de cremar-se. Quan es desempila una carbonera i no es posa en sarrions immediatament, s'entén per ammassar posar-lo amuntegat a terra després de pesar o per a pesar-lo.<br />
<br />
Ample de corona, Diàmetre de la secció de l'arbre, la branca o la soca, segons es consideri.<br />
<br />
Amürada, A la Vall d'Aran s'entén per amürada un feix de llenya de pi, avet i faig, o d'algun d'aquests arbres. És un feix d'un cap, i té la llenya en quantitat suficient perquè, un cop seca, faci una rova. L' unitat de venda és la carga d'amürada.<br />
<br />
Apòfisi f BOT 1 Protuberància piramidal de l'escudet de les esquames seminíferes de les pinyes, situada en posició més o menys central. 2 Engruiximent de l'esporangiòfor de certs fongs.<br />
<br />
Aranyoner, Escanya Gats, Arç negre, cas.: Endrino, Espino Negro. m BOT. ( Prunus spinosa L., família de les Rosàcies) Arbust caducifoli i espinós, de 0,2-2(6) m. de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s'obren en començar la primavera, i fruits, els aranyons, de color blau fosc, pruïnosos, rodons, esmussants i aspres. Viu principalment en les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa; aquí, als bardissars, des de les contrades mediterrànies fins al estatge subalpí. Floració: II-V. Altitud: 0-1650 m. <br />
<br />
Araucària f BOT/FOR/JARD (Araucaria sp, fam. de les Araucariàcies) Gènere de grans arbres resinosos, de branques verticil·lades, verdes tot l'any, originaris d'Amèrica del Sud i d'Oceania. Hom n'obté fusta de bona qualitat. A. Araucana, viu a Xile, i A. Angustifolia forma grans boscos al sud del Brasil i a l'Argentina. A. excelsa, originària de les illes Norfolk, és conreada al litoral mediterrani com ornamental. A. imbricata, també força conreada, és resistent al fred, i produeix llavors comestibles ( Març-abril de 2010; n'he vist als parcs i jardins de Menorca)<br />
<br />
Arboç, Arbocer(Men), m BOT Cirerer de Pastor,cas.: Madroño. (Arbutus unedo L., família de les Ericàcies). Petit arbre o arbust, perennifoli, d'1-10 m., de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l'any verdes; flors blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i fruit, la cirera d'arboç , també tardoral, comestible. Viu a les màquies i alzinars poc densos de les contrades mediterrànies. Floració : IX-XII. Altitud: 0-1000 m. L'arboç del sotabosc ha estat aprofitat especialment per fer-ne bitlles de fil per teixir.<br />
<br />
Arbre Afogalat.- A la Garrotxa i a l'Empordà s'anomena així l'arbre que, per tenir malaltes les arrels, en bona part és rebordonit.<br />
<br />
Arbre Aformigat, Carossat.- Baumat o foradat per dins i al llarg del tronc.<br />
<br />
Arbre amargat, <br />
<br />
Arbre anyívol, Espècie amb floració i fructificació periòdica, cada cert nombre d'anys.<br />
<br />
Arbre Blanc,Alber,Alba.- Populus alba; Alarmo Blanco; veure àlber.<br />
<br />
Arbre Corgelat o Corsec.- Té com morta la part central del tronc. Els pins corgelats es distingeixen per tenir la teia estovada o com podrida. Els arbres es corsequen quan es deixen envellir massa, sobretot en relació al lloc a on són; en els bacs es corsequen més aviat.<br />
<br />
Arbre de Judes o Garrofer Bord; cas.: Árbol de Judas, Árbol del Amor, Ciclamor; Cercis siliquastrum, família de les Cesalpiniàcies. Arbre caducifoli, de cinc a dotze metres d'alçada, de fulles circulars, grans, i de flors roses que a la primavera apareixen en abundància damunt les branques abans de la foliació. Espontani a l'Europa oriental, és molt conreat com a ornamental per la bellesa del seu port i per ésser resistent i adaptable. La seva fusta és susceptible de rebre un bon poliment.<br />
<br />
Arbre esqueixat Aquell que s'ha , més o menys, partit seguint- si fa o no fa - la direcció de les fibres.<br />
<br />
Arbre madur Aquell que per la seva edat i lloc a on és troba ja no fa gaire res; més aviat per.<br />
<br />
Arbre Mal Llucat.- A. Arrevellit (Mall.), A. Revell (Men.), Aquell que li manquen les guies o brots cappares, o que no pot tenir creixent, o que, encara que en tingui, ni esporgant-lo de manera apropiada no és possible que es desenrotlli normalment.<br />
<br />
Arbre neulat Mancat de condicions per desenvolupar-se normalment.<br />
<br />
Arbre Ofegat, Ombradís.- Està abrigat per la brancada d'un altre o altres que no convé tallar, en forma que fa impossible la seva normal creixença. Te la capçada dominada. Al Baix Empordà s'anomenen ombradissos.<br />
<br />
Arbre Rebordonit, Es considera arbre rebordonit aquell que, per no provar-li el terreny, o per altre causa, no sols no es desenrotlla normalment, sinó que amb prou feines es sosté amb vida. A l'Empordà són anomenats també rebordeits, o rebordonits.<br />
<br />
Arbre Renocat, Aquell que per diverses causes ha quedat poc fet i de constitució deficient.<br />
<br />
Arbreda (f.) 1 Lloc poblat d'arbres: és molt bonica, aquesta casa, tota voltada d'arbredes. 2 esp Plantació d'arbres feta amb finalitat ornamental, en parcs i jardins, o destinada a la producció de fusta (pollancredes, etc).<br />
<br />
Arbrell m Arbre petit.<br />
<br />
Arbres de Ribera.- Els que sols prosperen en terres molt frescals o prop d'aigües corrents, vistes o no vistes. Habitualment formen bandes paral·leles a les vores de rius i estanys i en llocs humits fondals, com l'àlber, el pollancre, el vern, el salze, etc.<br />
<br />
Arbrissó m Arbre petit.<br />
<br />
Arbúcia del Bosc, Malesam, Malesa, Conjunt de la brosta i brolla que s'hi fa.<br />
<br />
Arç Blanc, Espinalb, Arç, Cirerer de Bon Pastor (Mall.), Euró, cas.: Espino Albar, Majuelo. ( Crataegus monogyna Jacq., família de les Rosàcies) Petit arbre o arbust d'1-6 m., caducifoli, molt espinós, de fulles dividides en un nombre de lòbuls que va de tres a set; té flors blanques o rosades, oloroses, agrupades en ramells, i fruit arrodonit, vermell. Viu a les bardisses i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa. Floració: III- VI. Altitud: 0-1800 m. La seva fusta, compacte i dura, té diverses aplicacions en fusteria.<br />
<br />
Arç de Tanques, BOT/FOR cas.: Cambronera europea, Cambroneras. ( Lycium europeum L., família de les Solanàcies) Arbust d'1-3 m.,caducifoli, espinós, força alt, de branques blanquinoses i fulles lanceolades, d'un verd clar; té flors petites, violàcies, i fruits en baia, vermellosos. Conreat en tanques a la regió mediterrània. Floració: III-IX. Altitud: 0-600 m.<br />
<br />
Arç m BOT Nom aplicat a diversos arbusts espinosos.<br />
<br />
Arç Negre, Veure Aranyoner.<br />
<br />
Arçot, Espí negre, cas.: Espino negro, BOT/FOR,(Rhamnus lycioides L., família de les Ramnàcies). Arbust perennifoli, molt espinós, de (1)2-3 m. d'alçada,de fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa flors petites i axil·lars, i fruits negres. Viu als espinars i a les màquies de les<br />
<br />
contrades mediterrànies seques. Floració: III-VII. Altitud: o-800 m.<br />
<br />
Àrea Basal f FOR Suma de les seccions dels troncs, mesurades a 1,30 m del sòl, per unitat de superfície.<br />
<br />
Àrea basimètrica (AB) (m3/Ha) Àrea basal.- Suma de les seccions dels troncs, mesurades a 1,30 m del sòl, per unitat de superfície. Àrees basimètriques que es consideren, per les masses ideals, en el PTGMF: Ps= 29,27 m3/Ha ; Qsp= 17,05 m3/Ha (es refereix a bosc baix); Fs= 28,72 m3/Ha. (abunden els rebrots múltiples a les soques rebrotades)<br />
<br />
Areny m Terrer, platja, riba, llit de riera, etc, format de sorra o indret en el qual abunda.<br />
<br />
Argelaga f BOT, cas.:Aulaga común (Genista scorpius (L.) DC., família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli, de 0,5 a 2 m., fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s'obren a la primavera. Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània i de l'estatge montà submediterrani, damunt sòl calcari. Habitat comú de zones desforestades, des del nivell del mar fins a més de 1800 m d'altitud. Floració: II-V(VI). Altitud: 0-1500(2000) m. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/flor%20argelaga%20001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/flor%20argelaga%20001.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
Argelaga negre f BOT cas Aulaga negra, (Calicotome spinosa (L.) Link., família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli d'1-3 m., fortament<br />
<br />
espinós, de fulles trifoliades, flors grogues, primaverals, i fruit en llegum, lluent i negra a la maturitat. Viu principalment als terrens silicis de la terra baixa mediterrània, a les màquies i brolles d'estepes i brucs. Floració: III-V(VI). altitud: 0-1000 m.<br />
<br />
Arítjol, Aritja, cas.: Zarzaparrilla, BOT/FOR, 1 (Smilax aspera, família de les Liliàcies, Esmilàcies) Liana espinosa, perennifòlia, d'1-15 m., dioica, proveïda de circells,de fulles més o menys cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres. Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes. Floració: IX-XI. Altitud: 0-1400 m. 2 aritjol baleàric (Smilax aspera varietat baleàrica) No te circells; i les fulles,escasses, són estretes. Viu a les Balears, on sol formar mates baixes i denses, als alzinars, a les màquies i als matollars de carena.<br />
<br />
Àrpies f pl AGR Eina en forma d'aixada, però que en lloc de pala té tres pues. Per arreplegar fems, ample i de pues corbades.<br />
<br />
Artiga, Boïga, f Tros de terra artigada. / Fer una artiga és arrencar un tros de terra, si és possible fent gleves o, almenys, terrossos, cobrir després l'arbúcia i la llenya del lloc artigat, amb les gleves posades d'arrels enfora i els terrossos, formant petites piles; cremar-ho i escampar després la terra cremada per a sembrar-la. Si al tros artigat no hi ha prou arbúcia i llenya, es fan les piles només amb les gleves.<br />
<br />
Artigar (v. t.) Preparar la terra per a conrear-la traient-ne arbres i mates o cremant-los perquè llurs cendres serveixin d'adob.<br />
<br />
Artiguejar, Aglevar, Fer artiga, v AGR Transformar un tros de bosc, de garriga, etc, en artiga.<br />
<br />
Ascla (f.) Estella grossa.<br />
<br />
Asclar v tr Estellar.<br />
<br />
Associació f GEOBOT Unitat fonamental en l'estudi tipològic de la vegetació segons l'escola fitocenològica sigmàtica (SIGMA). És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes (representants d'associació) que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura ecologia, etc. L'associació és definida per una taula d'inventaris i sol posseir un cert nombre d'espècies característiques, absents o presents en menor quantitat, a les altres associacions del mateix territori. Els noms científics de les associacions es formen a partir del nom genèric d'alguna important que hi sigui, afegint al radical la terminació -etum; sovint hom posa a continuació, l'epítet específic en genitiu. Ex.: Quercetum cocciferae, derivat de Quercus coccifera.<br />
<br />
Aterrar v Fer caure a terra, talar, abatre un arbre.<br />
<br />
Atuïment (m.) Acció o efecte d'atuir.<br />
<br />
Atuir (v.t.) Deixar sense sentits, com mort; esmorteir, abatre.<br />
<br />
Aturada vegetativa f BOT Repòs hivernal.<br />
<br />
Atzavara f BOT/JARD 1 (Agave americana, família de les Amaril·lidàcies) Planta de gran talla, amb fulles carnoses molt grans, espinoses a les vores, de to verd blavós, i acabades en un fort mucró, agrupades en roseta. En arribar la floració, que precedeix la mort de la planta, es produeix un escapus alt i elegant , esquamós, que porta un grup piramidal d'inflorescències formades per nombroses flors tubulars, d'estams prominents, groguencs. Originària de Mèxic, s'ha naturalitzat a la regió mediterrània, especialment vora el litoral, on floreix normalment, En el país d'origen hom obté un suc ensucrat, i, per la seva fermentació, la beguda coneguda com pulque.<br />
<br />
Atzeroler m BOT (Crataegus azarolus, família de les Rosàcies) Arbre caducifoli de 5 a 10 m d'alt, de branques espinoses, fulles pubescents, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques i fruits comestibles, les atzeroles, conreat i subespontani a la regió mediterrània. La seva fusta, dura i resistent, és emprada per a fer peces que han de suportar esforços de tracció i flexió.<br />
<br />
Aubeca f Part de la fusta flonja que no és el cor o teia de l'arbre.<br />
<br />
Aulet, Utset, Alzinar.<br />
<br />
Aulina f BOT/FOR Alzina.<br />
<br />
Auró blanc, Arrugat, cas. Arce menor, A. Campestre, (Acer campestre L. fam. de les Aceràcies). Arbre caducifoli de 5-10(20) m. Especialment freqüents en llocs humits, dels boscs de planifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades, les branques joves recobertes d'una capa de suro. Floració: IV_V. Altitud: 100-1500 m.<br />
<br />
Auró negre, cas Arce de Montpeller, (Acer monspessulanum L. fam de les Aceràcies) Arbre caducifoli de 5-6(12) m. Especialment freqüent en paisatges de roureda, més secs que els llocs de l'Auró blanc. És també arbre relativament baix; te l'escorça clivellada, fulles petites i trilobulades, i fruit amb les ales força tancades. Floració: III-V. Altitud: 70-1500 m.<br />
<br />
Auró, cas.: Arce, (m.) BOT/FOR (Acer sp. fam. de les Aceràcies) Arbres caducifolis; es caracteritzen pel fruit, en disàmara, amb dues ales que, quan cau el fruit, giren com una hèlix; de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells; a la tardor, la capsada pren un to vermell viu o daurat. Propis de les regions temperades humides del hemisferi nord. A Europa es fan diverses ssp. d'aurons (sempre en flotes petites, mai en masses forestals considerables), la majoria de les quals es troben als Països Catalans, principalment a les rouredes i fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits. <br />
<br />
Autòcton-a 3 adj BIOL En relació amb un país, una zona, etc, és dit dels éssers que hi viuen espontàniament.<br />
<br />
Avellaner, Avellaner bord, cas.: Avellano, BOT/FOR/AGR (Corylus avellana, família de les Betulàcies) Arbret o arbust caducifoli, d'uns (2)5-6(7) m. d'alçada , d'aspecte arbustiu, d'escorça grisenca; fulles grans i arrodonides, amb marge dentat i pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, son unisexuades, les masculines reunides en aments penjants (moc dels avellaners) i les femenines, de llargs estams vermells (safrà de l'avellaner), en grups de 2 a 5.El fruit, la avellana és una núcula envoltada d'un involucre foliós, la llavor, també anomenada avellana, comestible. Difós per una gran part de la regió euro-siberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana humida; és abundant als Pirineus. Floració: I-III. Altitud: 0-1900 m.<br />
<br />
Avet (comú), cas Abeto, BOT/FUST Pinabete, (Abies alba Mill., fam. Pinàcies, subfam. Abietòides) Arbre aciculufoli monoic i de gran port, de 20-50(60) m. d'alt, capsada cònica i branques perpendiculars al tronc, fulles linears,retuses, verdes i lluents pel dret, amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija, verdes tot l'any, i pinyes dretes que es desfan a la maturitat. Fusta blanquíssima, blana i poc resistent, molt emprada per la facilitat de treballar i ésser els troncs llargs, rectes i llisos; diversos usos i pasta de paper; de la reïna (oli d'avet) hom obté essència de trementina i de l'escorça adob vegetal. Arbre típicament centreeuropeu, forma avetoses a l'alta muntanya (Pirineus) i a la part superior de la muntanya mitjana (Montseny), en sols profunds i permeables. Hi han masses boscoses a la Vall d'Arán, el Pallars Sobirà, el Berguedà, el Ripollès la Cerdanya i el Montseny. Floració: IV-V. Altitud: (750)1000-2100 m.<br />
<br />
Avet de Douglas,cas.: Abeto de D., Pino de Oregon, Douglas, BOT/FOR ( Pseudotsuga menziesii, fam. Pinàcies, subfamília Abietòides). Arbre semblant al avet, aciculifoli, de 40-50 m. de fulles sempre verdes, de 2 a 3,5 cm de llarg, les pinyes d'un bru brillant i pèndules, d'uns 5 a 10 cm de llarg. En condicions òptimes aquest arbre pot assolir els 100 m d'alçària i amb tronc de 12 m de circumferència. Es fa en extenses zones de l'oest nord-americà. És plantat sovint a les terres humides de Europa com a arbre forestal. Conífera introduïda al nostre país,localment a l'estatge montà, a la zona del Montseny- Guillaries; s'adapta a les àrees del pi insigne, però necessita cotes més altes, entre els 600 i 1200 m.; ocupa l'espai immediat superior de les cotes del pi insigne i és de producció alta. Floració: IV-VI. Origen: Amèrica del Nord, de les muntanyes de la costa del Pacífic de EUA i de la Columbia Britànica del Canadà.<br />
<br />
Avet roig, Picea comuna, (Picea abies, fam. de les Pinàcies) BOT/ FUST. Arbre perennifoli, de fins a 50 m d'alt, capçada cònica i de color verd fosc, branques verticil·lades, de fulles linears tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants ovoides. Forma boscs extensos a la regió euro-siberiana. Espècie molt emprada en plantacions forestals. No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus. La fusta de qualitat és emprada per a caixes de ressonància d'instruments musicals; l'altre per a usos diversos.<br />
<br />
Avetar m Bosc d'avets.<br />
<br />
Avetar, Aveàs (Pallars), Terreny poblat o plantat d'avets.<br />
<br />
Aveteda f Avetar.<br />
<br />
Avetosa f GEOBOT Comunitat (ecosistema) vegetal forestal densa i sovint rica en espècies, en la qual sol dominar l'avet. Es fa a l'alta muntanya, a la part baixa de l'estatge subalpí; a vegades penetra dins l'estatge de la pineda de pi negre, i fins i tot arriba a barrejar-se amb la fageda, a nivells alts de la muntanya mitjana.<br />
<br />
Axil·la f 1 Aixella. 2 ANAT VEG Part superior de l'enforcament d'una fulla amb l'eix caulinar que la sosté. Les gemes de les fanerògames se solen originar a les axil·les.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-60926025275182720662010-05-15T13:21:00.001-07:002010-05-15T13:21:53.246-07:00BBac. Bagueny, Rera Sol, Obaga, .- Tros de terra encarat a tramuntana. Part d'una muntanya o vall on no toca el sol. Ombrívol. Coster de migjorn.<br />
<br />
<br />
Badiguer, Gàbia, Castell, Pila que es fa amb la llata, els quadrats, les turades i, en general, pelats trets dels arbres, perquè s'assequin. Es fa posant les peces a sostres, en sentit oposat l'un sostre al altre, deixant els pelats almenys un pam espaiats perquè hi passin els aires i procurant que els del sostre més prop de terra descansin de manera que no hi toquin. Els badiguers de peces curtes solen fer-se triangulars. De fer un badiguer sol dir-se'n engabiar la fusta.<br />
<br />
Baga f 1 Bosc del lloc bac.2 Obaga, part d'una muntanya o d'una vall on toca poc o no gens el sol. 3 Lloc ombrívol.<br />
<br />
Bagueny m Vessant d'una contrada orientat cap al nord; oposat al solell.<br />
<br />
Bagues de Castanyers, És costum entendre per bagues de castanyers els trossos plantats únicament o molt principalment de castanyers destinats a la producció de rodells, cèrcols i fusta de botada, encara que materialment no siguin fets en un bac.<br />
<br />
Baladre, cas.: Adelfa, BOT/ORN (Nerium oleander L. Família de les Apocinàcies). Arbust perennifoli d'1-4 m. d'alt, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l'any, de flors roses ( a voltes blanques o vermelles en formes conreades) , oloroses, molt abundants a l'estiu, en corimbes terminals, fruits en fol·licle llargs,,llavors amb plomall, Planta mediterrània meridional, de llocs càlids, abundosa en les rambles de les costes ibèriques, al sud de l'Ebre. És molt metzinosa. Viu a les rambles de les contrades mediterrànies seques i marítimes; també és cultivat com a planta ornamental. Floració: V-IX. Altitud: 0-500 m.<br />
<br />
Balmar-se v pron Buidar-se per dins una cosa, fer-s'hi una cavitat. Un tronc balmat.<br />
<br />
Bancal m AGR Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d'arbres o marges.<br />
<br />
Bardissa f 1 GEOBOT Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes <br />
<br />
i arbusts espinosos de fulla caduca, entre el quals dominen l'esbarzer, l'aranyoner i l'arç blanc. Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d'esbarzer i roldor; de l'Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa de espinavessa; a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques. En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs. Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals alterades per l'home. 2 Tanca feta d'esbarzers, arços, etc.<br />
<br />
Bardissar, Bardissam, (m.) Lloc ple de bardisses.<br />
<br />
Barra, S'anomenen barres els peudrets i pollancs de l'olivera quan són superiors a la mida de mànec.<br />
<br />
Barranc m GEOMORF 1 Excavació profunda que fa l'aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d'erosionar. 2 Torrent entre roques i timbes.<br />
<br />
Barrumbada f 1 Creixent sobtat d'un riu, duna riera, d'un torrent. 2 Pluja torrencial, aiguat.<br />
<br />
Basal adj GEOBOT Dit de l'estatge inferior de qualsevol zonació altitudinal. Sol correspondre a altituds inferiors a 500 m, es a dir, a la terra baixa.<br />
<br />
Bastard, Nom que es dona, a l'Empordà, a la post de o,o3 m. de gruix.<br />
<br />
Becada f ORNIT (Scolopax rusticola, família dels caràdrids) Ocell de l'ordre dels caradriïformes, d'uns 35 cm, típic dels boscs humits. Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb amplies bandes negres darrera el cap; tot aixó el confon amb el medi, i amb els costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut sobre el terra del bosc. Bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs dels que s'alimenta enfonsant-lo dins el sol humit, empasant-s'els sensa retirar el bec de terra i deixant'hi a manera d'embuts. Tenen una distribució europea; venen a passar l'hivern cap aquí, procedents del Nord; els agraden els boscs de faig (serà per lo net del sotabosc?); acostumen a anar soles i, si s'agrupen és senyal de freds o gelades i tiren cap el Sur. Crien i nien a terra i són solitàries i crepusculars. Són molt comunes als Països Catalans i ben apreciades per la bonesa de la seva carn.<br />
<br />
Bedoll pubescent, BOT/FOR (Betula pubescens, fam. Betulàcies) Arbre caducifoli que difereix del bedoll perquè té els branquillons joves pilosos i les fulles de forma més romboïdal, entre altres coses. De distribució nòrdica, sol viure en indrets més elevats que el bedoll, sobretot en boscs subalpins. Arriba al Pirineu, i no es rar a la Vall d'Aran, on fa una garlanda de bosc damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla,.....<br />
<br />
Bedoll, cas. Abedul, (m.) BOT/FOR (Betula sp., Betula alba L.= Betula pendula Roth.= Betula verrucosa Ehrh., família de les Betulàcies) Arbre caducifoli de 20-30 m. Es troba als Pirineus, als estatges alpí i subalpí. Amb les fulles es fan infusions de propietats diürètiques. Arbre de mitjana talla, tronc tirant a tortuos, fulles poc denses,arrels superficials. Els noms específics fan al-lusió a la blancor del ritidoma (sota els cabells blancs com l'escorça dels bedolls) i a l'aspecte un xic penjoi de les rames joves que solen tenir una mena de verrugues. Amb els anys es formen a la pell unes ratlles longitudinals que arriben a clivelles.Fulles alternes, romboidals, asserrades, de color verd clar i més fosc al revés, peciol curtet. Els aments masculins són molt precoços, surten a la primavera passen l'hivern i completen el cicle a la primavera següent; els femenins tenen cicle normal. Fecundació a la primavera i fruit samaroidal. És un dels arbres que més s'aproxima a les regions polars. Boscos extensos típics del N de Rusia i Escandinavia. Viu a l'estatge montà i subalpí, en sòls àcids, al Pirineu i al Cabreres, formant bosquets. Floració: IV-V. Altitud: 400-2200 m.<br />
<br />
Bedollar m 1 Lloc poblat de bedolls. 2 GEOBOT Bosc de bedolls. Els bedollars es formen sobretot a les clarianes, en indrets on el<br />
<br />
bosc dens primitiu ha estat tret i també en indrets de sòl pobre, a l'Europa mitjana i a la muntanya humida catalana (Pirineu, Cabrerès)<br />
<br />
Bessa, Besses f o Cimals. Branques de l'arbre que fan almenys un pam de corona al arrancar del tronc, i es subdivideixen en altres branques./ Cadascuna de les branques principals en que es divideix en el seu extrem superior la soca o el tronc d'un arbre.<br />
<br />
Bestreta f 1 Acció de bestreure. 2 Diner bestret o anticipat. 3 a la bestreta loc adv Per endavant.<br />
<br />
Biga, Quadrat, Pelat de gruix i llargada suficients per a servir de biga d'un sostre o teulada. Mides variables, però entre un pam a 1,5 pams de corona, ambdues corones gairebé iguals; la llargada oscil·la entre els 16 o 17 pams als 25 o 26. S'acostumen a fer de totes les menes de pi i de pollancre principalment.<br />
<br />
Biocenosi f ECOL Comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d'equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que l'integren i a llurs interaccions; mai no és condicionada, almenys d'una manera essencial, per organismes vivents exteriors o per llurs produccions, però ho és per l'ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions (llum, temperatura, règim de vents, composició de l'aigua). Exemples: llacs, torberes, esculls coral·lins, les illes (petitetes suposo), les coves,...<br />
<br />
Biòtop m BIOL Espai ocupat per uns biocenosi. Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos. Les seves característiques ecològiques (composició del medi, il·luminació, temperatura, etc) poden ésser homogènies , o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques. El biòtop i la biocenosi que l'ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema.<br />
<br />
Bitllar, Abessonar (Mall.), Bussonar (Menorca),.-S'entén per bitllar una carbonera l'operació de tirar pel seu forat central la llenya amb què s'alimenta el foc que la carbona. Les carboneres o piles baixes, o sigui fetes a l'estil de Tortosa, que tenen el foc sostingut per respiralls fets arran de terra, no s'han de bitllar.<br />
<br />
Bla-blana (a.) Tou, que cedeix fàcilment a la pressió. Fulles blanes./ Fluix, poc apte per a un esforç, per a mantenir una opinió / Benigne, condescendent,dòcil: no siguis tant bla amb ell.<br />
<br />
Blada (f.),cas.: Acirón BOT/FOR (Acer opalus, fam. de les Aceràcies) Es sol fer en els bacs. Arbre caducifoli de 8-15 m., del grup dels aurons, poc alt, de fulles mats, palmatilobulades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades. La fusta blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars. Fou emprada el s. XVIII per a motlles d'estampar indianes. Viu a la muntanya mitjana, rouredes i boscs caducifolis poc humits de l'estatge montà i muntanyes mediterrànies. Floració: III-V. Altitud: 350-1750 m.<br />
<br />
Blada de fulla gran (f.) cas.: Acirón (Acer opalus, ssp opalus, fam. Aceràcies). De fulles de més de 8 cm d'amplada, poc dentades, viu a les rouredes humides del Principat.<br />
<br />
Blada de fulla petita (f) cas.: Acirón (Acer opalus, ssp granatense, fam. Aceràcies) De fulles de 5 a 8 cm d'amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, estenent-se fins el nord d'Àfrica.<br />
<br />
Boia de Castanyer.- Es la capça o capçada del castanyer. Els tanys de castanyer que es crien o menen per fer rodells o perxes no fan o faran boia.(Quan duia xumet, si que es feia; fins i tot quan duia pantalons de golf. Ara...Pels vols de 1990 vaig parlar d'això amb en P- de San C-,havia conegut, de més jove aquests aprofitaments....)<br />
<br />
Boïga, Artiga.- Fer una artiga és arrencar un tros de terra, si és possible fent gleves o, almenys, terrossos, cobrir després l'arbúcia i la llenya del lloc artigat, amb les gleves posades d'arrels enfora i els terrossos, formant petites piles; cremar-ho i escampar després la terra cremada per a sembrar-la. Si al tros artigat no hi ha prou arbúcia i llenya, es fan les piles només amb les gleves.<br />
<br />
Boix, cas.: Boj, (m.) BOT/FOR/JARD (Buxus sempervirens. fam. de les Buxàcies) Arbust perennifoli d'1-5 m., la fusta del qual és emprada amplament en torneria i en gravats d'impremta. Viu als boscs i als matollars, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge subalpí, sobretot en sòls calcaris. Floració: III-IV. Altitud: (100)400-1600(2000) m.<br />
<br />
Bòlits, A les Illes Balears, de les bitlles o trossos amb què es bitlla o bussona una pila de carbó, en diuen bòlits.<br />
<br />
Borró (m.) BOT (Ammophila arenaria, família de les Gramínies) Planta herbàcia perenne, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d'un blanc groguenc. Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra; ha estat molt emprada per a la fixació de dunes.<br />
<br />
Borró m ANAT VEG Gema ovoïdal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic, en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.<br />
<br />
Bosc aciculifoli Aquell en que predominen els arbres de fulla en forma d'agulles (pins, avets, ginebres,...)<br />
<br />
Bosc Alt, Gros o de Grana Procedeix de llavor o grana. Es tractat de manera que els arbres provenen en general de<br />
<br />
llavor, talment que cadascun sol presentar un tronc únic, que en estat normal sol tenir un diàmetre superior a 20 cm. Són d'aquest tipus lles pinedes, les avetoses, i alguns boscs de planifolis, com fagedes, rouredes o rovires, etc. És sobretot bosc de fusta.<br />
<br />
Bosc Arbrat, Aquell en que tenen més valor els arbres que hi ha que l'arbúcia.<br />
<br />
Bosc Baix, Menut o de Rebrot Procedeix de reproducció vegetativa. La majoria dels arbres provenen de la rebrotada<br />
<br />
de soques d'arbres tallats. Sol aprofitar-se en règim de revolucions o passades curtes i per això acostuma a no ser tant alt com el bosc gros o alt. Produeix sobretot llenya i carbó. (alzinars o aulets, rouredes o rovires, castanyedes)<br />
<br />
Bosc brut (en el parlar dels pràctics forestals) Cas dels boscs mediterranis naturals- i molts dels tropicals- no estassats, pluriestratificats i rics en sotabosc arbustiu, amb visibilitat molt limitada.<br />
<br />
Bosc caducifoli o decidu Aquell en que la majoria dels arbres perden el fullatge en arribar l'època de l'any que els és desfavorable (hivern fred o estació eixuta)<br />
<br />
Bosc coetani Aquell en que els arbres són de la mateixa edat.<br />
<br />
Bosc de ribera Es fa a les vores dels rius,llacs,etc, damunt sòls que mantenen un nivell d'aigua freàtica més o menys permanent. A les terres de tendència àrida sol ésser ben diferent de la vegetació que cobreix els sòls secs normals. Així, a la part septentrional de la regió mediterrània- domini dels alzinars o aulets- el bosc de ribera és en general caducifoli (àlbers, pollancres, verns, oms, salses) i biogeogràficament té caràcter més aviat euro-siberià.<br />
<br />
Bosc de Tall, És costum considerar bosc de tall aquell en el qual té major valor l'arbúcia que els arbres que hi ha. Alguna vegada s'anomena bosc de feixina.<br />
<br />
Bosc en galeria Ocupa bandes llargues i estretes de terreny, en que únicament hi troba les condicions que li calen; curs de rius,fons de valls ( cas del bosc de ribera als països mediterranis).<br />
<br />
Bosc esclerofil·la Hi predominen arbres de fulla persistent, plana, coriàcia i relativament petita, com l'alzina i l'olivera. És típic dels dits països de clima mediterrani.<br />
<br />
Bosc laurifoli Hi predominen arbres de fulla persistent, plana, coriàcia, lluent i relativament gran, com la del llorer.<br />
<br />
Bosc m 1 Lloc poblat d'arbres, ordinàriament silvestres (quan són arbres cultivats és preferible d'emprar els noms de plantació o arbreda). 2 GEOBOT/SILV Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l'existència d'un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc. En sentit biològic, no són boscos les poblacions d'arbres poc densos que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials: moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs. Un bosc és una comunitat d'organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada: un o més estrats arboris, un o més estrats arbustius (no sempre presents),estrat lianoide (no sempre present), un estrat herbaci i un estrat muscínic.<br />
<br />
Bosc' m Tot espai no urbà ocupat per arbres o ecosistemes forestals procedents tant de la regeneració natural com de plantacions d'espècies forestals. (Definició adoptada per la "DECLARACIÓ IBÈRICA SOBRE ELS PRINCIPIS PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS BOSCOS)<br />
<br />
Bosc Mig, Bosc Mitjà, Procedència mixta, de llavor o grana i de reproducció vegetativa.<br />
<br />
Bosc mixt Aquell on participen diverses espècies d'arbres; la majoria de les selves intertropicals tenen aquest caràcter.<br />
<br />
Bosc no coetani Aquell en que els arbres son de diferents edats.<br />
<br />
Bosc obert Formacions amb una distribució discontínua d'arbres, però amb una cobertura de capçades de almenys un 10% di menys del 40%<br />
<br />
Bosc perennifoli o sempervirent Aquell que conserva ell fullatge durant tot l'any (cas del bosc esclerofil·le o del bosc aciculifoli)<br />
<br />
Bosc planifoli Aquell en que predominen els arbres de fulla plana, adés persistent (plano perennifoli), adés caduca (plano caducifoli), que és el cas més corrent.<br />
<br />
Bosc primari Denominat també verga o natural, és un bosc intacte, original, que mai ha estat aprofitat o fragmentat, ni manifestament influenciat per l'activitat antropogènica. Exemple a Europa n'és el del Parc Nacional de Bialowicza a Polònia.<br />
<br />
Bosc secundari És el que ha tingut lloc per regeneració, de fa molt temps, damunt el sòl que ocupava el bosc primari. Són significativament aprofitats o modificats per l'acció antropogènica. No assoleixen la biodiversitat - riquesa d'espècies - dels primaris.<br />
<br />
Boscà-ana adj 1 Dit de les plantes que viuen generalment al bosc, i que rarament hom troba en llocs més oberts. 2 Silvestre.<br />
<br />
Boscall, (Boscai) m Tros d'arbre que fa almenys mig pam de corona i que no ha estat treballat.<br />
<br />
Boscana f Boscs en els quals els arbusts manquen gairebé completament, com les fagedes normals i altres boscs medioeuropeus d'arbres de fulla caduca. Per sota el nivell de les capsades la vista s'atén a grans distàncies.<br />
<br />
Boscatge, cas.: Soto, m 1 Lloc ombrat d'arbres i arbusts. 2 Bosc poc extens.<br />
<br />
Boscúria f 1 Bosc gran i dens. Boscúries fig boscos abundants. 2 Espessor de bosc.<br />
<br />
Bosquet, Bosquetó m Grup d'arbres reduït i que posseeix incompletament els caràcters del bosc. <br />
<br />
Bosquina f GEOBOT/BOT/FOR Població vegetal més o menys densa en la qual predominen els arbusts.<br />
<br />
Botó de Carro, Boixa, La peça de la qual ha d'ésser fet el botó de carro ha de tenir un mínimum de tres pams de vol, i una alçada el mínimum de la qual sigui de o,26 metres, fins a 0,40 metres, alçada que és proporcional al vol del botó.<br />
<br />
Braços de Carro, Les peces, generalment de faig, de les quals son fets els braços de carro, tenen de 18 a 30 pams de llargada per o,o7 a 0,09 metres de gruix. La unitat de venda és la carga. Al Ripollès, el braç. Cal fer la distinció: Braços de carros de torn, llargada de 30 pams, amplada de 0,22 m. i un gruix de 0,09 m.; a Menorca s'anomenen de rama. Braços de carros mitjans, llargada de 26 a 28 pams, amplada de 0,19 m. i un gruix de 0, 08 m. : a Menorca s'anomenen de carboner. Braços de carros de pagès, llargada de 18 a 20 pams, amplada de 0,18 m. i un gruix de 0,06 m. Braços de carros de terraire o de trabuc; en aquests carros els braços han de tenir una articulació per poder-se trabucar; la part de braç que forma part de la caixa s'anomena braç mestre, i l'altre part en la qual va enganxat l'animal, braç tirador; el braç mestre té de llargada 12 pams, d'amplada 0,18 m. i de gruix 0 09 m.; el braç tirador té de llargada 12 pams, 0,09 m.d'amplada i 0,07 m de gruix.<br />
<br />
Branca f BOT/FOR En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc (besses, cimals o branques mestres) i les que arrenquen d'aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes (brancons, branquells i branquillons). També, menys general, es considera branca la part de l'arbre que, arrencant del tronc o d'una bessa, no arriba a fer un pam de corona a l'arrencada i, es te com a tal, fins que arriba a disminuir al gruix de branquilló.<br />
<br />
Brancada, Brancam.- Es considera brancada el conjunt de branques i branquillons d'un arbre; les besses no hi entren.<br />
<br />
Brancatge m Conjunt de branques de l'arbre. / sin. compl. ramatge; brancada; brancam.<br />
<br />
Branqueta, És la llenya de gruix inferior al del braç, ja capolada.<br />
<br />
Branquilló, Branquinyol.- Brancó.-Les petites branques en què es destria o amb què acaba una branca major<br />
<br />
Braquiquíton, cas.: Braquiquito, (Brachychiton populneus (Schott.& Endl.) R. Br., família de les Esterculiàcies). Arbre perennifoli de 10-20 m. d'alçada, de fulles alternes, enteres, flors groguenques,agrupades en panícula i fruits llenyosos Cultivat com a ornamental. Floració: IV-VII. Origen: Austràlia.<br />
<br />
Braseral.- Nom que es dona a Tortosa al clap d'arbúcia molt espessa.<br />
<br />
Brendoles (Mall.) Raig del Carro. Cada una de les peces que uneixen el botó amb les corbes. Son fetes de fusta d'alzina i, com les corbes, grosses, mitjanes i petites, essent sempre de 0,80 m. de llarg. El raig ha de fer en el cap gros de 0,07 a 0,15 m. I en el cap petit de 0,04 a 0,07 m.<br />
<br />
Brèvol-a adj 1 Que es destrueix, es desfà, es romp, amb facilitat. 2 Dit d'un menjar fàcil de mastegar, que es fon a la boca.<br />
<br />
Briòfits (m. pl) BOT Divisió del regne vegetal que compren plantes verdes de pocs cm de longitud, sense cap relació amb els altres vegetals. No tenen vasos conductors; el seu cicle vital passa per formes haploide i diploides. Són propis de zones humides terrestres. A aquest grup pertanyen les molses.<br />
<br />
Brolla del Bosc, Rebollada.- Conjunt d'arbrissons que, com l'arboç, el ginebró, el bruc, la mata, la ginestera, el coscoll, el boix, l'arç, i altres similars, fan soca que rebrota i sols molt excepcionalment arriben a fer un tronc de corona superior a mida de costal. A les Guillaries compren tot això i la brosta. <br />
<br />
Brolla f GEOBOT Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d'alçada, on predominen mates i arbusts de fulla persistent i petita (brucs,romaní, etc) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells,argelagues, etc). En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils. La brolla (anàloga en molts d'aspectes a la landa) és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d'ençà que l'home feu recular els boscs primitius. Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d'estepes i brucs, calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d'hivern, pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic; aquesta brolla calcícola encara és més diversificada i ocupa grans extensions a la terra baixa. <br />
<br />
Brossa del Bosc, Brosta,Bilorda, Bulorda.-Conjunt de plantes de bosc, com el romaní, l'estepa, la gabossa, la saladruga, la rualasa, el tomaní, i tantes d'altres similars, que no fan soca ni per molt que creixin solen arribar a tenir un tronc de mida de mànec.<br />
<br />
Brosta f 1 1 Part tendra, conjunt de brots i branquetes novelles- d'un any- d'un arbre o arbust. 2 p ext<br />
<br />
Fullatge. 2 Ull, brot.<br />
<br />
Brostar v intr Fer o treure brosta una planta.<br />
<br />
Brostejar (v.i. i v.t.) Pasturar el bestiar brots petits i fulles directament dels arbres. / fig. Prendre les coses millors d'un conjunt o la part més excel·lent de cada cosa.<br />
<br />
Bruc arbori, B. Boal, m BOT, cas.: Brezo blanco (Erica arborea, família de les Ericàcies) o simplement bruc; és, als Països Catalans , el bruc per excel·lència. Arbust perennifoli d'1-4(7) m, força alt, de tiges densament cobertes de petits pels, flors oloroses d'un blanc blavenc. Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa mediterrània, a la brolla d'estepes i brucs. Floració : II-V. Altitud: o-1400 m.<br />
<br />
Bruc d'escombres, cas.: Brezo de escobas, (Erica scoparia L. Família de les Ericàcies) Arbust perennifoli d'1-2,5 m., té les branques dretes, ordinàriament glabres, i les flors menudes i verdoses Viu a les brolles d'estepes i brucs i als boscs clars de les contrades baixes mediterrànies plujoses, i a brolla de gòdua i bruguerola de la muntanya mitjana, en sòls àcids i humits. Floració: V-VII. Altitud: 0-1200 m.<br />
<br />
Bruc d'hivern, cepell, cas.: Brezo de Invierno, (Erica multiflora L. Fam. De les Ericàcies). Arbust perennifoli de 0,5-2(3) m., és baix, les flors es desclouen al final de tardor i són d'un rosa intens. Viu a les brolles de romaní i bruc d'hivern i als boscs clars de les contrades mediterrànies de terra baixa, en sòls calcaris. Floració: VIII-I. Altitud: 0-1200 m. <br />
<br />
Bruc m BOT/FOR, cas.: Brezo (Erica sp, família de les Ericàcies) Gènere d'arbusts integrat per més de 600 espècies. De <br />
<br />
fulles linears i molt menudes, tot l'any verdes, flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells. Als Països Catalans hi viuen sis espècies. La fusta d'algunes d'elles, especialment la procedent de les rabasses, és emprada en la fabricació de pipes, tabaqueres, etc. <br />
<br />
Brucataire.- L'home que arrenca i prepara les soques de bruc per a fer pipes.<br />
<br />
Bruguerola f BOT/FOR (Calluna vulgaris, família de les Ericàcies) Petit arbust de fulles molt menudes i imbri<br />
<br />
cades, disposades en quatre rengles, flors de color rosa, al final d'estiu. Atlàntica i boreal, viu sobre sòls silicis, àcids, a les brolles i als matollars, desde la terra baixa mediterrània a l'alta muntanya; especialment abundant a la landa atlàntica d'Europa.<br />
<br />
Brusquil (Tortosa), S'anomena brusquil, a Tortosa, al bosc molt brut.<br />
<br />
Bufalaga f BOT (Thymelaea sp, família de les Timeleàcies) Passesina tinctorea;<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://granatensis.ugr.es/Imagenes/galeria/Thymelaea-149a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="http://granatensis.ugr.es/Imagenes/galeria/Thymelaea-149a.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
<br />
Bufarut m Vent fort que bufa de sobte en forma de remolí, dura alguns minuts i desapareix.<br />
<br />
Buscall (m.) Tros de llenya, de tronc, de soca. Dial : BuscaiUnknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-19219694396337157922010-05-15T13:20:00.000-07:002010-05-15T13:20:41.538-07:00CCabiró (m.) FOR/CONSTR Biga petita o mitjana que fa de travessera. / Biga mitjana o petita que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons.<br />
<br />
<br />
Cabirol m ZOOL Cadascuna de les ssp del gènere Capreolus. Són més petits que els cérvols. Les banyes dels mascles es bifurquen als extrems. Es pot trobar als Pirineus.<br />
<br />
Cabra, Tronc de dos pams ? de llarg i un gruix com el del braç; a un quart de pam d'un dels caps hi té dos peus d'un pam d'alçada que el sostenen, dels quals un surt unes quantes travesses de dit per damunt del tronc principal. Serveix per recolzar-hi un dels caps dels trons que s'han de pelar al bosc. N'hi ha de més grosses.<br />
<br />
Càdec cas Cada, Oxicedro m BOT (Juniperus oxycedrus L., família de les Cupressàcies) Arbre o arbust aciculifoli d'1-10 m, sovint en estat arbustiu, semblant al ginebre,de fulles linears i punxants, tot l'any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa. Abunden als llocs assolellats, boscs clars i garrigues, de la terra baixa mediterrània. La fusta és molt dura i inalterable. Per destil·lació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l'oli de càdec, ric en resines,cadinè, etc, emprat en medecina. Floració: IV-V. Altitud: 0-1500 m.<br />
<br />
Cadiratge Manufactura del bosc o forestal consistent en materials en forma de carracs, per a la fabricació de cadires, ebenisteria i fusteria.<br />
<br />
Cairat-ada (a.) Que te caires./ (m.) Cabiró./ Al Baix Empordà s'anomena cairat al pelat<br />
<br />
Caire m 1 Aresta de l'angle sortint que formen dues cares contigües d'un cos polièdric.2 fig Aspecte. La discussió<br />
<br />
agafà un altre caire.<br />
<br />
Calcífug-a adj ECOL Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que no viuen bé en sòls o substrats calcaris. Així la l'alzina surera i el castanyer,Quercus suber i Castanea sativa, no toleren la presència de cal activa en el terreny.<br />
<br />
Calcinada.- Operació de tallar els calcinals d'una castanyeda o d'una baga de rodells.<br />
<br />
Calcinal.- Castanyer que mai ha estat tallat o empeltat.<br />
<br />
Calcinar.- S'entén per calcinar un castanyer, una castanyereda, o una baga de rodells(cescles), tallar-ne els calcinals que hi ha.<br />
<br />
Calçó (m.) La part més alta del suro que es deixa al arbre al pelar-lo. / Polaina. / Calça.<br />
<br />
Càmbium m HISTOL Teixit meristemàtic format per un conjunt de cel-lules poc diferenciades i de membrana molt fina, situat generalment entre el floema i el xilema i al qual és degut el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen (bàsicament gimnospermes i dicotiledònies)<br />
<br />
Camí de ferradura, L'estret però apte per a cavalleries.<br />
<br />
Camí de mitja costa, Camí de mitja vessant. Camino de media ladera,<br />
<br />
Camí ral, (Forma viciosa de real) L'obert a expenses de l'Estat.<br />
<br />
Caminal (m.) Camí entre els bancals d'un hort o jardí.<br />
<br />
Candela.- Son anomenades candeles les brotades de l'any que fan les branques de l'arbre que tenen més creixent, mentre són tendrals; especialment els brots de pi abans de posar pinassa.<br />
<br />
Cano de l'arbre. Veure tronc. Per a l'alzina surera cal un cano llarg i ben allistat.<br />
<br />
Cap de Ram, A Menorca s'anomena així a la llenya immediata a la rama; es talla separadament d'aquesta i serveix per fer foc a la llar. Es talla d'uns 4 o 5 pams de llarg. S'anomena principalment cap de ram el dels oastres (ullastres)<br />
<br />
Capça, Capçada, Brancada, Capçalada.- Conjunt de branques de l'arbre des de la bifurcació del tronc o de les besses, si en té, o des d'allà on s'acaba el canó fins al cim de l'arbre. Pins que fan capça: P. pinea, P. Halepensis, P. Nigra. <br />
<br />
Capçada codominant.- La radiació solar incideix damunt-<br />
<br />
Capçada dominada.- La radiació solar incideix molt poc al seu damunt.<br />
<br />
Capçada dominant.- La radiació solar incideix damunt i , en part , lateralment.<br />
<br />
Capçada f BOT/FOR Part de l'arbre constituïda per les besses o cimals, les seves successives ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge. <br />
<br />
Capçada Intermitja.- La radiació solar incideix poc.<br />
<br />
Capçalet, Barrots (Men.), Els capçalets de carro son les dues peces que van de braç a braç, constituint amb ells la caixa. El tros de fusta del qual ha de sortir el capçalet ha de tenir 8 pams de llarg i un gruix de 0,06 x 0,10 metres.<br />
<br />
Capçar, A Olesa s'entén per capçar deixar les oliveres planes de dalt. El 21-IV-88, n'hi vaig veure, cosa escassa ja; s'havien de buscar.<br />
<br />
Capolar (v. t.) Tallar en trossos petits. Trossejar llenya.<br />
<br />
Cappare, Guia, Brot que és l'ull de l'arbre, més tendral i de més creixement, principal.<br />
<br />
Carbó de Raig, El que surt d'una pila en que tots els trossos s'han carbonat per primera vegada. No és , per tant, carbó de raig el que surt d'una pila -carbonera- de culots ni la que té barreja de trossos a carbonar per primer cop i culots.<br />
<br />
Carbó Recuit, És el carbó de culots.<br />
<br />
Carbonés i Carboneters En el seu dia, els primers, durant l'hivern, en un llarg procés de cocció que pot durar dos mesos, han fet el carbó ; els segons , preparen el carbonet i la terregada amb una feina de dos o tres dies.<br />
<br />
Carboni La massa arbrada del país està per damunt de les mitjanes europees. Segons Badia, Estrada i Vilanova (1978) la fixació de carboni pot ésser de 8 a 10 Tm/Ha/any, incorporat en forma de diòxid de carboni.<br />
<br />
Carena f GEOMORF Línia divisòria de dues vessants en una muntanya o serralada.<br />
<br />
Carena, Cresta, (f.) Serralada, línea divisòria dels dos vessant d'una muntanya.<br />
<br />
Carga (f.) Mesura de pes equivalent a tres quintars.<br />
<br />
Carga d'Amürada, Pesa aproximadament un quintar i mig, i és, per tant, constituïda per sis feixos o amürades.<br />
<br />
Carga de Feixina o Gavella.- Pesa aproximadament tres quintars, i, per tant, està constituïda per tres feixines. Al Ripollès. La carga són sis feixines, i, per tant, pesa més.<br />
<br />
Carga de Braços de Carro La carga de braços de carro, quan el carro és de torn, la fan dos braços..Quan el carro és mitjà, la fan tres braços. Quan el carro és de pagès, la fan quatre braços. Quan el carro és de terraire o de trabuc, la fan vint braços mestres o bé dotze braços tiradors.<br />
<br />
Carga de Capçalets.- La carga de capçalets la fan dotze capçalets.<br />
<br />
Carga de Carbó de pi de Rabassó o, en General, d'Arbre Que el Fa Poc Pesant.- La carga d'això també pesa tres quintars. Com que aquestes menes de carbó fan més embalum, no es pot comptar amb que sarrió o sàrria i embalai pesin mitja roba, sinó que per tenir el pes net del carbó s'ha de descomptar el que fan en cada cas. No es pot dir per endavant quants quintars s'han de menester per a fer una carga de carbó d'aquestes menes; el corrent és que hi entrin de 27 a 28 quintars de pi sec, 22 a 23 de roure eixermot, i de 27 a 28 de soques d'arbúcia tendre. La qualitat dels trossos a carbonar influeix bastant en el rendiment.<br />
<br />
Carga de Carbó.- La carga de carbó pesa tres quintars nets, i s'acostuma a col·locar en dos sarrions d'un quintar i mig cada un. No es pot dir per endavant quants quintars d'alzina s'han de menester per a fer una carga de carbó, perquè n'hi entraran més o menys, segons que l'alzina sigui tendral o revellida, nascuda en lloc regalat o en terra que l'ha fet patir; però el corrent és que hi entrin de disset a dinou quintars.<br />
<br />
Carga de Contrapernes i Baranes.- La fan dotze baranes i vuit contrapernes.<br />
<br />
Carga de Corbes, La carga de corbes la fan dotze corbes. Si són davanteres, la fan divuit corbes.<br />
<br />
Carga de Costal.- Pesa aproximadament tres quintars, i és, per tant, constituïda per la suma de quatre costals, o bé de dotze si és costal d'arbúcia.<br />
<br />
Carga de Files Amples.- La fan tres files.<br />
<br />
Carga de Files.- La carga de files la fan quatre files.<br />
<br />
Carga de Filetons.- La fan sis filetons.<br />
<br />
Carga de Fusta de Botada Quan la fusta és de pipa , fan carga 4 canes; o sia, la constitueixen les fustes que, col·locades de costat pel seu ample, fan una amplada de 36 pams. Quan és de mitja pipa, fan carga 5 canes, o sia 45 pams de fustes amidades pel seu ample. Quan és de barril usual, fan carga 8 canes, o sia 72 pams de fustes amidades per llur ample. Quan és de samalisses usuals, fan carga 10 canes, o sia 90 pams de fustes amidades per llur ample. La cana amb la qual s'amiden aquestes cargues, no fa vuit pams, sinó nou.<br />
<br />
Carga de Fustets Curts.- La fan tres fustets curts.<br />
<br />
Carga de Fustets Llargs.- La fan dos fustets llargs.<br />
<br />
Carga de Palmelles.- La carga de palmelles la fan dotze palmelles.<br />
<br />
Carga de Paquets.- La carga de paquets són quatre paquets.<br />
<br />
Carga de Piles, Quan és de piles de boïga, la fan deu piles, i quan és a conreu, de quinze a setze piles.<br />
<br />
Carga de Posts Manresanes.- La fan vint-i-quatre posts.<br />
<br />
Carga de Posts de Dotzena, .- La fan dotze posts.<br />
<br />
Carga de Posts de Setze.- La fan setze posts.<br />
<br />
Carga de Raigs.- La carga de raigs son trenta sis raigs.<br />
<br />
Carga de Rodells.- La carga de rodells son quatre rodells.<br />
<br />
Carlina (f.) BOT. Gènere de planta herbàcies (Carlina sp, família de les Compostes), espinoses, amb les fulles en roseta al voltant de la flor i la tija molt curta. Anuals, bianuals o perennes, fulles alternes en roseta basal, normalment molt espinoses, capítols voltats de bràctees linears grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades. Compren unes 20 Ssp, amb 5 a Catalunya; pròpies de la regió mediterrània i eurosiberiana. L'arrel gruixuda i profunda és emprada en l'elaboració de vins i aperitius; el receptacle és comestible, com la carxofa.<br />
<br />
Carolina f BOT Populus angulata i Populus caroliniana. / 1 ( Populus deltoides, família de les Salicàcies) Arbre que pot atènyer una alçària de 30 m, originari d'Amèrica del Nord ; té borrons grossos i enganxosos i fulles grans de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat. És plantada sobretot com ornamental. El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà, és conreat extensament. 2 Coronil·la.<br />
<br />
Carossa.- Bauma o forat que es forma a l'interior i al llarg del tronc en els arbres vells o tarats.<br />
<br />
Carrac m FOR/SUR Prisma rectangular, que hom talla de les llesques de suro, de les dimensions adequades al tap que n'ha de sortir. Dau de suro, primer afaiçonament d'un tap.<br />
<br />
Carrasca f BOT/FOR, (Quercus ilex ssp rotundifolia, família de les Fagàcies) Alzina de fulla curta. És pròpia de la Península Ibèrica i de l'Àfrica mediterrània.<br />
<br />
Carrascar m GEOBOT Alzinar de carrasca.<br />
<br />
Càrrega de combustió, <br />
<br />
Carregador.- Lloc del bosc al qual pot anar el mitjà de transport. Treure o portar a carregador és dur-hi els aprofitaments que han d'ésser carregats.<br />
<br />
Carretada.- Quan es ven per carretada, i per tant, la unitat de venda és la carretada, s'entén que el comprador pot endur-se'n tants quintars com comunment es carreguen en un carro en el lloc on es fa el tracte. Així, a Les Guillaries, Lluçanès i Plana de Vic, la carretada té vint quintars, i, en canvi, al Vallès en té vint-i-cinc. No obstant, si el que es carrega no arriba al pes assenyalat, es considera que fa una carretada tot ço que hom pot carregar, i no més.<br />
<br />
Càrritx (Mall.), Ampelodesmos tenax;<br />
<br />
Càrritx m BOT Ampelodesmos tenax / (Ampelodesma mauritanicum, família de les Gramínies) Gran planta herbàcia perenne, de tija erecta i robusta, que ateny 2 o 3 m, i de fulles molt llargues, linears, glauques, molt tenaces, aspres i feridores. Les flors s'agrupen en grans panícules terminals, laxes i violàcies. Planta mediterrània meridional, és especialment abundat a les illes Balears i també a les costes de Garraf.<br />
<br />
Carula, És el nom aranès de la pinya.<br />
<br />
Cassanella f BOT Gal-la,cecidi; dit especialment dels cecidis esfèrics dels roures.<br />
<br />
Castanyeda f Castanyereda. Castanyerar.- 1 Lloc ple , plantat o poblat de castanyers. 2 GEOBOT Comunitat vegetal (ecosistema) integrada principalment per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el castanyer. Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis a la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia el roure martinenc; només les estassades periòdiques a què l'home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes. Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres; després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d'altres explotacions d'aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada (quan a 1,5 m d'alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm)<br />
<br />
Castanyer m cas.: Castaño, 1 BOT/SILV/FUST (Castanea sativa Mill., familia de les Fagàcies) Arbre corpulent, caducifoli, de capsada frondosa, pot atenyer 30(35) m d'alçada i viure alguns centenars d'anys. Fulles grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies i cauen en arribar el fred. Les flors masculines disposades en aments, les femenines, en nombre de 1 a 3, són situades al mitg d'un involucre de bractees soldades. Els fruits, les castanyes, són reunides en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós. Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en materia orgànica i no massa argillosos. Floració: V-VII. Altitud: 70-1400 m. Hom el fa multiplicar per llavor i, si es vol per a la produció de castanyas, s'hi practica l'empelt de pua o el d'escudet. El castenyer és explotat per a l'obtenció de fusta, de cercols i dogues, de fruits i de materies tànniques. La fusta de castaner és tenaç,flexible, lleugera, de duresa mitjana, de gra fi, i poc porosa; és molt apreciada tant en ebenisteria com en construcció de carcasses i tanques. Oriünd del territori submediterrani oriental, ja fou introduit als Països Catalans en època pre-romana; viu als boscs de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses; actualment abunda a les comarques de la regió de Girona, amb unes 21000 Ha de castannyedes i són tractades generalment com a bosc menut, seguint dos sistemes d'aprofitament: el de baga, si es volen obtenir cèrcols, i el de perxada, per obtenir dogues. La malaltia fungica denominada tinta, produida pel Phytophtora cambibora, ha delmat les catanyedes europees. En els darres decenis s'ha treballat en la introducció d'altres espècies, resistents a la tinta, com són: C. mollisia, C. crenata, oriündes de l'Extrem Orient, i C.dentata, procedent d'Amèrica del Nord.<br />
<br />
Castanyers de Llevar, És costum entendre per castanyeredes de llevar aquelles en les quals l'aprofitament gairebé únic del castanyer són les castanyes.<br />
<br />
Cavall (Lleida),Quadrat, Biga,.-Pelat de gruix i llargada suficients per a servir de biga d'un sostre o teulada. Mides variables, però entre un pam a 1,5 pams de corona, ambdues corones gairebé iguals; la llargada oscil·la entre els 16 o 17 pams als 25 o 26. S'acostumen a fer de totes les menes de pi i de pollancre principalment.<br />
<br />
Cecidi m BOT/ZOOL Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits. ( En dèiem cassanelles...)<br />
<br />
Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica, família de les Pinàcies) Ateny uns 40 m d'alt i té una coloració glauca o d'un verd blavós. Espontani a les muntanyes del nord d'Àfrica entre els 1200 i 2000 m d'altitud, és conreat en alguns països meridionals d'Europa en règim forestal o jardiner. En àrees limitades, és una sp. introduïda de bona producció.<br />
<br />
Cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara, família de les Pinàcies) Arbre de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m. Bé que natural de l'Himàlaia i de l'Afganistan, és plantat a l'Europa meridional per a l'obtenció de fusta i com ornamental,<br />
<br />
Cedre del Líban (Cedrus libani A. Richard in Bory, família de les Pinàcies) Arbre aciculifoli de 25-40 m., semblant al Cedre de l'Atlas. És propi de les muntanyes del Líban di d'Anatòlia. Cultivat als jardins i de vegades subespontani. Floració: IX-XI. Origen: Orient Mitjà.<br />
<br />
Cedre, cas.: Cedro, BOT/FOR/ORN (Cedrus sp, família de les Pinàcies) Gènere d'arbres sempre verds, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat. Són arbres de capsada molt grossa i de figura cònica.<br />
<br />
Centre de la Propietat Forestal (CPF) / Navegar-hi al nom, en vermell, que hi ha al e-mail del Noi del 8-XI-09. / Hi ha el programa Metabosc, suport per redactar els PTGMF. Des del 8-I-10 està disponible la versió 3.3.12 del programa; endemés permet fer servir una eina SIG, potent com el Miramon, per a digitalitzar i importar automàticament la informació cartogràfica del pla. Per tal que el gestor de la finca pugui fer servir aquesta eina SIG el CPF proporciona juntament amb el software necessari, la cartografia 1:50000 i 1:5000 de la zona d'estudi del Pla.<br />
<br />
Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) Navegar-hi al nom, en vermell, que hi ha al e-mail del Noi del 8-XI-09<br />
<br />
Cèrcol-s m 1 Peça en forma de corona cilíndrica. 2 TECNOL Anell de fusta o d'acer que manté unides les dogues d'una bota. Actualment desplaçats pràcticament els de fusta pels d'acer reblat pels extrems. El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis a vuit, anomenats segons llur posició, de testa, collet o de sotatesta, de coll, de ventre i de mig. 3 Llanta de ferro de les rodes de carro. 4 JOCS Fusta tallada en forma de corona cilíndrica de poca altura, o filferro gruixut corbat en forma de cercle, amb què juguen els infants fent-lo rutllar (rotllana, rutlla).<br />
<br />
Cescle, Xescle, Tany o brot o part d'ells, de castanyer o avellaner, destinat a ser utilitzat a manera de cèrcol en la fabricació de botes, portadores i altres atuells de fusta fets per a guardar o transportar líquids; o en la d'altres menes d'estris de fusta, a manera de lligam o defensa. (Quan jo duia xumet; ara...) Es fabriquen fent una cara plana al tany o brot, o partint-lo de llarg a llarg pel mig, i fins en alguns casos, partint-lo de llarg a llarg en quatre trossos. El cescles es venen per rodells i per paquets i tenen les mides segons aquests siguin.<br />
<br />
Cimall (m.) BOT/FOR És el nom que es dona a la rama de pi. En utilitzar-lo per a cremar s'anomena també furnall. / La part alta de la brancada d'un arbre o d'una planta.<br />
<br />
Cimal-s m BOT o Bessa-es 1 Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s'enlaira més que les altres o la que hom deixa al arbre tallant les altres. 2 Conjunt de les branques més altes d'un arbre o arbust. / Cimal pref. (m.) o cimalada p. us. (f.) Branca més alta d'un arbre.<br />
<br />
Cimeral (m.) Cim d'un arbre. / Cim, esp. d'una muntanya.<br />
<br />
Cingle (m.) Roca que forma timba, espadat, abisme, precipici: la vila es troba encastellada dalt d'un cingle.<br />
<br />
Cinglera (f.) Seguit de cingles o penya-segats.<br />
<br />
Cirerer d'arboç, Veure Arboç<br />
<br />
Cirerer de guineu, cas.: Cerezo de Santa Lucia, (Prunus mahaleb L. Fam. De les Rosàcies) Arbret o arbust caducifoli d'1-4(10) m. Viu a les rouredes clares i a les boixedes de l'estatge montà i de les contrades mediterranis plujoses, en sòls calcaris. Floració: III-V. Altitud: 300-1600 m.<br />
<br />
Cirerer m BOT/FRUT/FOR cas.: Cerezo (Prunus avium (L.) L., família de les Rosàcies) Arbre caducifoli, poc alt, pot atenyer-però- els 15 m d'alçària, tronc ben<br />
<br />
definit, escorça d'un gris rogenc lluent que es despren en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits dropacis, les cireres. La forma espontània, o cirerer bord, viu a la major part d'Europa, però és rar a la regió mediterrània. A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa. Floració: III-IV. Altitud: 100-1600(1800) m. Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat. Les cues dels fruits s'utilitzen popularment per fer-ne una decocció, amarga, d'efectes diürètics. La fusta, de color clar, semidura i compacte, pot ésser tenyida per fer-la semblant a fustes valuoses; és emprada en la fabricació de mobles. És arbre resistent i pot ésser conreat des del nivell del mar fins als 1000 m d'altitud; s'adapta bé a tot tipus de sòl, llevat dels calcaris, preferint els permeables, frescos i profunds. Es multiplica per llavor, estaca i empelt. Cal esporga moderada, perquè cicatritza amb dificultat. Floració d'abril a maig. Floració i collita escalonades. Arbre molt fructífer.<br />
<br />
Clap, Flota, Claparda.- Conjunt d'arbres que es manifesta pel seu entendriment, revelliment, lluc, espessetat o altre circumstància, sobresortint de la resta del bosc. Per extensió, conjunt d'arbres d'una mena (Sp.) quan el bosc en té diverses de barrejades.<br />
<br />
Clariana f 1 Petit espai seré entre núvols. 2 Clar en un fullatge, etc, per on passa la llum. 3 Clapa no coberta de lo que n'està l'entorn.<br />
<br />
4 esp Espai sense o amb pocs arbres dins un bosc. 5 METEOR Aclarida de poca extensió. 6 TEXT Defecte que a vegades presenten els teixits quan en certs espais tenen menys densitat de passades que la normal.<br />
<br />
Classe d'Edat Artificial.- Per a una massa arbrada, les instruccions d'ordenació defineixen la classe artificial d'edat com el menor d'aquests valors: vint anys o la quarta part del torn. Ex.: pel Faig : 0 a 20 anys; 21 a 40 anys; 41 a 60 anys; 61 a 80 anys; 81 a 100 anys; .....<br />
<br />
Classe Natural d'Edat.- Exemple pel castanyer: Repoblat, 1 a 10 anys; Perxada Baixa, 11 a 20 anys; Perxada Alta, 21<br />
<br />
a 60 anys; Massa Adulta,61 a 100 anys; Massa Vella, > 100 anys.<br />
<br />
Classes d'Edat.- Agrupacions per intervals d'edat.<br />
<br />
Clàvia, Bitxac, Mare-Mestra, Clau, .-L'arrel mestra de l'arbre, principalment del pi.<br />
<br />
Clivella (f.) Obertura tirant a rectilínia més o menys pregona que es produeix en la superfície de cossos que es contrauen. Escletxa. Esquerda. Les cireres amb les pluges es clivellen.<br />
<br />
Clot de Ferrer.- És el nom que es dona a Menorca al sot en el qual és fet el carbó quan es cou en olla.<br />
<br />
Clotxa.- A l'Empordà de la pila d'olla se'n diu també clotxa.<br />
<br />
Cobrir.- S'entén per cobrir una pila de carbó l'operació de tapar la fusta i llenya que s'ha de carbonar. S'entén que per cobrir-la s'hi ha de posar una gruixa de branquilló trossejat, una d'emborrim i una de terra superposades amb aquest ordre.<br />
<br />
Codina f Sot fet al camp i cobert amb volta de pedra per a recollir l'aigua de pluja. / Roca a flor de terra que<br />
<br />
produeix un clap escàs de vegetació en el terme, sembrat o bosc.<br />
<br />
Còdol m GEOL Fragment de roca dura, de dimensions variables, allisat i arrodonit per l'acció de les aigües i el rodament. Els còdols arrossegats per l'acció de la gravetat o del glaç són més cantelluts que no els formats per l'erosió de les aigües. L'estudi de la forma, les dimensions i la disposició dels còdols permet de conèixer la natura dels agents erosius d'èpoques anteriors.<br />
<br />
Codonyer bord.- Cotoneaster vulgaris; <br />
<br />
Coeficient mòrfic Relació de proporcionalitat entre el volum del tronc i el del cilindre de base i alçada la del tronc. Per a noguera i cirerer de qualitat, diuen o,9<br />
<br />
Coll (m.), cas.: Collado Depressió pronunciada a la carena d'una serra o contrafort d'una muntanya.<br />
<br />
Colla de Talladors, Als efectes de la tallada o treta d'un bosc de certa entitat, es costum entendre que la colla es compon dels talladors (varis) i llur encarregat.(A Eibissa, dos; més perillaria caure a mar)<br />
<br />
Colla f SOCIOL Conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement, que treballen o actuen juntes en una determinada tasca. Te una importància especial en feines que cal efectuar en equip, per ex. Colla de llenyataires o picadors. Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla, el qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers. Abans de la mecanització -principalment la motoserra dels anys seixanta - les colles per a l'aprofitament forestal eren de 6 a 8 persones i fins a 12 al final de campanya, de màxima activitat; naturalment, amb el seu cap de colla.<br />
<br />
Collada (f.) Depressió a la carena d'una serralada.<br />
<br />
Colofònia f QUIM ORG Residu dur, de color groc pàl·lid, que resta després de la destil·lació dels olis volàtils (essència de trementina) i de les oleoresines presents en diverses espècies de Pinus pinaceae; és constituïda per un 90% de matèria neutra i és emprada en la manufactura de vernissos, tintes de impremta i sabons.<br />
<br />
Colze m METROL Antiga mesura de longitud equivalent a la distància del colze al cap dels dits.<br />
<br />
Coma f Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. "La Coma de la Llenya", és planera?<br />
<br />
Composta, Formigó, Feix de dos caps, de brancada i arbúcia, d'un pam d'ample i 2,5 a 3 pams de llarg. S'utilitza per a cremar-lo en el camp cobert de terrossos. De vegades es fa solament amb arbúcia. A la composta o formigó empordanès, a més de branca i arbúcia, s'hi posa estella.<br />
<br />
Comunitat clímax, climàtica Aquella que de manera natural ocupa o ocuparia bona part dels sols. Així per gran part de l'illa de Menorca la comunitat clímax és l'alzinar.<br />
<br />
Conca f HIDROG 1 Àrea de terreny drenada per un mateix riu o curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents. 2 conca de recepció Part alta del torrent o de la conca, de forma més o menys triangular, en que les aigües es reuneixen seguint una xarxa de solcs convergents fins a formar el canal d'escolament o el curs mitjà del torrent.<br />
<br />
Congesta (f.) Capa de neu que es conserva en clots dels cims més alts: a principis de primavera encara es veien tot de congestes de neu.<br />
<br />
Congost m GEOMORF Vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d'una corrent.<br />
<br />
Conífera f Arbre de l'ordre de les coníferes. / f pl BOT Nom que reben les plantes de l'ordre coniferals. Són gimnospermes,<br />
<br />
llenyoses, amb flors unisexuades, el pol·len de les quals es dispersa pel vent. Les llavors s'agrupen en pinyes. Pertanyen a aquest grup els pins, els xiprers, el teix o el ginebre.<br />
<br />
Conna.- Capa de terra glevada o aglevada que s'arrenca al fer-hi una rompuda.<br />
<br />
Connar-se la terra.- Glevar-se suficientment per a poder-hi fer una rompuda.<br />
<br />
Consorci Forestal de Catalunya.- Es va fer el 1948, a Stª Coloma de Farnés, sobretot motivat, aleshores, pels boscos de castanyers molt abundants a la zona, amb l'idea de que una agrupació de propietaris forestals permetés una més gran eficiència en la gestió del bosc. (Veure Consorci Forestal de Catalunya. Cinquanta anys d'història)<br />
<br />
Contrapernes i Baranes, S'entén per contraperna la peça de carro que sosté l'estacada a la part inferior, i per barana la que, paral·lelament a la contraperna, la sosté a la part superior. Generalment es fan de faig; però també, algunes vegades, de freixe, om i acàcia. A Mallorca es fan d'alzina. Les mides d'ambdues han d'ésser: llargada, 12 pams; gruix, 0,08 m. ; amplada, 0,12 m. L' unitat de venda és la càrrega; a Mallorca, el quintà mallorquí.<br />
<br />
Copa (f.) cast. BOT/FOR Capçada.<br />
<br />
Corba, Anell (Mall.) S'entén per corba la peça que ajuda a formar, per la unió amb altres corbes, la circumferència de la roda de carro. Poden ésser grosses, mitjanes i petites, però sempre amb llargada de 0,80 metres. L'amplada o taula d'un mínim de 0,10 x 0,05 metres i màxim de 0,22 x 0,09 metres. Les corbes davanteres (rodes davanteres dels cotxes) poden ser més petites (les rodes ho son). Les corbes han d'ésser d'alzina. (Tot això, quan duia xumet....) L'anell mallorquí fa tres pams i, per tant, no és de 0,80 sinó de 0,60 metres.<br />
<br />
Corbaires Treballadors del bosc que , en el seu dia, al Esteller -en una clariana del bosc- han preparat les corbes i els rais d'alzina per fer-ne rodes de carro i altres carruatges.<br />
<br />
Corbaires.- Nom que es dona als treballadors que obren l'alzina al bosc.<br />
<br />
Corner m BOT/FOR, Pomerola, cas.: Guillomo, (Amelanchier ovalis Medic., , família de les Rosàcies) Arbust de fulles caduques el·líptiques , serrades, les tendres llanoses pel revers, de flors blanques, aplegades en raïms terminals pauciflors, i de fruits pomacis petits, globosos, blaus negrosos. És planta de les rouredes seques submediterrànies, i abunda sobretot a la muntanya mitjana, en terrenys calcaris. Floració: IV-V. Altitud: (100)600-1700(2150) m.<br />
<br />
Coroll.- És el nom que a la Plana de Vic i al Lluçanès es dóna a la jàssera.<br />
<br />
Corona, Lluna, Secció de l'arbre o de la branca perpendicular a les seves fibres.<br />
<br />
Coronar.- S'entén per coronar un arbre l'escapsar-lo a flor de canó o a la vora. Tallar el brancam o brancada.<br />
<br />
Coronil·la boscana, cas.: Coletuy, f BOT/FOR (Coronilla emerus L.,família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,5-2 m., té les flors grosses i el fruit llarg (50-110 mm); submediterrània, viu a la muntanya mitjana, a les rouredes clares i a les boixedes de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses, sobretot en sòls àcids. Floració: IV-VII. Altitud: 500-1700 m.<br />
<br />
Coronil·la f BOT (Coronilla sp,família de les Papilionàcies) Gènere de plantes anuals o perennes, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.<br />
<br />
Coronil·la júncia, cas.: Coronilla de hoja fina, m BOT/FOR (Coronilla juncea L.,família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,5- 1,5 m.,poc fullós i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans (10-50 mm). Viu a les brolles calcícoles de les<br />
<br />
contrades mediterrànies marítimes, en sòls calcaris de terra baixa. Floració: IV-VI. Altitud: 0-800 m.<br />
<br />
Coronil·la, cas.: Coronilla, BOT/FOR (Coronilla valentina subsp. Glauca (L.) Batt., família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,2-2 m., de fruits curts (10-40 mm), és un arbust baix, d'un verd blavenc. Cultivat sovint com a ornamental i de vegades subespontani o naturalitzat a les comarques mediterrànies marítimes. Floració: II-VI. Altitud: 0-600 m.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/97/Coronilla_valentina_subsp._glauca_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/97/Coronilla_valentina_subsp._glauca_02.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
<br />
Còrrec, Escorranc (m.) Excavació produïda en un terreny rost per l'escorriment de les aigües de pluja.<br />
<br />
Corregada f Barranc. Del fons de les corregades.<br />
<br />
Corretgeta f S'entén per fer la corretgeta a un arbre o branca el fer-li una pelada a tot el vol. 1 Corretja petita. 2 Tall en rodó que hom fa a l'escorça d'un arbre per aturar la circulació de la saba i fer-lo morir. 3 JOCS Joc d'infants en el qual un dels jugadors amaga un mocador enrotllat i el qui el troba empaita els altres jugadors pegant-los amb el mocador o corretgeta fins que es refugien a la mare.<br />
<br />
Corriol (m.) Caminoi. Senderó. Viarany: han fet drecera per un corriol.<br />
<br />
Coscolla f BOT Garric.<br />
<br />
Costal.- Feix de branques i troncs de l'arbre, que facin uns 10 pams de llarg i mig pam, o menys, de corona en sa part més ample, lligat de manera que les corones quedin en un cap, i en l'altre la rama. En el dintre del costal s'hi posen les branques i branquillons de menys mida i també les entalles, peladures, quadrejadures i, en general, tot tros de llenya aprofitable. El costal a pel de bou ha de pesar unes tres roves. Excepcionalment es fa també costal de l'arbúcia més gruixuda, en qual cas l'alçada del costal és de 7 a 9 pams, i cada costal a pel de bou fa una rova.<br />
<br />
Costaler Treballador del bosc que fa costals per a encenalls dels forns de bòbiles, dels terrissaires i dels fornés.<br />
<br />
Coster-a (a.) Que fa costa, rost, pendent, vessant / (m.) Costa. Pendent. / El primer tauló i l'últim que se serra d'un tronc.<br />
<br />
Coster-a.- Lo primer i últim que se serra d'un tronc al fer taulons. Una cara és corba i té l'albeca.<br />
<br />
Costers, Són anomenades costers les dues parts en què es divideix una peça serradissa.<br />
<br />
Coval m Cova.<br />
<br />
Creixement actual m Informació quantitativa de caràcter dinàmic que reflecteix l'augment, en volum, per unitat de superfície i any.<br />
<br />
Creixement corrent anual.- Augment, en volum, per unitat de superfície i any, amb escorça.<br />
<br />
Creixement mitjà.- Volum total produït per la massa dividit per la seva edat.<br />
<br />
Creixent, Creixents, 1 1 adj Que creix, que va augmentant per graus. Una alegria creixent. 2 m Augment. Enguany ha plogut; hi hauran bons creixents al arbrat. 2 m Llevat. 3 m ASTR Interval de temps que s'escola entre la lluna nova i la lluna plena. 4 m ASTR Aspecte que presenta la Lluna quan només se'n veu il·luminada aproximadament la quarta part del disc.<br />
<br />
Crenulat-ada adj BOT Fistonat, especialment si els fistons són petits.<br />
<br />
Creosota f QU ORG/FAR Líquid oliós, mescla de fenols ( creosol i guaiacol, fonamentalment) obtingut de la destil·lació del quitrà de fusta o del d'hulla. Hom empra la creosota de fusta (creosota oficinal) en medecina, com a antisèptic extern i com a expectorant i balsàmic en el guariment de la bronquitis. La creosota d'hulla és usada com a preservador de la putrefacció de la fusta.<br />
<br />
Creuera f BOT Punt de l'arbre en que se separen les branques principals. Sin comp. Enforcadura.<br />
<br />
Cuba, Nom mallorquí del botó de carro. La seva unitat de venda és el quintà mallorquí.<br />
<br />
Cuita.- Conjunt d'operacions que representa el fer carbó en un conjunt de piles que es cremen en una tongada i en un mateix bosc o hisenda.<br />
<br />
Culassa f La part d'una pana de suro que, al arbre, era la més acostada a terra.<br />
<br />
Culot, S'entén per culot el tros que no ha estat suficientment carbonat. Per fer-ne carbó s'ha d'empilar i coure una altra vegada.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-58835603432590805332010-05-15T13:19:00.000-07:002010-05-15T13:19:00.547-07:00DDendroclimatologia f Ciència que estudia el clima en relació amb el desenvolupament vegetal a través dels anyells de <br />
<br />
<br />
creixement. També emprat en troncs fossilitzats en els estudis paleoclimàtics.<br />
<br />
Dendrocombustibles Diferents combustibles procedents dels arbres.<br />
<br />
Dendrocronologia f BIOL/CLIM Ciència que, basant-se en l'estudi del creixement dels anyells dels arbres, estableix una<br />
<br />
cronologia i obté dades climàtiques i ecològiques de temps passats.<br />
<br />
Dendrologia f BOT Ciència que estudia els arbres.<br />
<br />
Desembosc.- Operació o feina de desemboscar.<br />
<br />
Desemboscar.- Treure fins a carregador les unitats d'utilització fetes a conseqüència d'una tallada.<br />
<br />
Desmai m BOT/JARD cas Sauce llorón.(Salix babylonica L., família de les Salicàcies) Arbre caducifoli, de 10 a 15 m d'alçada, d'escorça clivellada, branques<br />
<br />
penjants i fulles estretament lanceolades, de color verd pàl·lid. És profusament plantat en jardins i passeigs, i de vegades subespontani. Floració: III-V. Orígen: Àsia oriental.<br />
<br />
Desmalesar.- S'entén per desmalesar, a Tortosa, arrencar l'arbúcia d'un tros.<br />
<br />
Desnovar, A Tortosa s'entén per desnovar treure d'un arbre els rebrots d'un any, o de dos anys, a tot estirar.<br />
<br />
Despuntament m Permet moderar la poda de formació substituint la talla de branques pel seu despuntament, evitant, en el seu cas, un estrès important per l'arbre.<br />
<br />
Destralejar v 1 tr Tallar, treballar, amb la destral. 2 intr Donar cops de destral.<br />
<br />
Destraló m Destral petita.<br />
<br />
Deu f GEOL Aflorament d'aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s'esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plegaments.<br />
<br />
Devesa f Extensió de terra, coberta de vegetació natural, inclosos generalment arbres, destinada al pasturatge, aprofitament de llenya i a la caça, gairebé sempre.<br />
<br />
Devesa.- Part de l'heretat que, donant de cara a sol o migjorn, hi abunden els roures llucats i hi creix molt be l'herba.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.fotosdegalicia.es/galicia/d/65422-2/superghaiteira-devesa+da+rogueira-o+caurel-lugo-P3100065.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://www.fotosdegalicia.es/galicia/d/65422-2/superghaiteira-devesa+da+rogueira-o+caurel-lugo-P3100065.JPG" width="320" wt="true" /></a></div><br />
Diàmetre Màxim d'Aprofitament. Límit superior considerat en un determinat aprofitament.<br />
<br />
Diàmetre Mínim Inventariable.-Valor del diàmetre mesurat a 1,30 m del sol, per sota del qual no es consideren els<br />
<br />
arbres quan es quantifiquen les existències de fusta al bosc.<br />
<br />
Dioic-a adj BOTFOR Dit de les plantes que tenen les flors masculines i les femenines en individus distints.<br />
<br />
Distribució Diamètrica Ideal Taula de diàmetres a que ha de tendir el bosc segons el tipus de massa forestal adoptat.<br />
<br />
Dita Tot bosc és un embassament disfressat.<br />
<br />
Dobler, (Quan duia xumet o no encara) És una de les peces de fusta que es baixa per l'aigua. Fa 26 pams de llarg per 0,60 m. de gruix del cap gros i 0,50 m. Del prim.<br />
<br />
Doga-ues f 1 Cadascuna de les fustes que formen el cos d'una bóta o d'un recipient semblant i es mantenen unides amb cèrcols. 2 reg Sacsó.<br />
<br />
Duramen m BOT/FOR Cor o part interior del tronc d'un arbre constituïda per xilema vell, el qual és format per cèl·lules mortes incapaces de conduir aigua i soluts i que s'ha anat impregnant d'olis, resines, tanins, gomes i altres substàncies que li proporcionen duresa i coloració fosca.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-16900892007811321392010-05-15T13:17:00.000-07:002010-05-15T13:17:47.777-07:00EEcologia f Part de la biologia que estudia les nombroses correlacions existents entre els organismes vius i el seu medi ambient, en condicions naturals. Entre la autoecologia, que estudia l'efecte de l'entorn sobre cada individu, i la sinecologia, que s'ocupa de tota la comunitat (biocenosi, biocenologia) o de l'espai vital (biòtop, biotopologia) , es troba l'ecologia, que tracte dels efectes dels factors canviants sobre el conjunt de la població, l'ecologia de poblacions o demoecologia. La primera definició d'ecologia fou donada per Ernst Haeckel (1834-1919), com el cos de coneixements que fan referència a l'economia de la natura<br />
<br />
<br />
Ecosistema m ECOL Conjunt de tots els organismes com unitat funcional (biocenosi) que poblen un determinat espai vital (biòtop), amb la totalitat de factors inanimats d'aquest espai vital. La ciència que estudia l'estructura, el funcionament i l'evolució dels ecosistemes és l'ecologia.<br />
<br />
Eixamorar (v.t.) Fer eixugar lleugerament (una cosa) fent-li perdre l'excés d'humitat. Llenya eixamorada per a carbonar.<br />
<br />
Eixarmada, En algunes comarques- Conca de Barberà,.. -de la terra en la qual s'hi fa una artiga, quan ja està apariada, se'n diu eixarmada. A Mallorca també.<br />
<br />
Eixarmar (v.t.) Fer net d'esbarzers, brolla, etc.<br />
<br />
Eixarmar, A Mallorca i a Menorca, de treure l'arbúcia d'un bosc, arrencant-la o esmatasant-la, se'n diu eixarmar.<br />
<br />
Eixarmins, A Mallorca es dona aquest nom a allò que es treu del bosc fent una eixarmada.<br />
<br />
Emarginat-ada adj BOT Dit de la fulla o altre òrgan vegetal que presenta a l'àpex una osca o esmotxadura poc profunda.<br />
<br />
Embadigar.- Vol dir fer un badiguer.<br />
<br />
Embalai, S'entén per embalai el petit feix de ramassa o arbúcia amb què es cobreix el carbó dintre el sarrió.<br />
<br />
Embalum, És altre nom que es dona a l'embalai a bona part de Catalunya.<br />
<br />
Emborrim, (Quan duia xumet).-Capa tendra amb què es cobreix la pila de carbó, abans de tirar-hi la de terra; ha d'ésser completament tendre; es posa directament sobre els trossos destinats a ser carbonats, i damunt d'ell, la terra. El millor emborrim és el que es treu de les parts mes primes de la ramassa de l'alzina; però pot fer-se amb fanals, falgueres o, en últim cas, amb ramassa de ginebró o bruc. Per poder-se utilitzar ha d'ésser tendre i premsat, és a dir, havent passat uns dies apilat amb pes al damunt. Al Baix Empordà no es coneix l'emborrim; la pila, si es pot, es cobreix de rama o pollenc i, si no, directament de terra, arrencada fent gleva o bé de terrossos amb el rostoll encara.<br />
<br />
Embosta f, Almosta f El que cap en la conca de les dues mans juntes. Les rabasses de bruc, per a fer pipes, es cullen a mida d'embosta. Garolera dixit, seient a l'Oficina una bona estoneta, i com si hi hagués recança de despedir-nos; la temàtica és llarga i queden coses a dir...<br />
<br />
Embrostar, (Quan duia xumet).-A Menorca, on no és costum dir que es cobreix una pila de carbó, es diu que s'embrosta quan s'hi posa la gruixa o capa de branquilló trossejat i la d'emborrim; i que es tapa quan s'hi posa la de terra.<br />
<br />
Empriu-iva 1.- m. Ant. 1.- Emprament. 2.- Ús, aprofitament d'una cosa material, de béns immobles o d'accessoris d'altri. <br />
<br />
Encastellar, Crestallar, Apilar la fusta per a assecar-la.<br />
<br />
Encenall m 1 FUST Cadascun dels trossos prims de fusta que es fan quan hom treballa amb el ribot o altre eina semblant<br />
<br />
i que surten enrotllats en espiral. 2 p ext Objecte fàcilment combustible. 3 foc d'encenalls fig Cosa de poca durada.<br />
<br />
Endèmic-a adj BIOGEOG/ECOL Dit de l'espècie o altre tàxon que viu exclusivament en una àrea geogràfica determinada. Es produeix amb més facilitat en alguns indrets com ara llacs, muntanyes isolades, illes, etc, a causa de l'aïllament ambiental que en condiciona la propagació.<br />
<br />
Enforcadura f BOT Punt on arrenquen les besses o branques principals d'un arbre. Veg. Creuera.<br />
<br />
Engabiar el pi.- Quan, en esporgar un pi, en lloc de tallar-li les branques, se li deixen, per tal que prenguin gruix, i el que s'esporga son aquestes branques.<br />
<br />
Engabiar.- De fer un badiguer també se'n diu engabiar la fusta.<br />
<br />
Ensitjar v tr Posar el producte en una sitja. Soques de bruc per a pipes:...."arrencar les soques senceres i netejar i arrodonir cada dia les que s'arrenquin, ensitjant-les de seguida, tot acotxant-les amb rama mentre no les pugui ensitjar"<br />
<br />
Entalla, per comptes. Tronquet d'un gruix com el dit gros de la mà, que serveix per a portar els comptes en aquells tractes de bosc en els quals el preu és un tant per unitat d'utilització. L'entalla s'utilitza fent-li al damunt una osca o senyal per cada unitat pesada, amidada o comptada, i partint-la després de llarg a llarg en dos trossos, dels quals se'n queda un el venedor i l'altre el comprador; o bé es queda l'un aquell que ha fet la feina i l'altre el propietari dels arbres. Si els interessats són mes, es parteix en més trossos (per la dificultat no sol fer-se).Quan s'ha de comptar, s'encaren els trossos en que l'entalla s'ha partit, i, si s'ajusten, el compte d'unitats que resulta de les senyals que té l'entalla fa fe.<br />
<br />
Entalla-es.- Part del canó de l'arbre tallat , que queda inútil i separada quan se'l xerraca per a fer-li el cap rodó. També es coneix per entalles a cadascuna de les entrades que es fa al arbre o boscall amb destral o serra mecànica al tallar-lo o aterrar-lo i també a les petites penques de fusta o estellicots que salten al tallar amb destral o senceres al fer-ho amb serra mecànica. Amb les dues entalles que es fan al arbre per a tallar-lo es governa, dins els límits del que és possible, la seva caiguda.<br />
<br />
Entaular, A l'Alt Urgell, de fer badiguers, o gàbies de fusta, se'n diu entaular fusta<br />
<br />
Entollar v 1 tr Convertir en toll. 2 tr Omplir de tolls. 3 pron Formar toll o tolls.<br />
<br />
Enverar (v. i.) veg. verolar.<br />
<br />
Equació de Cubicació.- Relació que lliga el volum de fusta amb el diàmetre i l'alçària de l'arbre.<br />
<br />
Erable (m.), cas.: Aciron, Arce real, ( Acer platanoides L., família de les Aceràcies) BOT./ FUST/FOR. Arbre caducifoli, de capçada robusta, de 10 a 30 m. d'alçada. Les fulles, de 10 a 15 cm, són palmades, amb cinc lòbuls acuminats i sinuats, i flors d'un groc verdós, en corimbes drets. Els fruits són disàmares d'ales gairebé horitzontals. Natural d'una gran part d'Europa, als Països Catalans només es fa a les muntanyes, als boscs caducifolis de l'estatge montà plujós. Floració: IV-V. Altitud: 1100-1750 m. El tronc, serrat amb cilindres, produeix una fullola força ampla i molt decorativa, adornada de petits grops, apta per aplacar en interiors de mobles i emprada per a plafons de vagons de tren i dels vaixells.<br />
<br />
Erol, Redol m 1 AGR Tros de terra on hom sembra algun llegum, cols, raves, etc 2 BOT Flotó o conjunt de bolets disposats en anyell, originats d'un mateix miceli, el qual creix centrífugament a partir d'una espora inicial.<br />
<br />
Erola f Una erola és una plaça, per al filòleg Joan Coromines.<br />
<br />
Erola o plaça carbonera S'hi empilaven els troncs d'alzina, tallats de dimensions mitjanes- les bitlles- en la disposició escaient perquè fos correcte tot el procés de carbonar. Es cobrien de branques di terra- l'embalall- . Això era la pila, que un copo preparada s'encenia di la llenya cremava de manera incompleta fins a reduir a 1/4 o 1/5 el seu pes inicial en carbó. Un bon carboner reduïa una Tm de llenya en 1 o 1,5 càrregues de carbó, es a dir, 180 a 240 Kg, depenent de lo més o menys tendral de la llenya. Durant els primers dies calia bitllar la pila cada tres o quatre hores, això és. alimentar-la afegint-hi més bitlles. El procés podia durar de 15 dies a 1 mes, segons les dimensions de la pila.<br />
<br />
Esbancada, És el nom mallorquí de la rompuda.<br />
<br />
Esbarzer, m. Romeguera, BOT cas.: Zarza, Zarzamora, 1 (Rubus fruticosus, R. Ulmifolius Schott., família de les Rosàcies) Planta liana semicaducifòlia arbustiva (perenne) d'1-10 m, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes. Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, convexos, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d'un toment blanc al dessota. Les flors, rosades, o ocasionalment blanques, són reunides en panells paniculats o racemosos. Els fruits, bacciformes, formen una infructescència anomenada mora, vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible. és l'espècie característica de la bardissa, bé que també és en unes altres formacions vegetals. Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: VI-VIII. Altitud: 0-1650 m. 2 Nom de diverses espècies del gènere rubus.<br />
<br />
Esberlar v 1 1 tr Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons una línia de mínima resistència. 2 pron Cal collir els albercocs que ja comencen a esberlar-se.<br />
<br />
Escala, S'entén per escala un tronc d'arbre, acabat en forca, d'unes dues alçades d'home i d'un gruix que permet ésser manejat verd per un sol home amb facilitat, en el qual tronc es fan de tros en tros unes entalles per a apoiar-hi els peus, i és utilitzable per l'escorçaire o esporgador per a arribar a la part alta del pi que s'ha d'escorçar o de l'arbre que s'ha d'esporgar.<br />
<br />
Escamisada, S'entén per escamisada la ferida que es fa a la surera en l'operació de pelar-la, si amb les eines de pelar, s'arriba a l'escorpit.<br />
<br />
Escarrot, Tanell (Plana de Vic) m Tros de branca que queda al arbre després d'haver-la tallada, en esporgar. Pròpiament, es fa en el pi;<br />
<br />
per extensió s'aplica el nom a altres arbres.<br />
<br />
Escarrotxa, S'entén per escarrotxa l'escorça del pi pinyoner. / f BOT. Escorça gruixuda de certs arbres i certs fruits-<br />
<br />
Escata Escorça rugosa dels arbres.<br />
<br />
Escatir (v. t.) És el nom que es dona, a l'Empordà i a la Garrotxa, a l'operació d'esporgar l'olivera.<br />
<br />
Escatir v tr 1 1 Tallar una cosa supèrflua, no aprofitable, etc. 2 AGR Esporgar. 2 1 Cercar d'aclarir alguna cosa discutint o indagant. Després de beure una mica, ens posàrem a escatir si els àngels tenen sexe. 2 Dilucidar. Encara no han pogut escatir qui ho ha fet.<br />
<br />
Esciòfil-a adj ECOL Dit de les plantes que viuen a l'ombra.<br />
<br />
Escolítids m ENTOM Família d'insectes de l'ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l'extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes. Causen importants estralls sobretot en coníferes, en que obren galeries. <br />
<br />
Escorça f Part externa de l'arrel, tija i branques de les plantes llenyoses. Normalment hom entén per escorça el conjunt de teixits situats per fora del càmbium, bé que a vegades hom en restringeix el sentit aplicant el nom als teixits produïts pel fel·logen<br />
<br />
Escorça, Carrotxa, Pela, Pell que es pot treure del pi sense fer-li cap ferida, o sia sense que l'arrencada li faci plorar reïna. També se'n treu de l'alzina, però sols quan es talla o arrenca, perquè, a diferència del pi, no se li pot treure sense llevar-li la capa per la qual circula la saba.<br />
<br />
Escorpit, Es diu escorpit la segona pell que té l'alzina surera, es a dir, la que hi ha immediatament després del suro.<br />
<br />
Escruix, Mot usat en les locucions: 1.-A escruix. A preu fix i sense reserves, aplicat a la venda dels arbres d'un bosc, per exemple. 2.-En escruix. SUR Dit del suro no trencat, tal com els peladors l'han tret de l'arbre.<br />
<br />
Escruixidor, cas.: Escobón prieto, Rascavieja, BOT/FOR, (Adenocarpus telonensis (Loisel.) DC. Família de les Papilionàcies). Petit arbust perennifoli de 0,5-1 m., de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós Viu a les brolles, d'estepes i brucs, de les contrades mediterrànies plujoses, sobretot en sòls àcids, silicis. Floració. V-VII. Altitud: 50-650 m.<br />
<br />
Escurçó (m.), Víbora, ZOOL. Qualsevol dels rèptils ofidis de la família dels vipèrids. Té el cap ample, ben diferenciat del cos, amb dues dents on s'obren sengles glàndules verinoses. Als Països Catalans es troben tres espècies del gènere Vipera; la més comuna i perillosa és l'escurçó pirinenc (V. apis) de fins a 50 cm, amb ziga-zaga dorsal sobre fons grisós i el cap triangular. És freqüent al nord del Principat<br />
<br />
Esglevar, Equival a artigar.<br />
<br />
Esllucar v Treure els rebrots o llucs d'una planta.<br />
<br />
Esmatassar, Esmodegar (Gi).-S'entén per esmatassar el tallar, no pas arrencar, l'arbúcia del bosc, les bardisses, i les plantes i herbes que es poden tallar amb dall i res més.<br />
<br />
Espadat-ada (a.) Extremament costerut, rost, dret, escarpat, quasi vertical.<br />
<br />
Esparraguera boscana, cas.: Esparraguera triguera, BOT/FOR, (Asparagus acutifolius L., família de les Liliàcies). Arbust o mata de 0,5-1(2) m. d'alt, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxants, turions prims comestibles i baies negres; Viu a terra baixa, preferentment als alzinars, i a les garrigues de les contrades mediterrànies. Floració: VIII-IX. Altitud: 10-1000(1300) m-<br />
<br />
Espècie acompanyant Referint-nos a plantacions, quan a l'espècie principal s'hi afegeix una o varies ssp auxiliars. E. a, de proximitat: avellaner, saüc. E. a. mitja distància: alzina, surera, palmera tipus Trachycarpus...<br />
<br />
Espècies micorrizades, Vegetals que tenen les arrels, amb caràcter simbiòtic, unides a fongs. Unió moltes vegades específica.<br />
<br />
Espelagrinar v tr Pelar per primera vegada una alzina surera traient-ne el suro pelegrí.<br />
<br />
Espinal, És el nom menorquí de l'arç blanc o negre.<br />
<br />
Espinavessa, cas.: Espina santa, Espina de Cristo, BOT/FOR, (Paliurus spina-christi Mill.,P.australis, família de les Ramnàcies). Arbust caducifoli, espinós, de 2-3(4) m. d'alt, de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l'una llarga i dreta i l'altre curta i corbada. Les flors pentàmeres, petites i de color groc, reunides en ramells axil·lars. Els fruits són carcèruls terminats en disc Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies marítimes. Floració: VI-IX. Altitud: 10-400 m.<br />
<br />
Espiorc, És un dels noms empordanesos de l'escarrot o tenell.<br />
<br />
Espollar v tr 1 AGR Treure les branques seques dels arbres. veg. esporgar. 2 RAM Treure els polls.<br />
<br />
Esporga "en verd" De juny a agost.<br />
<br />
Esporga de formació Mirar de dalt a baix.<br />
<br />
Esporga de qualitat Mirar de baix a dalt.<br />
<br />
Esporga d'hivern Augmenta l'emissió de rebrots indesitjats o pollissos a la primavera vinent; donaran lloc a nusos al tallar-los.<br />
<br />
Esporgadís, A Menorca s'anomena esporgadís a les deixes de l'arbre que no serveixen per carbó ni per llenya.<br />
<br />
Esporgar v tr 1 AGR 1 Podar. 2 Netejar una planta de les branques inútils o supèrflues. sin compl. escatir;<br />
<br />
espollar.2 fig Esporgar d'errors una teoria, un llibre. <br />
<br />
Esporguim, Sarambulles, S'entenen per esporguims els branquillons i tanys esporguinyats (tallats)<br />
<br />
Esporguinyar, Tallar els branquillons de les branques i els tanys de les besses i canó que tenen la mida de branquillons..<br />
<br />
Esquena, Capa externa del suro natural.<br />
<br />
Esquerdissos, Són els rulls de fusta que, un cop fets, resulten inútils, sobretot per haver-se esquerdat, i s'han de considerar llenya.<br />
<br />
Esquerrot Estartany.<br />
<br />
Estaca, Plançó, Tany escapçat o afuat en sa part més gruixuda, quan és de bona mena i tendrer, per ser plantat amb l'objecte que arreli, rebroti i esdevingui amb el temps un arbre.<br />
<br />
Estació GEOBOT 1 Lloc on creix una determinada espècie vegetal. 2 Conjunt de factors que actuen sobre els vegetals en una localitat geogràfica determinada. (Clima, sol,...)<br />
<br />
Estaques d'Alzina, S'entén per això el tros d'alzina ben llucat, de 5 pams de llarg i de 3 a 5 cm. de diàmetre. La seva unitat de venda és el cent.<br />
<br />
Estartany.- Estartany és altre nom amb què es designa l'esquerrot. Al Baix Empordà s'aplica, principalment, aquest nom al galet de l'arbúcia tallada. <br />
<br />
Estassada (f.) Acció o efecte d'estassar.<br />
<br />
Estassada de sotabosc, Localització de l'acció d'estassar a tal lloc, afectant a tots o part dels vegetals no arboris que hi ha sota les capsades.<br />
<br />
Estassar, Esmatassar, v tr 1 SEL Tallar, no pas arrancar, l'arbúcia del bosc, les bardisses, i les plantes i herbes que es poden tallar amb dall i res més. 2 AGR Tallar l'herba, les bardisses, les maleses, etc, d'un terreny.<br />
<br />
Estatge m GEOBOT Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que se superposen (es succeeixen) en una regió (de muntanya) a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l'altitud, especialment per la disminució de la temperatura.<br />
<br />
Estella.- Torrat partit pel llarg, amb massa i tascons, i qualsevol boscall partit d'aquesta mateixa manera.<br />
<br />
Estellar, Asclar llenya.- Fer estelles.<br />
<br />
Esteller, (Quan duia xumet).-És el nom que es dona al lloc on s'obra la fusta d'alzina, quan s'obra al bosc, i aquell en que es fa l'estella. Si al bosc hi ha places de piles de carbó no ocupades, s' entén que els estellers s'hi han de fer, a menys que portin una excessiva incomoditat o despesa de transport.<br />
<br />
Estepa blanca, cas.: Jara blanca, Estepilla, (Cistus albidus L. família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de (0,3) 0,4-0.8(1) m., de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d'un toment blanquinós, i de flors roses Viu a les brolles i als erms de les contrades mediterrànies marines. Floració: (I)IV-VI(VII). Altitud: 0-1400 m.<br />
<br />
Estepa borrera, cas.:Jaguarzo morisco, (Cistus salviifolius L., família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de 0,2-0,7 m., de fulles ovades o el·líptiques di de flors blanques Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls àcids; és silicícola i característica de la brolla d'estepes i brucs. Floració: III-VII. Altitud: 0-1500 m.<br />
<br />
Estepa d'arenal, cas.: Jaguarzo blanco, BOT/FOR, (Halimium halimifolium (L.) Willk. Família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de 0,3-0,6(1) m. d'alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls àcids. Floració: IV-VI. Altitud: o-325 m.<br />
<br />
Estepa de muntanya, cas.: Estepa, (Cistus laurifolius L., família de les Cistàcies). Arbust perennifoli d'1-1,5(2,5) m., molt olorosa, de fulles ovades i glutinoses, i de flors blanques, és característica de la brolla d'estepes i brucs i es dona en terrenys silicis de la zona mitjana Viu a les brolles de les muntanyes mediterrànies i de l'estatge montà submediterrani, en sòls àcids. Floració: V-VII. Altitud: 450-1700 m.<br />
<br />
Estepa f 1 BOT (Cistus sp, família de les Cistàcies) Gènere d'arbusts de fulles enteres i oposades, de flors grosses amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular. 2 Vasta planura erma. 3 GEOBOT Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental. L'estepa típica és la d'Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere stipa.<br />
<br />
Estepa negra, cas.: Jaguarzo, BOT (Cistus monspeliensis L., família de les Cistàcies). Arbust perennifoli de 0,5-80(1,5) m. D'alçada, olorosa, viscosa, de fulles sèssils lanceolades o linears, i de flors blanques. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies marítimes, sobretot en sòls àcids. Floració: (I)IV-VI. Altitud: o-1000 m.<br />
<br />
Estepa-Joana, És el nom menorquí de l'Hypericum balearicum.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Hypericum_balearicum_-_Royal_Botanical_Garden%2C_Madrid.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Hypericum_balearicum_-_Royal_Botanical_Garden%2C_Madrid.JPG" width="240" wt="true" /></a></div><br />
Esternoc, tanell, Esternoc és altre nom amb què es designa l'estartany, escarrot o tanell.<br />
<br />
Estibar.- Posar llenyes, fustes,.....en piles ordenadament fetes. L'estiba es distingeix del badiguer en què quan s'estiba no es deixen espais perquè hi circuli l'aire. Estibar llenya i sobretot fustes verdes és un mal costum. <br />
<br />
Estimball, Corredora.- Canal de cingle o d'alta margenada per la qual s'estimben els arbres, o les seves peces, en fer una treta.<br />
<br />
Estimbar v 1 1 tr Fer caure daltabaix d'una timba. 2 pron Caure daltabaix d'una timba. 2 p ext 1 tr Fer caure d'una certa<br />
<br />
altura. 2 pron S'estimbaren marges avall.<br />
<br />
Estructura.- Forma d'organitzar-se les masses.<br />
<br />
Eucaliptus, cas.: Eucalipto, BOT/FOR/ ORN, ( Eucalyptus globulus Labill. , família de les Mirtàcies). Arbre perennifoli de 20-30 m. Cultivat com a ornamental i com a arbre forestal. Floració: X-VII. Origen: Austràlia.<br />
<br />
Évol, cas.: Ergo, BOT, (Sambucus ebulus L., família de les Caprifoliàcies). Mata herbàcia perenne, de 50 a 100 cm d'alçada, d'olor fort i desagradable, amb fulles oposades, compostes de 7 a 11 folíols peciolulats i serrats, amb flors blanques o vermelloses, oloroses, en cimes tricotòmiques, de tiges buides i fruits amoratats, negres a la maturitat, ; freqüent per hortes i terrenys humits. <br />
<br />
Evònim, cas.: Evónimo, BOT/FOR (Evonimus europeus L., família de les Celastràcies). Arbust o arbret perennifoli, molt ramificat, de 2-6 m., amb fulles<br />
<br />
oposades, ovades, o amplament lanceolades, agudes i de marge crenat o serrat, amb ramells de 3 a 8 flors tetràmeres, d'un blanc verdós, i amb fruits capsulars de color vermell ataronjat. Viu en una gran part d'Europa; aquí, a les bardisses i als boscs caducifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses, del Principat. Floració: IV-V. Altitud: 60-1300 m.<br />
<br />
Existències Informació quantitativa de caràcter estàtic que reflecteix la quantitat i qualitat de la massa forestal.<br />
<br />
Externalitats f El bosc és un típic emissor de factors o fets externs denominades externalitats, no compensats pel mercat. La gent - la societat - treu uns beneficis no presents en els balanços que fan referència als guanys i despeses privades. Trobar formes de valoració de les externalitats positives dels boscos com a via vers ordenació i gestió sostenibles.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-53520199362135180302010-05-15T13:13:00.001-07:002010-05-15T13:13:33.409-07:00FFageda f Es costum entendre per fageda, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són faigs / GEOBOT Comunitat vegetal (ecosistema) integrada per plantes de fulla tendre i caduca entre les quals domina el faig. S'estén per Europa i Asia, en llocs generalment humits. Als Països Catalans hi ha quatre menes de fageda: la fageda amb joliu,mancada d'arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma una garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb el·lèbor verd, d'estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, amb menys humitat, la fageda amb boix i la fageda amb lúzula, força empobrides , amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de roureda, com el boix, i cert caire mediterrani, en indrets no pirinencs (Collsacabra, les Guillaries, el Montseny, el Montnegre, el Montsec, els ports de Beceit, etc) amb grau d'humitat molt més baix.<br />
<br />
<br />
Faig (m.) Hai (Vall d'Aran), BOT/FOR cas.: Haya, (Fagus sylvatica L., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli, de fins a 30(40) m. d'alçària, de tronc llis grisós, fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i femenines a parells dins involucres pedunculats Els fruits, en núcula, comestible, reben el nom de fages, són ovoides, marron lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants. Forma boscos densos a l'estatge montà plujós. Floració: III_V. Altitud: (300)500-1800(2000) m. La seva fusta és molt apreciada.<br />
<br />
Faja, cas.: Hayuco, S'anomena faja a la grana del faig. <br />
<br />
Falcó m AGR Mena de falç petita emprada per a tallar els raïms durant la verema, per a tallar herba, per a empeltar, etc.<br />
<br />
Falda f Conjunt de branques i brots tendres de l'exterior de la copa de l'arbre que es dirigeix cap a terra.<br />
<br />
Falguera (f.) Pteridium aquilinum; Helecho común, / Qualsevol planta pteridòfita de la classe de les filicates, caracteritzades per la formació d'unes pseudofulles denominades frondes, enteres o profundament dividides, en les quals es formen els esporangis. Viu en ambients humits i ombrejats. La més coneguda és Pteridium aquilinum, amb rizoma llarg i horitzontal del qual surten les frondes, de fins a 2 m d'alçada, de limbe triangular amb divisions i subdivisions: tot el camí és vorejat de falgueres.<br />
<br />
Farda f 1 1 Conjunt d'objectes que hom duu amb si en un viatge, una excursió, etc. 2 esp<br />
<br />
Provisions de boca per a un viatge, una excursió, etc. 2 1 Conjunt de coses més aviat inútils que fan d'embaràs, de que hom podria prescindir, que enfarfeguen. 2 esp Malesa o brossa d'un bosc. 3 HIST Alfarda. 4 menjar de farda Menjar de carbassa, cebes, patates, fesols, etc.<br />
<br />
Farda, Balorda, Fárrago Conjunt de la despulla del bosc.<br />
<br />
Feix de Cobrir, És el nom que es dona a la Conca de Barberà al formigó.<br />
<br />
Feix de Forn, Feix, Trossa; dit així a les comarques lleidatanes(Quan duia xumet): El destinat a fer la cuita a les rajoleries (Gironès, La Selva). Compost tant sols de brosta de bosc; excepcionalment de tota mena d'arbúcia, si la brolla és petita i de poc gruix. Fa mitja rova i L'unitat de venda és el cent. A Mallorca, fa un quintar mallorquí; la seva unitat de venda és la carretada de dotze feixos (quan duia dos xumets)<br />
<br />
Feix d'un cap o de dos, S'anomenen feixos d'un cap aquells en que tota la ramassa de llenya queda en un cap i els troncs en l'altre, formant la seva base el conjunt de les corones. S'anomenen feixos de dos caps aquells en que la llenya hi està capiculada. Son de dos caps: Feixines i Feixos; son d'un cap: Costals i Amürades.<br />
<br />
Feixina.- Feix de dos caps d'arbúcia i de brancada de l'arbre d'uns 10 pams d'alt i d'un gruix suficient perquè a pel de bou pesi un quinta. (quan duia xumet i fins i tot pantalons de golf) en els forns d'obra -i en els de pa- per això al Feix de Forn també se l'anomena Feixina.<br />
<br />
Feixinaire, És el que fa feixina.<br />
<br />
Feixinaires Treballador del bosc, que en el seu dia, ha fet treballs semblants al costaler. Ex.: feixos de bruc lligats amb branques tendrals de marfull.<br />
<br />
Fel·lodermes (f.) BOT. Teixit cortical originat pel fel·logen, constituït per cèl·lules riques en clorofil·la i no suberitzades.<br />
<br />
Fel·logen (m.) BOT. Meristema secundari que produeix súber cap a fora i fel·lodermis cap a dins.<br />
<br />
Felipa, Travessa, (Ara són de formigó...) Tauló de roure, de caires vius, de mides apropiades per a la construcció i reparació de les vies de ferrocarril...(pag 163...). Fins els anys 60 hi havia els anomenats "cupos" -quotes- que era la quantitat de roure destinat obligatòriament a travesses, en funció de la tallada o treta que es feia.<br />
<br />
Fenàs (pl. -assos) Gramínies herbàcies perennes; Llistó, Brachypodium ramosum; Fenàs de canonet, Oryzopsis miliacea; Fenàs de marge, Brachypodium phoenicoides,<br />
<br />
Fenàs (pl. -assos) m BOT/FOR Gramínies herbàcies perennes. 1 Llistó,( Brachypodium ramosum).2 Fenàs de canonet. (Oryzopsis miliacea, família de les gramínies). Planta herbàcia perenne de rizoma fibrós, de tija de 60 a 120 cm., amb fulles linears acuminades i amb una panícula multiflora llarga i molt ramificada. És abundant en vores de camins, marges, etc. 3 Fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides, família de les gramínies) Planta herbàcia perenne de rizoma serpentejant, tija de 30 a 80 cm., dreta, amb fulles linears llargues i amb una espiga de 6 a 12 espícules grosses. És l'herba dominant de la major part dels prats secs de Catalunya. <br />
<br />
Fenassars m BOT Població de fenassos.<br />
<br />
Figuera (f.) BOT / AGR, cas.: Higuera, (Ficus carica, fam. Moràcies). Arbre de fins a cinc m d'alt, de capçada ample, amb làtex lletós, de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres. Les flors son dins un receptacle piriforme. Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d'infructescència anomenat siconi, que correspon a la figa. es un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos. N'hi ha nombroses varietats: blanca, negra, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola,...<br />
<br />
Figuera borda (f.) BOT. Cabrafiguera, (f.). BOT / FRUCT. Ficus carica, fam. Moràcies. Peu masculí de la figuera silvestre.<br />
<br />
Fila Ampla, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 a 32 pams de llarg per 0,40 m. de gruix del cap gros i 0,27 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Fila, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 a 32 pams de llarg per 0,325 m. de gruix del cap gros i 0,225 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Files d'Esperiment o de Teulada,.-A Menorca s'anomenen files d'esperiment les llates barcelonines. S'utilitzen posant-les de biga a biga per asseure-hi al damunt els quarts, o siguin les pedres de pedrenys de serrar de què es formen els esperiments amb els quals s'enrajola o engrava el trespol. Es fan de pi o d'avet que hi és importat. Les files de teulada són les llates de teulada catalanes.<br />
<br />
Filetó, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 a 32 pams de llarg per 0,225 m. de gruix del cap gros i 0,15 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Fillol-a m i f Camí, fil conductor, rec, etc, que arrenca o neix d'un de principal.<br />
<br />
Fistonat-ada (a.) Es diu de la fulla de dents arrodonides i poc sortints.<br />
<br />
Fita f 1 Senyal de pedra més o menys treballada, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.<br />
<br />
A Catalunya, hom procura de fer-les de pedra diferent de la que abunda a l' indret i acostuma a muntar-les dretes. Solen anar acompanyades de filloles o de testimonis o bé de totes dues coses. Les dimensions acostumen a ésser d'uns dos pams d'altura en les propietats rústiques i molt més altes quan assenyalen un terme municipal o parroquial. A voltes s'acoblen dues (o més) fites en un mateix sot per assenyalar canvi de direcció del termenal o bé intersecció de termenals. Modernament, si és el cas, es posen de pedra picada amb inscripcions. 2 Senyal situat a la vora d'una línea fèrria o carretera indicador de distància des de l'origen.<br />
<br />
Flagell, És el nom empordanès de la terra que es treu d'una pila de carbó en rescaldar-la.<br />
<br />
Floema m BOT Part del feix conductor formada pels tubs cribrosos i generalment també per les cèl·lules annexes, per fibres i per cèl·lules parenquimàtiques, que condueixen la saba elaborada.<br />
<br />
Florejar.- S'entén per florejar un bosc fer-hi una explotació tocant sols els millors arbres o els mes apropiats per a una determinada utilització, i no els altres.<br />
<br />
Flota d'arbres f FOR Grup d'arbres d'una determinada sp. Els acer sp es fan en flotes petites; no fan boscos.<br />
<br />
Flota f 2 BOT Grup dens de bolets normalment originats pel mateix miceli i que es fan a la soca dels arbres o sobre<br />
<br />
rabasses mortes. / FOR Grup d'arbres d'una determinada sp. Els acer sp es fan en flotes petites; no fan boscos.<br />
<br />
Flotó m 1 Petita flota o grup. Un flotó de gent. Un flotó d'arbres, de bolets. 2 La gent sortia del teatre a flotons.<br />
<br />
Fondal m Depressió, tros de terreny entre d'altres de més elevats.<br />
<br />
Font d'un arbre.- Ferida sempre oberta, que plora, o és constantment humida. Sol venir d'una mala esporgada. Es l'inici de l'amargat (arbre amargat), al qual segueix el carossament.<br />
<br />
Forcadura (f.) Punt d'unió de les branques mestres de l'arbre i el tronc o de les cuixes i el cos. / Obertura de les dues parts d'un objecte convergents en un punt.<br />
<br />
Forcat, (Quan duia xumet o encara no).-S'entén per forcat un tronc d'uns 12 pams de llarg i d'un gruix suficient per resistir la feina que ha de fer, però que pugui ésser manejat per un sol home amb facilitat. Ha d'acabar amb forca poc oberta, i prop d'ella hi té dues entalles per recolzar-hi dos troncs o peus més prims d'alçada d'un home o un poc més. El seu altre extrem es recolza de manera que el forcat quedi horitzontal i serveixi per a serrar fusta al bosc, especialment d'alzina.<br />
<br />
Formaires Treballadors del bosc que , en el seu dia, han aprofitat trons secundaris de faig per a fer-ne formes de sabates i esclops.<br />
<br />
Formigó, Boïc (Lleida) Feix de dos caps, de brancada i arbúcia, d'un pam d'ample i 2,5 a 3 pams de llarg. S'utilitza per a cremar-lo en el camp cobert de terrossos. De vegades es fa solament amb arbúcia. A la composta o formigó empordanès, a més de branca i arbúcia, s'hi posa estella.<br />
<br />
Formiguer, És altre nom que es dona al formigó.<br />
<br />
Formigueres, És el nom que es dona als formigons a La Selva.<br />
<br />
Fornell, És en nom empordanès de la pila de carbó.<br />
<br />
Fracció de Cabuda, Coberta o Recobriment (Fcc). Superfície ocupada per la projecció al terra de la massa arbòria del bosc.<br />
<br />
Frau 1 m Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell. 2 m AGR Espai que hi ha entre<br />
<br />
dos arbres, dues plantes o entre dues fileres de plantes en el camp. 3 f Congost.<br />
<br />
Frau f Congost.<br />
<br />
Freixa de flor (m.) F. ornus, propi de la regió mediterrània oriental, però que reapareix a les muntanyes valencianes.<br />
<br />
Freixa de fulla gran (m.) BOT/FOR cas.:Fresno común, Freno de hoja ancha, (Fraxinus excelsior L.. família de les Oleàcies). Arbre caducifoli de 10-40 m., comú a l'Europa central i que només es dona al nord de Catalunya, viu als boscs caducifolis humits, sobretot al estatge montà. Floració: IV-V. Altitud: (250)500- 1800 m.<br />
<br />
Freixa de fulla petita (m.) BOT/FOR Erexu (Vall d'Aràn) cas.:Fresno de hoja estrecha, (Fraxinus angustifolia Vahl.=oxycarpa, família Oleàcies) Arbre caducifoli de 10-20(25) m. , mediterrani i de l'estatge montà submediterrani, que habita sobretot a la terra baixa del Principat i del País Valencià. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m.<br />
<br />
Freixe, cas.: Fresno, (m.) BOT/FOR (Fraxinus sp, família de les Oleàcies). Gènere d'arbres caducifolis que comprèn unes 65 espècies de les regions temperades de l'hemisferi nord. Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara. D'algunes espècies hom aprofita la fusta, que és dura i elàstica, semblant a la del roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió. Les Ssp. presents als Països Catalans són: Freixa de flor (F. ornus), Freixa de fulla gran (F.excelsior) i Freixa de fulla petita (F. angustifolia=oxycarpa) <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://lap.uab.cat/plantes/img_plantes/grans/Freixe_(sencera).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://lap.uab.cat/plantes/img_plantes/grans/Freixe_(sencera).jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
<br />
Freu m Estret entre dues muntanyes (Mallorquí)<br />
<br />
Fullola f FUST Làmina molt prima de fusta que hom sol aplacar a una fusta no tant parençosa, generalment en ebenisteria.<br />
<br />
Fumall m És el nom menorquí de culot. S'entén per culot el tros que no ha estat suficientment carbonat. Per fer-ne carbó s'ha d'empilar i coure una altra vegada.<br />
<br />
Fusta Blanca.- Es la dels arbres de ribera.<br />
<br />
Fusta de Botada.- La destinada a la fabricació de bótes i altres atuells per a guardar o portar líquids. S'utilitza principalment el castanyer i el roure. Mides: Per a pipa, 7 pams de llargada mínima, gruix de 0,025 a 0,030 m.,ample arreglar- segons la peça de on es treu-, amb tot, unes amb altres de costat fan cana 15 o 16 peces. Per a mitja pipa, llargada de 5,25 pams, gruix de 0,022 0,023 m., ample irregular, si bé, 18 o 19 peces fan cana. Per a barril usual, llargada de 4 pams, gruix de 0,012 a 0,020 m. i ample irregular, si bé, 22 0 24 peces fan cana. Per a samalisses usuals, llargada de 3,25 pams, gruix de 0,018 a 0,019 m. i ample irregular. A més d'aquestes 4 ordres de mides típiques, n'hi han d'altres menys corrents: pipa bordolesa ( és més petita que la usual), pinta, altres samalisses. En tota mena de fusta de botada la cana no fa 8 pams, sinó 9.<br />
<br />
Fusta de l'Arbre.- S'anomena així a totes les seves peces que de fet poden servir per a pelats, i les que de fet poden tenir, sense pelar, una utilització que no sigui la de llenya o carbó.<br />
<br />
Fusta Per a Tirar a l'Aigua.- (Quan jo duia xumet o encara no) És la que s'obra per a ser baixada aigües avall d'un riu. Baixa, gairebé sempre, en rai, i, excepcionalment, a peces. Les peces d'aquesta mena de fusta reben els següents noms: filetons, files, files amples, fustets curts, fustets llargs, vint-i- quatrers, doblers, seixanters.<br />
<br />
Fustet Curt, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 26 pams de llarg per 0,325 m. de gruix del cap gros i 0,275 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Fustet Llarg, (Feia poc que havia deixat el xumet).-És una de les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Té de 32 a 40 pams de llarg per 0,325 m. de gruix del cap gros i 0,275 m. del prim. La seva unitat de venda és la carga.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-1690466519338757772010-05-15T13:12:00.000-07:002010-05-15T13:12:30.340-07:00GGàlbul m BOT/FOR Fruit pseudocàrpic estrobiliforme propi de les cupressàcies. És arrodonit, indehiscent i carnós o lignificat.<br />
<br />
<br />
Galet m AGR 1 Tros d'una rama que resta a l'arbre al tallar-la. 2 Peduncle d'una fruita, especialment el raïm, per hom la talla.<br />
<br />
Galet, Gallet, m, BOT/ FOR Altre nom del gatell. També s'anomena així el cap de l'arbúcia tallada a dall o podall.<br />
<br />
Gal-la f BOT/ZOOL/ADB Cecidi de creixement definit.<br />
<br />
Galzeran (m.) BOT/FOR cas.: Hierba de San Bonifacio. Arbust (Ruscus aculeatus, de la família de les Liliàcies) amb tiges transformades en fil·locladis (d'aspecte de fulla), amb baies rodones i vermelles. Es troba als alzinars.<br />
<br />
Garric, Coscoll, Brúcol, m, cas.: Coscoja, Chaparro, BOT/FOR (Quercus coccifera, família de les Fagàcies) Arbust o arbret perennifoli de 50 a 200(400) cm d'alt, de fulles coriàcies, de color verd clar lluent, sinuades i espinoses, i de fruits en gla. Creix a les garrigues i màquies de la terra baixa mediterrània. Floració: IV-V. Altitud: 0-1300 m.<br />
<br />
Garriga f GEOBOT Comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals predomina el garric. Procedeix de la degradació de l'alzinar o de la màquia, i es fa sobre sòls profunds.<br />
<br />
Garrofer,Garrover, (m.)BOT / AGR cas Algarrobo,(Ceratonia siliqua L. fam, de les Lleguminoses, subfam, Cesalpinàcies) Arbre perennifoli de 4 a 10 m d'alçària, de soca grossa, de fulles imparipinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa). Es fa, conreat, subespontani o naturalitzat en terrenys calcaris de la regió mediterrània, a les màquies seques i poc fredes. Floració: VIII-XI. Altitud: 0-600 m.<br />
<br />
Garroferar (m.) AGR/FOR Lloc plantat de garrofers.<br />
<br />
Garrofí (m.) BOT / AGR Llavor del garrofer.<br />
<br />
Gatell m, cas Sarga negra, BOT 1 Ament dels salzes. 2 (Salix atrocinerea, Salix cinerea L. família de les Salicàcies) Petit arbre caducifoli de 2 a 6(10) m d'alçària, de fulles oblongues,<br />
<br />
tomentoses al revers, i d'aments cilíndrics que apareixen abans que les fulles. És freqüent a les vores dels corrents d'aigua dels boscs de ribera i a les torrenteres de l'estatge montà i contrades mediterrànies plujoses. Floració: I - III. Altitud: 0 - 1800 m<br />
<br />
Gatelleda f 1 GEOBOT Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals predomina<br />
<br />
el gatell. Es fa als fons de valls i vores de rius de la muntanya mitjana i àdhuc de la terra baixa, sota un clima general bastant humit. 2 Lloc poblat o plantat de gatells,<br />
<br />
Gatosa f,cas Tojo BOT/FOR (Ulex parviflorus Pourr., família de les Papilionàcies) Petit arbust perennifoli de 0,3 a1,5(2) m.,fortament espinós, intensament verd, de fulles escasses i molt petites i flors grogues i abundants. Creix a les brolles de la terra baixa mediterrània. Floració: (X)XII-II(V). Altitud: 0-1250 m.<br />
<br />
Gatosa, Gatova (Mall), Sarothamnus catalaunicus; Escobón, Retama negra, <br />
<br />
Gatsaule, cas Sauce cabruno, m BOT/FOR (Salix capraea L. família de les Salicàcies) Petit arbre de 3 a 10 m d'alçària, de fulles el·líptiques, tomentoses i blanquinoses pel dessota i d'aments oblongs. Viu en indrets frescs i humits dels Pirineus.<br />
<br />
Gavella, Conjunt de feixines o feixos destinats als forns d'obra, calç o aprofitaments similars.<br />
<br />
Gebrada f 1 Acció de gebrar. 2 l'efecte.<br />
<br />
Gebrar v 1 intr Glaçar-se la rosada. Aquest nit gebrarà. 2 tr ALIM Cobrir els dolços amb una capa de sucre semblant<br />
<br />
a rosada congelada.<br />
<br />
Gebre m Rosada glaçada. / Cristalls de glaç procedents de la rosada i/o boira que quan fa suficient fred es deposi-te'n damunt les superfícies, les plantes, arestes dels objectes,...En valencià és freqüent dir-ne rosada blanca.<br />
<br />
Gerd- a adj Tendre i fresc. La gerdor més patent de les primeres hores. / Grèvol gerd.<br />
<br />
Gerd m BOT Gerdó.<br />
<br />
Gerdera (f.),cas Frambueso BOT 1 (Rubus idaeus L., família de les Rosàcies) Planta liana, caducifòlia, llenyosa, de tiges de 60-100 a 120(150) cm de llargària, proveïda d'agullons fins, de fulles compostes de tres o cinc folíoles, flors blanques en ramells pauciflors i fruits vermells, carnosos, de sabor agradable, emprats en la preparació de melmelada i xarop. La glaçada li ha mort la gerdera que teia al pati. Viu a les clarianes dels boscs humits de l'estatge montà plujós i del subalpí. Floració: V-VII. Altitud: 800-2200 m. 2 gerdera silvestre, Nabiu. Ericàcia muntanyenca de flors axil·lars i fruits refrescants d'un blau fosc (Vaccinium mirtils)<br />
<br />
Gerdó m BOT Infructescència comestible, vermella o groga, de la gerdera.<br />
<br />
Gestió Forestal Sostenible (GFS) (Definició adoptada per la DECLARACIÓ IBÈRICA SOBRE ELS PRINCIPIS PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS BOSCOS) Seguint les línies marcades a la Conferència d'Hèlsinki (1993), es considera com una gestió i utilització dels boscos i dels terrenys forestals que, utilitzant la tècnica forestal, és capaç de mantenir globalment la seva biodiversitat, la seva productivitat, la seva capacitat de regeneració, la seva viabilitat i la seva capacitat de satisfer, actualment i en el futur, les funcions ecològiques, econòmiques i socials pertinents i que té en compte les repercussions potencials dels canvis climàtics sobre els ecosistemes forestals.<br />
<br />
Ginebre,Ginebró, cas.: Enebro m BOT/ FOR, 1 (Juniperus communis, subespècie communis, família de les Cupressàcies) Arbust o petit arbre aciculifoli, de 0,5 a 15 m, dioic de fulles linears i punxants, tot l'any verdes, i amb una ratlla blanquinosa a la cara superior. Les llavors i la polpa que les envolta formen l'anomena't ginebró, emprat en la fabricació de licors. N'hi ha al Principat i al País Valencià, sobretot als llocs humits de la muntanya mitjana. Es fa als boscs clars i als matollars, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge alpí. Floració: III-V. Altitud: (20)100- 2400(2750) m. 2 Càdec.<br />
<br />
Ginebró m BOT 1 Gàlbul de ginebre, gros i rodó com un pèsol, de pela pruïnosa i color blau negrós. Intervenen en els processos de fabricació de la ginebra. 2 (Juniperus communis, subespècie nana, família de les Cupressàcies) Arbust semblant al ginebre, però de port petit i arraulit. Es fa només a l'alta muntanya. 3 Càdec. 4 Ginebre.<br />
<br />
Ginesta de Montpeller, cas.: Escobón, BOT/FOR, (Genista monspessulana (L.) L. Johnson, família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli d'1-3 m. Viu <br />
<br />
als boscs poc densos i a les brolles de les contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-VI. Altitud: 0-600 m.<br />
<br />
Ginesta patent, cas.: Hiniesta borde, BOT/FOR, (Genista patens DC., família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli d'1-3 m. Viu als boscs poc densos<br />
<br />
de l'estatge montà submediterrani i de les contrades mediterrànies, en sòls àcids. Floració: IV-VI. Altitud: 100- 1500 m.<br />
<br />
Ginesta sessilifòlia, cas.: Rubiana redonda, BOT/FOR, (Cytisophyllum (L.) O. F. Lang, família de les Papilionàcies). Arbust perennifoli de 0,5-2 m. Viu a les rouredes i a les boixedes de l'estatge montà submediterrani i de les contrades mediterrànies. Floració: IV-VII. Altitud: 400-1500(1900) m.<br />
<br />
Ginesta, Retama de olor, f BOT/FOR 1 (Spartium junceum, família de les Papilionàcies). Arbust quasi mancat de fulles, de branques verdes amb aspecte de jonc i flors grosses, grogues i oloroses. Creix als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània, en màquies i alzinars o aulets degradats. Emprada per la fixació de dunes?. 2 Flor de ginesta.<br />
<br />
Ginestell, cas.: Piorno catalán, 1 (Sarothamnus arboreus subesp. Catalaunicus (Webb) C. Vic., Genista cinerea, G. scoparia, fam. Papilionàcies). Arbust baix, de color verd cendrós, amb branques fines i flexibles, amb fulles menudes i lanceolades i amb flors grogues perennifoli d'1 a 3 m. Viu a les brolles i al boscs clars i prats calcaris de les contrades mediterrànies plujoses marines, muntanya mitjana, en sòls àcids. Floració: II-V. Altitud: 0- 800 m. 2 Gòdua. 3 Gòdua catalana.<br />
<br />
Ginjoler, m, BOT/FARM (Ziziphus jujuba, família de les Ramnàcies). Arbust o petit arbre de fulles alternes o dístiques, de flors pentàmeres groguenques i petites en glomèruls axil·lars i de fruits drupacis vermells. Es troba, conreat o subespontani, en tots els països mediterranis.<br />
<br />
Glauc-a adj Verd blanquinós.<br />
<br />
Gleva f Pa de terra compacte, generalment cohesionat per les herbes i arrels, que s'aixeca tot llaurant i cavant.<br />
<br />
Glever m AGR Terreny glevós, - cobert d'herbes - sense arbres ni arbusts.<br />
<br />
Gòdua f cas.; Retama de escobas, BOT/FOR, 1 (Sarothamnus scoparius (L.), Vimm. ex Koch, família de les Papilionàcies) Arbust perennifoli de(0,5)1-2(3) m. de fulles inferiors <br />
<br />
trifoliades i superiors simples, flors grosses i grogues i fruits en llegum de marge pubescent. Planta atlàntica europea que es fa en terrenys silicis de la muntanya mitjana. Viu a les landes i a les brolles de clima marítim, a l'estatge montà i contrades mediterrànies plujoses, en sòls àcids. Floració: IV-VII. Altitud: 0-1500(1950) m- 2 gòdua catalana (Sarothamnus arboreus, catalaunicus, ssp launicus, família de les Papilionàcies) Arbust semblant a la gòdua, de fulles trifoliades i fruits sense pels. Habita en sòls silicis de la terra baixa mediterrània.<br />
<br />
Goja f FOLK Aloja, dona d'aigua, fada. Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca. És una derivació del mite de l'esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l'aproximen a les variants germàniques d'aquest mite. La imaginació popular les descriu com dones de gran bellesa, ricament vestides, que habiten en palaus o coves sota les aigües. Solen dansar de nit o rentar roba als marges de rius i estanys i estendre-la a la llum de la lluna; el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada. ...(espill caigut de mans d'una goja)<br />
<br />
Gorja f 1 Pas estret entre cingleres. 2 Gorg.<br />
<br />
Grèvol, Boix grèvol, (m.) cas.: Acebo, BOT/FOR/JAR,.(Ilex aquifolium L., família de les Aquifoliàcies) Arbust o petit arbre perennifoli de 2 a 10(15) m. d'alçària, perennifoli, dioic, amb fulles alternes, ovals, coriàcies, llustroses i generalment de marge ondulat i espinós, amb flors petites, blanquinoses, agrupades en fascicles oscil-lars, i amb fruits drupacis, rodons i vermells. Es fa preferentment en terrenys silicis de la muntanya mitjana, boscs i landes de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. Floració: V-VII. Altitud: (100)300-1850 m.<br />
<br />
Grop m 1 1 FUST Nus de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l'arbre. És produït per la secció de la part del tronc on s'origina el brot d'una branca. 2 Concreció envoltada d'un material diferent o menys dur.<br />
<br />
Gual (m.) Paratge on un riu o riera és poc profund i de llit ferm per on pot ésser travessat caminant.<br />
<br />
Guia, Cappare, S'anomena guia l'ull de l'arbre o el brot o brots principals més tendrals i de creixent. <br />
<br />
Guinder m BOT/AGR (Prunus cerasus, família de les rosàcies) Petit arbre de fins a 5 m d'alçària, de fulles ovades, agudes, coriàcies i serrades, de flors blanques i de fruits drupacis, anomenats guindes. Emprat per contenir esllavissades.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.fmnh.helsinki.fi/kumpula/puutarha/kuvia/Prunus_cerasus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://www.fmnh.helsinki.fi/kumpula/puutarha/kuvia/Prunus_cerasus.jpg" width="320" wt="true" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-77873396957397390622010-05-15T13:11:00.000-07:002010-05-15T13:11:03.435-07:00HHàbitat forestal Extensió de terreny de superfície variable amb clima, substrat geològic, relleu, sol i vegetació<br />
<br />
<br />
de característiques homogènies o similars.<br />
<br />
Hàbitat m ECOL Conjunt de condicions ambientals (sòl, microclima, factors biòtics, físics, químics,energètics, etc) en què es desenvolupa la vida d'un ésser viu.<br />
<br />
Heliòfil-a adj ECOL Dit dels organismes o comunitats que necessiten sol o una forta il·luminació.<br />
<br />
Hemiparàsit-a adj i m BOT Dit de la planta parcialment paràsita, com és el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, les quals tenen fulles verdes i alhora arrels amb haustoris.<br />
<br />
Herba fetgera f BOT (Anemone hepatica, família de les Ranunculàcies) Planta herbàcia, perenne, acaule, d'arrels fibroses, de fulles trilobulades i cordades a la base, i de flors llargament pedunculades, amb sis tèpals blavosos o blancs. Creix en obacs, boscs i boixedes de muntanya. Ha estat aplicada contra afeccions del fetge.<br />
<br />
Herba fetgera, Buixol, Anemone sp., família ranunculàcies; Anemone hepatica. Plantes herbàcies vivaces que floreixen en estacions exposades als vents, com indica la etimologia; flors amb perianti petaloide molt vistós; fruit en poliaqueni amb un barret plumós. La A. Hepatica, el nom de la qual fa referència a la forma i color de les fulles, es troba a les fagedes del Pirineu.<br />
<br />
Heura f BOT 1 (Hedera helix, família de les Araliàcies) Liana pernnifolia enfiladissa de llargària molt variable,de 5-30 m., de tiges amb arrels adventícies que li permetem enfilar-se i establir-se als arbres, de fulles de color verd fosc, lluents, glabres, endurides, les normals amb 3 o 5 lòbuls i les de les branques floríferes ovals acuminades, de flors d'un groc verdós, disposades en umbel·les globoses i de fruits bacciformes. Es fa en boscs i llocs humits d'una gran part d'Europa, boscs i raconades ombrívoles de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: IX-X. Altitud: 0-1700 m. Les fulles han estat emprades en infusions com a purgant. S'utilitza en jardineria per adornar parets i murs.2 heura de terra (Glechoma hederacea, família de les Labiades) Planta herbàcia perenne, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres. Creix en boscs i camps humits, a quasi tot Europa.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.ruhr-uni-bochum.de/boga/html/Hedera.helix.ST.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.ruhr-uni-bochum.de/boga/html/Hedera.helix.ST.jpg" width="209" wt="true" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-76540078640231805342010-05-15T13:10:00.001-07:002010-05-15T13:10:12.308-07:00IÍndex de productivitat Alçària dominant, Índex floral, són els més emprats per classificar i/o qualificar els hàbitats forestals.<br />
<br />
<br />
Índex floral Índex de productivitat basat en la capacitat de la vegetació en traduir els efectes del medi físic.<br />
<br />
Interfluvial, m GEOMORF Interfluvi, Dit del terreny situat entre dos cursos d'aigua.<br />
<br />
Isohieta adj i f METEOR Dit de la línia que uneix els punts que registren la mateixa quantitat de precipitacions atmosfèriques en un període determinat.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-44568701453289707822010-05-15T13:09:00.001-07:002010-05-15T13:09:47.319-07:00JJàssera, Jassa, Quadrat de gruix i llargada excepcionals i suficients perquè s'hi pugui sostenir l'embigat d'un sostre corrent.<br />
<br />
<br />
Joncar m Jonquera. Joncars, cenissos i sutzures trobaven humitat per creixer...<br />
<br />
Jonquera f Població de joncs.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/usr4389/juncos-y-agua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/usr4389/juncos-y-agua.jpg" width="320" wt="true" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-77611022244338493332010-05-15T13:08:00.000-07:002010-05-15T13:08:31.578-07:00LLanda f GEOBOT Formació vegetal integrada bàsicament per brucs, bruguerola, gatoses, etc, típica de substrats àcids i de climes atlàntics.<br />
<br />
<br />
Làrix m,cas.: Alerce, BOT/JAR (Larix decidua Mill=L. Europea D.C.= Pinus larix L, Fam. Pinàcies). Arbre caducifoli, piramidal, de 20- 35(50) m d'alt de fulles aciculiformes fasciculades i de cons ovoides. Es troba espontani als Alps i als Carpats occidentals; també en altres llocs en règim d'aplicació forestal i de jardineria; aquí, plantat localment a muntanya. Floració: IV_VI. Origen: Alps. Veritable o vertader "melis".<br />
<br />
Lax- a adj 1 1 Fluix, que no té la tensió necessària. 2 fig Disciplina laxa. 2 BOT Dit de la inflorescència poc densa. 3 FON Relaxat.<br />
<br />
Llata de Teulada.- Es fa principalment de pi i de pollancre. Les tires de llata han de tenir 0,04 m. de gruix i o,08 m. d'amplada; de llargada la mida del tros de que es treu; amb tot lo corrent són 12 pams de llarg. La unitat de venda és la dotzena, entenent que la dotzena de llata té 366 pams de llarg. Cap al Pirineu, es fa una llata especial per a les teulades que, en lloc d'ésser quadrangular, només té tres cares i s'anomena llata de tres canyes.<br />
<br />
Llavor f BOT Embrió dels espermatòfits, parcialment desenvolupat; pot anar acompanyat de substàncies de reserva. Això és, part del fruit que dona naixença a una nova planta. sin. compl. ametlla; ametlló. / Gra que la conté. /Òvul madur i fecundat. /fig. Qualsevol cosa que és causa o origen d'una altra.<br />
<br />
Llavorer-a adj AGR/RAM Aplicat a la planta o animal destinat a la regeneració per llavors o com animal destinat a la reproducció. Son arbres pares o llavorers<br />
<br />
Lledoner, cas. Almez (m.) BOT. (Celtis australis, de la família de les Ulmàcies) Arbre caducifoli, de 5 a 25 m. Cultivat a petita escala i molt estès com a subespontani o naturalitzat a les contrades mediterrànies i al estatge montà submediterrani; altitud 0-1200 m. Capçada arrodonida i densa amb fulles asimètriques, agudes, serrades i aspres al tacte; floració III_IV El fruit, el lledó, en drupa, fosc i comestible. La fusta s'empra en la fabricació de mànecs d'eines i estris agrícoles. És comú als Països Catalans..<br />
<br />
Llençadora.- S'entén per llençadora la peça de la qual és feta la llençadora dels telers de teixir. S'ha de fer d'alzina tendral, sense grops i ben allistada. Té de llarg de 4 a 12 pams, d'alçada de 0,13 a 0,15 m. I de gruix el que doni el tronc o branca del qual es fa. La unitat de venda és el quintar. <br />
<br />
Llentiscle, Mata,cas Lentisco m BOT/FOR (Pistacea lentiscus, família de les Anacardiàcies) Arbust o arbret d'1 a 4 (8) m d'alt d'olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes, fruits drupacis, primerament vermells i després negres. Molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscos, màquies, garrigues i matolls. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m.<br />
<br />
Llentiscle, Mata,cas Lentisco m BOT(Pistacea lentiscus L, família de les Anacardiàcies) Arbust o arbret d'1 a 4 (8) m d'alt d'olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes, fruits drupacis, primerament vermells i després negres. Molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscos, màquies, garrigues i matolls. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m.<br />
<br />
Llenya a Pel de Bou, Llenya que rosseja, Llenya Mustiua. S'entén que la llenya està a pel de bou quan la seva pinassa o fulla té un punt d'assecament que li dona un color semblant al que té el pel de bou roig. Es costum entendre que el costal, la feixina, i, en general, les diverses utilitzacions de la llenya no tenen el punt d'assecament que han de tenir, mentre no estan a pel de bou i que no poden ésser considerades de tota bona qualitat quan és vist que l'han perdut del tot.<br />
<br />
Llenya de l'Arbre.- S'entén per això tota pessa (peça) o part de l'arbre que de fet no té les mides de pelat, o de fusta, o que, encara que les tingui, per un mal gest, un renoc, o font, o per ser passada, podrida, esquerdada, o per altre causa similar, de fet no es pot aprofitar com a pelat o fusta. El torrat, l'estella i el costal son considerats formes d'utilitzacions de la llenya.<br />
<br />
Llenya de Peu A l'Empordà s'anomena així a la llenya d'arbúcia.<br />
<br />
Llenya del Bosc, S'entén per llenya del bosc el conjunt de la llenya dels arbres i la seva arbúcia.<br />
<br />
Llenya Eixamorada, S'entén per llenya eixamorada la llenya o, en general, trossos d'arbre destinats a carbó, quan tenen el grau d'assecament més convenient per a ser carbonats. Es considera que el tenen quan, fent-los bellugar, els comenci a caure la fulla, o els comencés a caure, si no els hagués estat treta, la ramassa.<br />
<br />
Llenya Mustiua.- Es altre nom que es dona a la llenya a pel de bou.<br />
<br />
Llenya Passada.- Es considera així aquella que, de tant temps que fa que és tallada, es trosseja amb la mà, i amb un esforç molt inferior al normal.<br />
<br />
Llenyam, És el nom que es dona a Menorca a la fusta de l'arbre.<br />
<br />
Llenyataire o Picador m La intensa activitat productiva que hi ha en els boscos, durant els anys trenta, dona lloc a diferents oficis organitzats en colles (el principal és el de llenyataire o picador).<br />
<br />
Llera f Llit d'un riu o riera. Llera del corrent.<br />
<br />
Llere, (Quan duia xumet) A Tortosa, de la plaça on és feta la pila de carbó, en diuen llere.<br />
<br />
Lligabosc atlàntic, cas.: Madreselva, BOT/FOR (Lonicera periclymenum L.,família de les Caprifoliàcies). Liana caducifòlia d'1-5 m.; no te mai les fulles<br />
<br />
soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Viu als boscs caducifolis i a les bardisses de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses (muntanya mitjana). Floració: VI-IX. Altitud: 50-1200 m. <br />
<br />
Lligabosc etrusc, cas.: Madreselva, BOT/FOR (Lonicera etrusca Santi, família de les Caprifoliàcies). Liana caducifòlia d'1-4 m., recorda el lligabosc mediterrani, però té les fulles blanes i els ramells florals pedunculats. Viu als alzinars frescals, a les rouredes seques i a les bardisses de les contrades mediterrànies plujoses i de l'estatge montà. Floració: V-VII. Altitud: 0-1600 m.<br />
<br />
Lligabosc japonès, cas.: Madreselva, BOT/FOR/ORN (Lonicera japonica Thunb. In Murray, família de les Caprifoliàcies). Liana semicaducifòlia de 2-5 m.; presenta les flors de dues en dues i té un parell de fulletes al peu de cada ramell. Originària del Japó, és conreada com ornamental. Cultivada i naturalitzada a les comunitats ruderals de sòls humits i a les bardisses de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: V-VIII. Altitud: o-825 m.<br />
<br />
Lligabosc m BOT Nom aplicat a les espècies del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies. Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o púrpures, reunides en petits ramells axil·lars. Igual que els xuclamels- les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles- habiten els boscs i bardissars.<br />
<br />
Lligabosc mediterrani, cas.: Madreselva, BOT/FOR (Lonicera implexa Ait. família de les Caprifoliàcies)-. Liana perennifòlia de 1-4 m.; té les fulles de les branques florals soldades per la base i les flors, oloroses i blanques, inserides directament al centre d'un parell de fulles; els fruits són vermells Viu als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies més o menys marítimes. Floració: IV-VII. Altitud: o-1050 m.<br />
<br />
Llivia (Cardoner), Xevira, Civera (Menorca),.-(Això quan duia xumet) Baiard destinat a pesar el carbó quan es desempila i no es posa directament en sarrions. La part central és prou fonda perquè hi càpiga just, i sense perill de caure, tant de carbó com en un sarrió, o sigui 1,5 quintars. Aquesta part central és feta de vímets, perquè si fos de canya perillaria de cremar-se. La xevira és també destinada a altres usos pagesos, com és el traginar fems, i, a voltes, s'usa transformada en carretó d'una sola roda. <br />
<br />
Llorer, Llor,cas Laurel 1 (Laurus nobilis, família de les Lauràcies) Arbre perennifoli dioic de (2) 5 a 15 m d'alt, de fulles oblongues agudes i aromàtiques, de flors petites blanquinoses i de fruits bacciformes, ovoides i negres. Viu als boscs humits de les contrades mediterrànies en barrancs humits, al costat de les masies, etc, plantat o naturalitzat. Molt apreciat per les fulles, que són un condiment excel·lent. Floració: III-V. Altitud: 0-1000 m. 2 llorer bord BOT Marfull. 3 llorer petit BOT Lloreret. 4 llorer reial BOT Llorer-cirer.<br />
<br />
Lloreret m BOT/FARM cas Adelfilla (Daphne laureola, família de les Timeleàcies) Petit arbust perennifoli de 50 a100 cm d'alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d'un verd groguenc i de fruits negres. Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana. Lles fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l'escorça és inflamatòria. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://botany.csdl.tamu.edu/FLORA/perdeck/pyr_172.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="289" src="http://botany.csdl.tamu.edu/FLORA/perdeck/pyr_172.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
Lluc.- Equival a creixent, aspecte, bon encert de l'arbre. / m. BOT. Rebrot (o creixement) que treu una planta. Un lluc d'olivera.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-52484054684292516972010-05-15T11:25:00.001-07:002010-05-15T11:25:37.066-07:00MMal Lloc, A Menorca s'anomena un mal lloc al bosc molt espès o brut, això és, a ço que a Tortosa anomenen braseral, brusquil, etc.<br />
<br />
<br />
Mamador, Xuclador, Rebrell,.- S'anomena mamador el tany o rebrot que neix a la soca o besses de l'olivera o a la seva rabassa o arrels.<br />
<br />
Mamantó m veg. rebrot,<br />
<br />
Mamelló, (l'Empordà, Garrotxa).- Brot que surt de la rabassa, el tronc o les besses d'una olivera.<br />
<br />
Mànec.- Tany d'alzina dret i ben llucat, de 5 pams de llarg i de 6 a 9 cm. de diàmetre. Els mànecs curts - minaires- tenen 4 pams de llarg.<br />
<br />
Manuelles, És el nom menorquí dels braços de carro. La seva unitat de venda és la manuella.<br />
<br />
Màquia f GEOBOT Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns tres m d'alçada. És pròpia de sols silicis i calcaris de la zona mediterrània. Als Països Catalans hi ha, espontànies, la màquia continental de garric i arçot, en les contrades seques de la terra baixa continental, en que domina el garric i el arçot; la màquia litoral d'ullastre i margalló, a l'illa d'Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins Alacant, en que domina el garric i el llentiscle, acompanyats d'ullastre, margalló i garrofer; la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l'illa de Mallorca, en que dominen el garrofer i l'olivella, i la màquia menorquina d'ullastre, a l'illa de Menorca, dominada per la presència de l'ullastre (oastre).<br />
<br />
Marcescent adj BOT/FOR Dit de les fulles i altres òrgans vegetals que es marceixen en la planta sense desprendre-se'n.<br />
<br />
Marfull, cas.: Durillo m 1 (Viburnum tinus, família de les Caprifoliàcies) Arbust perennifoli, de 1 a 3(7) m d'alt, de flors blanques o rosades arranjades en corimbes, i de fruits bacciformes negrosos. Es fa en alzinars, garrigues i màquies de les contrades mediterrànies marítimes. Floració: XI-VIII. Altitud: 0-1200 m. 2 ENTOM Mosquit.<br />
<br />
Margalló (m.) BOT/ IND. cas.: Palmito, (Chamaerops humilis, fam. de les Palmàcies) Arbret dioic, és una palmera que no sobrepassa els 5 m, 1-2(6) m d'alçada, planta monocotiledònia, sovint baix, de fulles grosses, en forma de ventall, palmatífides, dividides entre 12 a 15 segments rígids amb pecíols proveïts d'espines o agullons força desenvolupats i vulnerants, de flors en raïms densos i de fruits bacciformes monosperms, semblants als dàtils. Habita màquies , matolls litorals, espinars i llocs rocosos de les contrades mediterrànies seques marítimes, a les illes Balears i des del Garraf cap al sud i en zones aïllades d'Itàlia. Floració: III-IV. Altitud: 0-800 m. És l'única palmera autòctona d'Europa, amb una àrea de distribució mediterrània occidental. Els cors són comestibles, i de les fulles hom fa escombres i objectes de cistelleria.....S'utilitza a parcs i jardins; n'hi ha un exemplar de 100 i tants anys a la plaça de L..a Barna; un altre, de menys anys i relacionat amb el Dr. Pio Font i Quer, a la facultat de F...a Barna.<br />
<br />
Marge m 1 Vora, límit d'una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó. Un camí entre marges. 2 esp AGR Vora d'un terreny que forma graó o desnivell. 3 AGR Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades. En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietaris veïns. Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny ( compensar els perjudicis derivats d'un esllavissament de terres)<br />
<br />
Margenada f 1 Paret de contenció d'un marge. Margenada seca. 2 Marge gros plantat d'herbes o arbusts. Marge de defensa.<br />
<br />
3 margenada seca Margenada feta de pedra en sec.<br />
<br />
Margenal m Lloc abundant en marges.<br />
<br />
Marina, Marina Baixa, És el nom menorquí del bosc de tall.<br />
<br />
Marjal f 1 AGR Bancal. 2 GEOG Terreny d'aiguamolls vora la mar.<br />
<br />
Massa Irregular.- (o Estructura Irregular).-Aquelles masses que no son Regulars ni Semirregulars; altrament dit, s'hi troben barrejats arbres d'edats molt diferents. <br />
<br />
Massa Regular ( o Estructura Regular).-Aquella en que la volada es distribueix per edats en Superficies diferents, de manera que en cadascuna d'aquestes, com a mínim, el 90% dels peus pertanyen a una mateixa classe d'edat. En altres paraules, aquelles en que els arbres estan agrupats per edats similars. Ho son per excel·lència les repoblacions artificials.<br />
<br />
Massa Semirregular (o Estructura Semiregular).-La massa es distribueix per edats en Superficies diferents, de manera que en cada una d'elles, com a mínim, el 90% dels peus pertanyen a dues classes d'edat cíclicament contigües.<br />
<br />
Massís (m.) Conjunt de muntanyes que culminen en un o més cims.<br />
<br />
Mata de Riu, A les comarques lleidatanes es dona aquest nom a les salzeredes, vernedes, i, en general, a les arbredes de ribera. També se'n diu sot.<br />
<br />
Mata f BOT 1 Arbust de petita alçària, com és ara la farigola i el romaní. Les mates són molt abundants en la vegetació mediterrània, i predominen en moltes formacions vegetals: brolles, matolls, timonedes, etc. Considerades com a formes biològiques, les mates són camèfits. 2 Llentiscle. 3 Vegetal més enllà de l'estat de plàntul·la.<br />
<br />
Mata, Llentiscle, cas.: Lentisco, Veure Llentiscle.<br />
<br />
Matabou, cas.:Matabuey, BOT/FOR, (Bupleurum fruticosum L., família de les Umbel·líferes). Arbust perennifoli de 1-3(3) m. d'alçària, de fulles alternes, endurides, perennes i àmpliament lanceolades i de flors inconspícues disposades en umbel·les. Viu a les clarianes i al mantell marginal de l'alzinar, a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: VI-VIII. Altitud: 0-1200 m.<br />
<br />
Matissa f Mata, arbust de garriga (Tortosa, Castelló)<br />
<br />
Matxot.- Nom que es dona al suro que es treu de la surera per primera vegada després d'haver-la espelegrinada. És de qualitat baixa i en fer el rusquer es posa en pila apart.<br />
<br />
Megatones (MT) Un milió de tones. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle sovint es mesuren en megatones. Mégatonne (MT)<br />
<br />
Meridional 1 adj Del sud, pertanyent al sud. Els països meridionals. 2 adj i m i f Natural, originari, de les regions del sud.<br />
<br />
Un-a meridional.<br />
<br />
<br />
<br />
Mesa, A l'Empordà es diu fer la mesa de l'escampar el carbó ja cuit, en desfer la pila.<br />
<br />
Mesòfil-a adj ECOL Dit de l'organisme que es desenvolupa òptimament amb valors mitjans d'un factor ecològic, especialment quan aquest és la temperatura o l' humitat.<br />
<br />
Micorriza f BOT/ECOL Unió d'una arrel amb un fong; té caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica. Si les hifes penetren en l'arrel, es diu micorriza endòtrofa, però si només l'envolta o s'hi introdueixen per les cèl·lules de la seva escorça, hom parla de micorriza ectòtrofa. Les micorrizes augmenten la capacitat d'absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i inclús entre plantes paràsites i llurs hostes. El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en forma assimilable.<br />
<br />
Micosi f PAT Nom genèric de les afeccions causades per fongs.<br />
<br />
Mida d'Ample de Corona. S'entén per ample de corona la mida representada pel diàmetre que fa la corona de l'arbre, pres, si el tronc no és perfectament rodó, en la seva amplada mitja. L'amplada de corona d'un tronc o tros tallat, o d'una soca, es pren per la seva testa. El d'un arbre a peu dret, es pren a 5 pams del pla de terra.<br />
<br />
Mida de Carbó, Es considera que entra en la mida aprofitable per a fer carbó tota part de l'arbre que tingui almenys un gruix com el dit gros del peu. Si es pi amb escorça molt gruixuda, la mida s'entén sense escorça Si es fa carbó d'arbúcia, les soques de l'arbúcia, per entrar-hi, almenys han de tenir un gruix com el de mida de mànec.<br />
<br />
Mida de Costal, Es considera que és mida de costal tota aquella part del tronc i de les branques de l'arbre que en llur part ample arriben a fer 1/2 pam de corona. Les que no arriben a fer de corona 1/4 de pam, no hi entren si no fan 8 o 10 pams de llarg. Si en el costal no hi entren almenys un parell de troncs d'aprop de 1/2 pam de corona, es considera costal de baixa mena.<br />
<br />
Mida de Mànec, Es considera que tenen mida de mànec tots els trossos de l'arbre que, un cop pelats, tenen el gruix d'un mànec d'eina de pagès. Si la mida es refereix a la llargada, s'entén que'ls d'eines de pagès han de fer de 6 a 8 pams, i els d'eines de minaire 4.<br />
<br />
Mida de Pelat, Es considera que te mida de pelat el tronc de l'arbre que serveix per a quadrat o jàssera i les seves turades tenen almenys 12 pams de llargada sense torta i 1 pam aproximat de corona en sa part estreta. Si, qui compra un bosc, pela més trossos, és costum entendre que tenen mida de pelat tots els que de fet peli.<br />
<br />
Mida de Torrat, Es considera que te mida de torrat tota aquella part del pi ( de l'arbre) que te una mida entre la de pelat i la de costal. No obstant, en cada cas concret és costum considerar torrat tota aquella part del tronc i besses de l'arbre que s'utilitza com a llenya.<br />
<br />
Mida de Volt, S'entén per mida de volt la mida de circumferència que fa el tronc de l'arbre presa a uns cinc pams del pla de terra. Quan es pren el volt d'un arbre a peu dret, es pren sempre amb la pell o escorça.<br />
<br />
Mitja Feina.- En fer carbó, s'anomena mitja feina, el tallar els arbres, trossejar-los i traginar els trossos a la plaça on s'han de carbonar, és a dir, tot allò que cal fer abans d'empilar.<br />
<br />
Moixera (f.), Muixera,BOT. cas.: Mostajo, Mostelar, (Sorbus aria (L) Crantz, fam.Rosàcies). Arbre caducifoli de 2(6) a 10(15) m. d'alçària, tronc gris i llis, fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, flors blanques reunides en corimbes, fruits pomacis, petits i vermells. Es fa a tot Europa. És freqüent en zones boscoses, principalment de caducifolis de l'estatge montà i subalpí i de les muntanyes mediterrànies. Floració: V-VI. Altitud:(500) 700 - 1800 (2100) m <br />
<br />
Moixera de Guilla, cas.: Serval de Cazadores, (Sorbus aucuparia L. fam. Rosàcies). Arbre caducifoli de (5) m. fins a 10 (15) m. d'alçària, tronc llis, fulles imparipinnades, flors blanques aplegades en inflorescències corimboses, fruits pomacis vermells. Es fa en boscs dels estatges subalpí i montà, als Pirineus i al Montseny. Floració: V-VII. Altitud: (900) 1400 - 2600 m. <br />
<br />
Moixera de pastor (f.) BOT cas.: Sorbo, Mostajo, (Sorbus torminalis (L) Crantz, Sorbus aucuparia L. fam. Rosàcies). Arbre caducifoli de 5 fins a 10 (20) m. d'alt, fulles pinnatilobades, flors blanques agrupades en ramells corimbosos, fruits en pom, ovoide i bru. Es troba en boscs de la muntanya mitjana, principalment caducifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. Floració: III - V. Altitud: 100 - 2400 m.<br />
<br />
Moixera nana (f.) BOT. (Sorbus chamaemespilus,família Rosàcies). Arbust caducifoli de 50 a 100 cm. d'alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors roses en corimbes i de fruits pomacis, ovoides i de color vermell ataronjat. Creix en penyalars, en matolls i en boscs de pi negre, al estatge subalpí dels Pirineus.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.proyectoforestaliberico.es/galeria/slides/Sorbus%20chamaemespilus%20(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="215" src="http://www.proyectoforestaliberico.es/galeria/slides/Sorbus%20chamaemespilus%20(2).jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
<br />
Mola f 1 1Cosa massissa i de gros volum. El castellàs, aquella mola imposant. 2 Volum<br />
<br />
d'una mola. La mola impressionant del palau ducal. 2 1 Flotó d'arbres o de plantes d'una mateixa espècie plantats en un mateix redol. Una mola de pins. 2 mola de peix Gran quantitat de peixos que van plegats. 3 Corda plegada i cargolada en voltes circulars superposades formant espiral. 4 GEOG Turó isolat, de forma massissa, arrodonida, i plana al capdamunt. Les moles abunden a les regions de relleus tabulars i tendència àrida (Balears, regió de l'Ebre, massís del Caroig).5 ICT Bot. 6 mola d'un arbre Ramada grossa i esponerosa.<br />
<br />
Mola, És el nom que, al Cardoner, es dona al conjunt de piles de carbó que es fan en un bosc. Generalment es posen en filera i cinc fan la mola; però, a voltes, la mola n'arriba a tenir vint i fins trenta.<br />
<br />
Molses (f. pl.) BOT Grup taxonòmic amb categoria de classe dins la divisió dels briòfits. Consten de caudilis, fil·lidis i rizoides, que equivalen, respectivament, a tija, fulles i arrel.. Les espores es disposen en un esporòfit en forma de copa amb tapa (el caliptre), situat en l'extrem d'un llarg filament. Es fan en indrets humits. <br />
<br />
Montà-ana adj GEOBOT Dit de l'estatge de vegetació comprès entre l'estatge basal i l'estatge subalpí.<br />
<br />
Montseny Patronat de la Muntanya del Montseny. Fet el 1928, amb l'esperit que els ciutadans "llegeixin el llibre obert de la natura". El nombre d'espècies d'arbres i arbusts arboris és d'uns noranta.<br />
<br />
Móra, f. 1.-BOT. 1.- Fruit sincàrpic de la morera. 2.- Pluridrupa de l'esbarzer. 2.-ICT. Xucla.<br />
<br />
Mores de Rostoll, <br />
<br />
Mostra.- En el carbó de pes s'entenen per mostres els trossos de carbó més granat que es posen en la capa superior del sarrió, immediatament sota l'embalai. A Mallorca, de posar mostres de carbó se'n diu caratjar la sàrria.<br />
<br />
Mota.- Conjunt de rebrots d'una soca d'alzina o roure.<br />
<br />
Multi funcionalitat dels Sistemes Forestals. Descrita per Dietrich (1953) i ampliada per Rojas (1885). Les diverses funcions estan confrontades entre si (no tant sols la productiva amb la resta) amb més o menys manifestació segons llocs. El sector forestal es planteja la necessitat de monetaritzar les externalitats econòmiques, que formen part del valor complet del bosc i que el mercat sol tergiversar, a partir dels avantatges que reporten a la societat post industrial<br />
<br />
Multimodals, Espècies multimodals.- Amb dos creixements a l'any. Es paralitza la crescuda a l'estiu i a la tardor te lloc la segona (com l'herba). És el cas del P. Radiata = P. Insignis, i, segons climes, el P. Halepensis.<br />
<br />
Muntanya (f.) Elevació gran natural del terreny que es destaca vivament del que la circumda.<br />
<br />
Muntanyola (f.) Muntanya poc alta.<br />
<br />
Murta, Murtra, cas Mirto f BOT (Myrtus communis L., família de les Mirtàcies) Arbust perennifoli de 1 a 3 m d'alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses. Els fruits, anomenats murtons, són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles. Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani. Floració: V - VII. Altitud: 0 - 600 mUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-77888373713228417602010-05-15T11:23:00.000-07:002010-05-15T11:23:11.242-07:00NNaturalitzat-ada adj BOT Dit de la planta de procedència forana que s'ha difós en una regió i que hi vegeta i s'hi multiplica com les plantes indígenes.<br />
<br />
<br />
Nèdol m RAM Herbatge de pastura encara no trepitjat pel bestiar.<br />
<br />
Neret, Abarset, m BOT/FOR cas.: Rododendro, (Rhododendron ferrugineum L., família de les Ericàcies) Arbust de 40 a 120 cm d'alt, de fulles persistents, alternes, oblongues, enteres i coriàcies, verdes a l'anvers i recobertes d'esquames rubiginoses al revers, de flors d'un verd rosat viu, agrupades en raïms, i de fruits capsulars petits. Hom el troba als Pirineus, en matolls i boscs de pi negre de l'estatge subalpí, landes i boscs de coníferes dels estatges subalpí i alpí, en obagues i replans nivosos, en sòls àcids. Floració: VI-VIII. Altitud: (1100)1500-2500(2780) m. <br />
<br />
Noguer, Noguera, (comuna) Escaré (Vall d'Arán), cas.: Nogal (comun) BOT/AGR/FUST. (Juglans regia L. , família de les Juglandàcies). Arbre caducifoli monoic, de 10 a 30 m d'alt, d'escorça llisa i grisa, de fulles alternes imparipinnades, de flors masculines en aments pènduls i flors femenines solitàries o en petits grups i de fruits, les nous, drupacis i comestibles. Oriünd dels Balcans, és conreat o naturalitzat en una gran part d'Europa. La fusta és molt estimada en ebenisteria. Cultivat i a vegades naturalitzat a les contrades mediterrànies i a l'estatge montà. Floració: IV - V. Altitud: . Origen: regió mediterrània oriental.<br />
<br />
Noguera negra, Pacaner, cas.: Nogal negro, Nogal americano, (Juglans nigra, família de les Juglandàcies). Arbre caducifoli monoic de fins a 50 m d'alt, d'escorça bruna i clivellada, de fulles imparipinnades alternes, amb els folíols oblongs i serrats, de flors unisexuals i de fruits drupacis comestibles, anomenats pacanes. Forneix una fusta d'excel·lent qualitat. Natural de l'Amèrica del Nord oriental; és plantat en règim forestal en altres llocs, especialment a L'Europa centreoriental.<br />
<br />
Noguerola, cas.: Cornicabra, BOT/FOR (Pistacia terebinthus L., família de les Anacardiàcies) Arbust caducifoli d'(1)2-4(5) m. d'alt, d'olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flor pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finament bruns. Viu als alzinars poc densos i a les garrigues i roquissars de les contrades mediterrànies, sobretot en sòls calcaris. Floració: V-VI. Altitud: 0-1400 m.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.floracatalana.net/photos/0002/9699/1127_Pistacia_terebinthus_Noguerola_ampliada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://www.floracatalana.net/photos/0002/9699/1127_Pistacia_terebinthus_Noguerola_ampliada.JPG" width="320" wt="true" /></a></div><br />
<br />
Nou, A Tortosa s'anomena nou al tany o brot que neix a l'olivera en les branques o branquillons o en les ferides per la tallada de branques./ Fruit del noguer-a.<br />
<br />
Nualart.- <br />
<br />
Núcula f BOT Fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarp endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari súper. Com la gla i l'avellana.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-10410187936666256452010-05-15T11:22:00.000-07:002010-05-15T11:22:14.990-07:00OObaga, Obac, Bac, Lloc ombrívol on gairebé mai toca el sol. Part d'una muntanya o vall on no toca el sol.<br />
<br />
<br />
Olivella f BOT (Cneorum tricoccon, família de les cneoràcies). Arbust perennifoli de 30 a 80 cm d'alt, de fulles oblongues, sèssils, enteres, coriàcies i lluents, de flors grogues en petits ramells axil·lars, i de fruits drupacis amb tres cocs. Espècie mediterrània occidental, es troba a les illes Balears, a l'Empordà i el Rosselló, en màquies i matolls, sobre terreny calcari.<br />
<br />
Olivera, Oliver, BOT/AGR, f-m, Olivo, (Olea europea L. var.europea, var sativa, família: Oleàcies). Arbre perennifoli de (3) a 10(12) m. De soca di tronc gruixuts, fulles lanceolades, rígides i enteres, de flors blanques i petites, agrupades en ramells axil·lars, fruits en drupa el·lipsoïdal, primer verds i finalment negres, son comestibles i donen oli excel·lent. La fusta és molt apreciada per mobles i estris diversos. Cultivat en gran escala a les contrades mediterrànies seques. Floració: IV - VI. Altitud: 0 -1000 m<br />
<br />
Oliverar, Olivereda, Olivet, cas.: Olivar, .- Terreny plantat o poblat d'oliveres.<br />
<br />
Olivereta, cas.: Aligustre, Malmadurillo, BOT/FOR, (Ligustrum vulgare L. , família de les Oleàcies). Arbust caducifoli d'1-3(5) m. d'alçada, fulles lanceolades i tardanament caduques, flors blanques i fragants, disposades en panícules terminals, amb fruits bacciformes negres i arrodonits. Es fa espontàniament a una gran part de l'Europa humida, sobretot en bardisses i vorades de bosc caducifoli. Aquí viu a les bardisses i als<br />
<br />
boscs de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-VII. Altitud: 100-1350 m.<br />
<br />
Om, Olm, (m.) cas.: Olmo común, Negrillo, (Ulmus campestris, U. minor Mill., fam. de les Ulmàcies). Arbre caducifoli de 10 a 30 m d'alt, de fulles ovades, acuminades, asimètriques, dentades , estipulades i serrades, aspres d'una cara i peludes de l'altre, de flors verdoses i petites i de fruits en sàmara, secs i primerencs. Es troba a quasi tot Europa, espontani i plantat, principalment al bosc de ribera i als bardissars. Floració: II - IV. Altitud: 0 - 1650 m. Oms emparrats.<br />
<br />
Oma (f.), Olmo de montaña, (Ulmus montana, U. Glabra Huds., fam. Ulmàcies). Arbre caducifoli de 10 a 35 m muntanyenc semblant a l'om però de capsada no tant densa, amb brots i borrons híspids, les fulles i els fruits més grossos. Es fa només als boscs humits de la muntanya mitjana, als boscs caducifolis frescals de l'estatge montà. Floració: III - IV. Altitud: 300 -1800 m.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.viveroianni.com.ar/%5Cimagenes%5CUlmus%20montana%20%27Aurea%27%20(olmo%20dorado-%20U.glabra%20%27Lutescens%27).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="http://www.viveroianni.com.ar/%5Cimagenes%5CUlmus%20montana%20%27Aurea%27%20(olmo%20dorado-%20U.glabra%20%27Lutescens%27).jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
Oportunista ECOL Espècie o varietat amb tendència a reeixir adaptant-se a les circumstàncies del lloc.<br />
<br />
Ordenació Forestal, Aplicació de mètodes empresarials i de principis tècnics i empresarials a la gestió de la propietat forestal. Davis.<br />
<br />
Ordre de prioritat en la tallada de peus: a.- Peus d'aprofitament forçós immediat: morts,caiguts, amb malures,...b.-<br />
<br />
Arbres dominats, deformats. c.-Arbres que han assolit el diàmetre màxim d'aprofitament, quan hi hagi algun arbre viable substitut proper. d.- Arbres codominants. e.- Arbres dominants que convingui tallar per afavorir el creixement d'arbres menors. Arbres madurs. Una tallada discontínua de selecció i millora a l'hora, simultànies, abraça tots aquests aspectes. També, en el seu cas, la selecció de tanys.<br />
<br />
Oxigen La massa arbrada del país està per damunt de les mitjanes europees. Segons Badia, Estrada i Vilanova (1978) la producció d'oxigen pot ésser de 12 a 20 Tm/Ha/any.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-71317037350747070392010-05-15T11:21:00.000-07:002010-05-15T11:21:04.556-07:00PPacana f Fruit del pacaner.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://thumbs.dreamstime.com/thumb_344/1229365185B7A4K3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://thumbs.dreamstime.com/thumb_344/1229365185B7A4K3.jpg" width="231" wt="true" /></a></div><br />
<br />
Palmelles, Son les peces del carro que aguanten l'empostissat i que en la caixa són pararel·les als capçalets. Han de tenir una llargada de 5 pams, una amplada de 0,08 metres i un gruix de o,04 m. L' unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Palustre adj 1 Relatiu o pertanyent als pantans o aiguamolls. 2 Que habita en llocs pantanosos.<br />
<br />
Panna f 1 CONSTR NAV cadascuna de les posts que formen el pla d'una embarcació menor. 2 PESC Boia formada per trossos de suro, emprada en diversos arts de pesca. 3 SUR Llenca de suro, de forma quadrangular, que hom arrenca de l'alzina surera en pelar-la.<br />
<br />
Paquet, Quan el cescle es destina a la fabricació d'atuells que no són corbats, com determinades menes de caixons, no es venen per rodells sinó per paquets, en els quals els cescles no es lliguen en roda, sinó estirats. Cada paquet té 96 parells de cescles. Usualment els cescles fan 9 pams de llarg, però hi ha paquets amb cescles de 7 pams. Per als paquets només s'utilitzen cescles de castanyer. La seva unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Parençós-osa adj Que té una bella o una bonica aparença<br />
<br />
Partel-les, S'anomenen partel-les les dues posts que resulten de serrar pel mig i de llarg a llarg les trossades que tenen de 20 a 28 cm. de diàmetre. També s'anomenen partel-les les pots costeres que resulten de tallar la trossada en forma aparte-lada, o sia traient del mig un sol tauló i donant a les porcions costeres un gruix d'uns 0,13 metres més que el del tauló del mig. La seva unit de venda és la dotzena.<br />
<br />
Passada, Veure: període de pas.<br />
<br />
Peça.- El suro, un cop arrencat de la surera, es divideix en peces, mitges peces i trossos de trenc. La peça fa 4 pams de llarg, la mitja peça, 2; els trossos de trenc són irregulars. La unitat de venda és la dotzena de peces.<br />
<br />
Pecejar.- S'entén per pecejar, al Montseny, el fer a peces la llenya.<br />
<br />
Pega f 1 Substància negra o d'un color molt fosc, molt viscosa, residu de la destil·lació del quitrà. Negra com la pega. Enganxar amb pega. 2 pega de sabater Pega mesclada amb cera verga. 3 pega dolça Extracte sec de regalèssia preparat en forma de barretes o pastilles, de color fosc o negre, que hom consumeix com a llaminadura. 4 pega grega Colofònia. 2 Mala sort que sembla perseguir algú. Estar de pega! 3 fer-hi pega (una cosa posada en un cert indret, etc) No anar-hi gens bé, fer-hi lleig. 4 En temps, emprat com a combustible lent per a les torxes i com a impermeabilitzant per a les pells i bots de vi, per calefactar- impermeabilitzar- el casc de les construccions navilieres. S'obtenia a partir de llenya d'alzina i pi a través d'una combustió lenta dins un forn. El producte obtingut era una variant de quitrà i brea.<br />
<br />
Peguera f Forn de pega, 1 Forn on es crema la llenya de pi per fer quitrà i pega. 2 Lloc on s'escalfa la pega<br />
<br />
per a marcar el bestiar.<br />
<br />
PEIN Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya, amb l'objectiu....(Al buscador)<br />
<br />
Peladors Treballadors dels boscos de sureres, que a l'estiu, fan la feina de llevar el suro i el pelegrí.<br />
<br />
Peladures.- Tires de pell de l'arbre que s'arrenquen quan es pela essent encara tendre<br />
<br />
Pelar l'alzina surera.- Operació de treure-li el suro o pell forana quan ja se li ha tret el pelegrí o ha estat espelagrinada algun cop.<br />
<br />
Pelar, Treure l'escorça al pi un cop tallat; s'ha vingut fent tot just al tallar i desramar o, en tot cas, abans de desembocar. Últimament es fa més a la serradora.<br />
<br />
Pelat, <br />
<br />
Pelegrí, S'anomena pelegrí la pell forana o suro que produeix l'alzina surera quan encara no ha estat mai pelada.<br />
<br />
Pell Forana, De fora, externa.<br />
<br />
Pelló, Perelló, m Clofolla d'alguns fruits secs.<br />
<br />
Penya (f.) Pedra molt grossa al descobert. / Conjunt de persones que solen concórrer en un club o en un café amb la finalitat de trobar-s'hi i conversar.<br />
<br />
Penyal (m.) Penya elevada i aïllada.<br />
<br />
Penyalar m Lloc ple de penyals.<br />
<br />
Perelloner m BOT/AGR/FOR cas.: Piruétano, (Pyrus amygdaliformis, Pyrus spinosa Forsk, família de les Rosàcies) Petit arbre caducifoli, de 2 fins a 6 m d'alt, amb branques sovint espinoses, de fulles ovades o lanceolades, enteres, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits globosos, anomenats perellons. Es fa en bardisses, a la regió mediterrània plujosa i de l'estatge montà submediterrani. Floració: IV-V. Altitud: 100-1050 m.<br />
<br />
Perera, P. silvestre o borda, BOT/FOR/AGR cas.: Peral, (Pyrus sylvestris, P.communis L., família de les rosàcies) Petit arbre caducifoli, de 2 a 15 m. d'alt, de tronc grisos quelcom vermellós, de rames abundoses i freqüentment espinoses per avortament de rametes. La copa és recollida; fulles ovades i bastant consistents, arrodonides, apuntades i amb vores finament crenades i de pecíol llarg. Flors blanques, anteres amoratades i cinc estils lliures. En el mesocarpi sol haver-hi unes concrecions llenyoses. Fruit en pom, la forma del qual, juntament amb la de les fulles,serveix per separar-ne varietats. Hom dona el nom de perera borda a les formes silvestres i subespontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana. Cultivat i a vegades subespontani a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies muntanyenques. Floració: IV-V. Origen: Europa oriental j Àsia occidental.<br />
<br />
Període de pas, Temps entre dos tractaments silvícoles o passades- tallades discontínues de selecció per exemple- successius. Per ex.: en el PTGMF del 2003 hi ha: Ps, 12 anys; Qsp, 15 anys; Fs, 14 anys.<br />
<br />
Perxada de llates Latizal<br />
<br />
Perxada f BOT/FOR Plantació (millor dir Formació) densa d'arbres joves i prims, especialment de castanyers i d'avellaners.<br />
<br />
Peu Dret, A Olesa s'anomena peu dret al brot que surt del tronc o les besses d'una olivera quan, per a créixer en amunt, no l'ha de circumval·lar poc o molt. / A peu dret: expressió emprada, referint-se a arbres de bosc, indicant tal qual estant, sense tocar.<br />
<br />
Pi americà, (Pinus aristata, fam. Pinàcies). Oriünd del sud-oest dels Estats Units, és un arbre petit de fins a 15 m d'alt, amb fulles en grups de 5, apegaloses, i amb cons de 4 a 9 cm de llarg.<br />
<br />
Pi blanc, Pi bord, Pi garriguenc, Pi mèlic,cas.: Pino carrasco, (Pinus halepensis Mill., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 10 a 20 m d'alçària i és de capsada arrodonida, poc densa i d'un verd clar, d'escorça grisa, de fulles de 6 a 16 cm, aparellades, i de pinyes nombroses, de 5 a 12 cm de llarg. De distribució mediterrània, forma boscs extensos a la terra baixa. Floració :IV - V. Altitud: 0 - 1200 m.<br />
<br />
Pi cembra, (Pinus cembra, fam. Pinàcies). Natural dels Alps i dels Carpats, de fins a 25 m d'alçària, caracteritzat per l'escorça de color gris rogenc, pels brots recoberts d'un toment ataronjat brunenc,per les fulles quinades de 5 a 8 cm i pels cons allargats de 5 a 8 cm de longitud.<br />
<br />
Pi d'Àustria, (Pinus nigra ssp nigra, fam Pinàcies). Propi de l'Europa sud-oriental, d'Itàlia central i d'Àustria; és un arbre alt, de fins a 40 m d'alçària, capçada piramidal, amb fulles geminades de 8 a 16 cm, punxents i rígides, i amb pinyes de 5 a 8 cm. La seva fusta és molt apreciada.<br />
<br />
Pi de Canàries, Pino canario, (Pinus canariensis Sweet ex Spreng., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli, de 20 a 30 m. d'alçària, endèmic de l'arxipèlag canari i plantat sovint en parcs i jardins, escorça d'un bru rogenc i un xic fissurada, fulles ternades de 20 a 30 cm de llargària, pinyes ovoides, amb apòfisis piramidals. Floració: III - V.<br />
<br />
Pi excels, cas.: Pino llorón del Himalaya, (Pinus excelsa, P. Wallichiana A.B. Jacks., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli, procedent de l'Himàlaia, de 20-30(50) m d'alçària, escorça de color gris brunenc, fulles en grups de cinc, penjants, flexibles i de 8 a 20 cm de llarg; cons cilíndrics de 15 a 25 cm. Cultivat com a ornamental. Floració: III-V. <br />
<br />
Pi insigne, Pino de Monterrey, Pino insigne,(Pinus radiata D. Don, fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli,.originari del sud de Califòrnia, de 29 a 40 m d'alçària, amb escorça fissurada de color bru fosc, fulles ternades de 10 a 15 cm de llarg; cons cònico-ovoides de 7 a 14 cm de llargada. Conífera introduïda a Catalunya, com a arbre ornamental i forestal, amb una àrea ben definida i amb produccions elevades, als terrenys silicis, de cotes entre els 200 i 500 m. i amb pluviositat superior als 750 mm., de les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, i sobretot la part de la Selva que compren els contraforts del Montseny i les Guilleries. Això és: contrades orientals humides , en sols àcids. Floració: II - IV. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOfMM-J6CP0VHuO8-JbBj8myMqnHbJIjoGDcNJvJKsKYAZU-pFgTI3__OI4x8vvycPSkMlykMWhWzS3EwUbiFeVJY5m755qxm0VPy-nBXHLI0LBO9VXBaGBqR4flq8XFJcPktCZuwfmqV3/s1600/bPinus+radiataP1090570.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOfMM-J6CP0VHuO8-JbBj8myMqnHbJIjoGDcNJvJKsKYAZU-pFgTI3__OI4x8vvycPSkMlykMWhWzS3EwUbiFeVJY5m755qxm0VPy-nBXHLI0LBO9VXBaGBqR4flq8XFJcPktCZuwfmqV3/s320/bPinus+radiataP1090570.JPG" wt="true" /></a></div><br />
Pi negre, cas.: Pino negro, (Pinus mugo subesp uncinata (Ramond ex DC.) Domin), fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 10 a 25 m d'alçària, però sovint més baix, té les fulles de 3 a 8 cm, aparellades, i les pinyes de 5 a 7 cm, amb apòfisis prominents i recorbades. Fa boscs, sobretot a l'estatge subalpí, als Pirineus i en certs punts dels Alps i de la serralada Ibèrica. Espècie arbòria que assenyala al nostre país el límit altitudinal del bosc, entorn els 2200-2300 m. Floració: IV - V. Altitud: (850)1300 - 2400(2700).<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.conifers.org/pi/pin/mugo2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="http://www.conifers.org/pi/pin/mugo2.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
Pi pinyer(pinyoner), Pi ver, cas.: Pino piñonero, (Pinus pinea L., fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 10 a 30 m d'alçària i capçada en forma de para-sol, escorça brunenca amb clapes d'un bru ataronjat, les fulles geminades de 10 a 20 cm de llarg, les pinyes de 8 a 14 cm de longitud, ovoides i brillants, amb apòfisis piramidals. És propi de la regió mediterrània i habita sols sorrencs silicis, a les brolles i dunes fixades de terra baixa no gaire allunyada del litoral. Forma masses importants a les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental, el Maresme, la Selva, l'Empordà i el Gironès. Floració: III - V. Altitud: 0 - 1000 m.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://farm4.static.flickr.com/3142/2297999933_48f67d9b6d.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://farm4.static.flickr.com/3142/2297999933_48f67d9b6d.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
Pi rígid, (Pinus rígida, fam. Pinàcies). Propi de l'est d'Amèrica del Nord, ateny fins a 25 m d'alt, fulles en grups de tres, rígides i de 7 a 14 cm de llarg; pinyes de 3 a 7 cm de llargada.<br />
<br />
Pi roig, Pi rojalet, Pi rojal, Pi bord, cas.: Pino albar, Pino silvestre, (Pinus sylvestris L. fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de talla gran de 10 a 40 m d'alt, fustals molt drets i nets desenvolupant-se en boscúria, port cònic a la primera edat. El tronc és gris-verdós de jove; al ser adult l'escorça és rogenca un xic ataronjada en el terç superior i en la base de les rames. És el pi de pela més prima. Sistema radicular ben desenvolupat, amb arrel principal i moltes secundàries. Fulles aparellades de 3 a 7 cm de llarg, d'un verd-gris-glauc, restant al arbre uns 3 anys. Prefereix terres silícies i fresques. Pinyes de 3 a 6 cm de llargada. És comú a les planes de Sibèria i de l'Europa septentrional i central i penetra a les muntanyes mediterrànies. Molt estès al nostre país, a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses en cotes entre els (200)600 i 1800(2000) m. Floració: V - VI.<br />
<br />
Pi Ullat.- Aquell que està escapçat o amb el cap mort, o tant migrat que sols té creixent a les branques o besses.<br />
<br />
Pi, cas.: Pino (m.) BOT/FOR (Pinus sp, fam. Pinàcies). Gèn, d'arbres perennifolis, fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast. Monoics amb flors estrobiliformes. Les femenines en madurar es lignifiquen i formen cons o estròbils pseudocàrpics (les pinyes). Aquests cons tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen tant sols d'esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors (pinyons). El pollen, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes. El gènere compren més de 100 espècies, distribuïdes per l'hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans: pi blanc, pi negre, pi pinyer, pi roig, la pinassa i el pinastre.<br />
<br />
Picador, (Avui serrador).- Quan duia xumet i fins i tot ja pantalons llargs, gent que talla (amb destral).<br />
<br />
Picar llenya, Picolar llenya. Trossejar-la.<br />
<br />
Pícea, cas.: Pícea f BOT/(FOR) (Pícea abies (L.) Karsten., família de les Pinàcies). Arbre perennifoli, aciculifoli, de 20-50 m. d'alt, capsada cònica de color verd fosc, branques verticals, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides. Forma boscs extensos a la regió eurosiberiana Plantat localment com a arbre forestal, als estatges montà i subalpí, també cultivat com a ornamental. Floració: IV-V. Origen: centre i nord d'Europa.<br />
<br />
Picolar v tr Tallar una cosa a trossets menuts, capolar.<br />
<br />
Piles, És el nom que en algunes comarques, entre elles el Cardener, donen als formigons. N'hi ha de boïga i de conreu : les de boïga fan de 6 a 7 pams de llarg i les de conreu de 4 a 5. La seva unitat de venda és la carga,<br />
<br />
Pimpoll, És el nom que es dona a Tortosa al pinetó.<br />
<br />
Pimpollada, A Tortosa s'entén per pimpollada, el conjunt de pimpolls que hi ha plantats en un tros o poblant-lo..<br />
<br />
Pinassa, Fuaca de pi, S'anomena pinassa la fulla de pi, de qualsevol mena de pi que sigui.<br />
<br />
Pinassa, Pi gargallà, Pi nassarre, cas.: Pino negral, Pino laricio,Pino salgareño,( Pinus nigra subsp alzmannii (Dunal) Franco,Pinus laricio (Poir) fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de fins a 20 - 25 m d'alçària, capçada de figura piramidal i color verd fosc, d'escorça d'un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, pinyes petites estretament ovoides. Es fa a la muntanya mitjana,estatge montà submediterrani,sobretot en terreny calcari. Cobreix àmplies zones del centre i nord de Catalunya, entre els 500 i 1200 m. d'altitud. A les cotes baixes es barreja amb el pi blanc i a les altes amb el pi roig. Floració: III - V. Altitud: 250- 1500(1700) m. <br />
<br />
Pinastre, cas.: Pino rodeno, Pino marítimo, Pino resinero, (Pinus pinaster, fam. Pinàcies). Arbre aciculifoli de 20-30 a 40 m d'alçària, capçada cònica, d'escorça bruna rogenca i clivellada, fulles aparellades de 10 a 20 cm de llargada, rígides i punxants, pinyes ovato-còniques amb les apòfisis romboïdals i prominents. És propi de l'Europa sud-occidental, on és extensament plantat. Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a la serra d'Espadà. S'ha adaptat be als terrenys silicis, de manera que tendeix a desplaçar el pi pinyer i l'alzina surera. Es tracta d'una espècie introduïda a les comarques nord-orientals de Catalunya i ben adaptada, capaç de constituir boscos de gran producció. El seu hàbitat correspon als terrenys silicis per sota de la cota del pi insignis, fins arribar quasi al nivell del mar. Floració: IV - V. Altitud: 0 - 1500 m.<br />
<br />
Pineda, Pinar, Indret poblat o plantat de pins. És costum entendre per pineda, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són pins./ f GEOBOT Bosc o arbreda de pins, les pinedes (formació vegetal o ecosistema) solen ésser bosc secundaris, que substitueixen els boscs primaris quan aquests han estat destruïts o malmesos. Actualment ocupen una gran extensió i són afavorides per l'home, directament per els diversos aprofitaments, i indirectament degradan les comunitats vegetals genuïnes. A la terra baixa es fa la pineda de pi blanc, que substitueix alzinars o aulets, carrascars i màquies; és la formació arbòria que ocupa més superficie als Països Catalans. La pineda de pi pinyer prospera sobretot en terrenys sorrencs o saulonosos del litoral o del domini de la surera. La pineda de pinastre, poc representada a Catalunya, es troba en indrets humits, en substitució de la sureda. La pineda de pinassa habita el domini de la roureda o rovira-el roure de fulla petita-sobre substrat calcari.´La pineda de pi roig és propia de muntanya. La pineda de pi negre es troba només a l'alta muntanya. <br />
<br />
Pinetell, Pinetó, Pinoll, m Pi jove. Pi que si es tallés, es podria aprofitar tot ell per costal, pel poc ample de corona que té.<br />
<br />
Pinetellada, Pinetonada.- Clap o pineda de pinetells.<br />
<br />
Pinetó m Pi petit.<br />
<br />
Pinosa, Bosc de pins molt poblat i d'extensió.<br />
<br />
Pioner-a adj i m i f gal·l Capdavanter, que va al davant en el progrés. Així, el bedoll, abedul, betula sp.,tolera sòls molt àcids i pobres.<br />
<br />
Piracant, cas.: Espino de fuego, BOT/FOR/JAR (Pyracantha coccinea M-J- Roemer, família de les Rosàcies) Arbust perennifoli i espinós d'1-2(3) m. d'alt, de fulles el·líptiques, de flors blanques, arranjades en corimbes, i de fruits petits, de color escarlata o vermell ataronjat. Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies plujoses, a l'Europa meridional submediterrània. Emprada en jardineria i per a fer tanques vives. Floració: V-VI. Altitud: 100-700 m.<br />
<br />
Pla simple de gestió forestal (PSGF)<br />
<br />
Pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF) / Cal elaborar-lo amb el programa METABOSC, que facilita gratuïtament el Centre de la<br />
<br />
Propietat Forestal (CPF)<br />
<br />
Plançó m AGR 1 Arbre nou destinat a esser trasplantat. 2 Branca plantada perquè arreli. 3 fig Fill.<br />
<br />
Plançó, Estaca, Tany escapçat o afuat en sa part més gruixuda, quan és de bona mena i tendrer, per ser plantat amb l'objecte que arreli, rebroti i esdevingui amb el temps un arbre.<br />
<br />
Plançoneda (f.) Lloc poblat o plantat de plançons.<br />
<br />
Planifoli-òlia adj i m BOT Dit de les plantes de fulla ample i generalment caduca.<br />
<br />
Plantar a portell AGR Plantar els arbres en rengles paral·lels de manera que els consecutius de cada rengle corresponguin als punts mitjans dels buits entre dos arbres del rengle immediat.<br />
<br />
Plantes aviverades Al plantar, no immediatament, plantes d'arrel nua, cal aviverar-les, això és, cobrint les arrels amb terra humida en lloc ombrejat i arrecerat del vent<br />
<br />
Plantes xucladores ...(Fanaleres, grosses flotes de roldó i altres plantes xucladores...)<br />
<br />
Plàtan d'Orient, (Platanus orientalis, família Platanàcies). De Macedònia, Tràcia, Xipre, Anatòlia, nord de Pèrsia, Afganistan di l'Himàlaia.<br />
<br />
Plàtan fals (m.) BOT. Falso platano, Arce blanco, (Acer pseudoplatanus L. família de les Aceràcies). Arbre caducifoli de 10 a 25(30) m. d'alçada, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara. Comú a Europa central, a Catalunya només es fa a les comarques més septentrionals, als boscs caducifolis humits de l'estatge montà. També es plantat en parcs i jardins. Floració: IV - V. Altitud: 800 - 1500 m.<br />
<br />
Plàtan, Plàtan d'ombra, cas. : Platano, BOT/JAR/FOR; (Platanus hispanica Mill. Ex Münchh.,P. hybrida, família de les Platanàcies). Arbre caducifoli corpulent, de 10-40 m. d'alt, de capçada ample i d'escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pels i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Excel·lent arbre d'ombra, comú en parcs i passeigs i suporta molt bé la pol·lució atmosfèrica. Fusta de bona qualitat. Plantat i sovint també<br />
<br />
subespontani als boscs de ribera de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: OBVI. Altitud: 0-1500 m.<br />
<br />
Pluja àcida (Contaminació difusa global)<br />
<br />
Poblament m Acció de poblar./ Establiment d'una població en un espai determinat.<br />
<br />
Podall (m.) Falcó, podadora de fulla en forma de falç petita, per a podar.<br />
<br />
Pollanc, A Olesa s'anomena pollanc el peu dret d'olivera nascut en forma que per a créixer en amunt ha de circumval·lar poc o molt el tronc en el qual ha nascut.<br />
<br />
Pollancre del Canadà (m.) BOT/FOR (Populus canadensis, fam. de les Salicàcies). Arbre d'origen híbrid entre el pollancre i la carolina, amb caràcters intermedis. Compren moltes cultivars i és molt conreat a tot Europa.<br />
<br />
Pollancre, Xop, Arbre Poll, BOT/FOR cas.:Alamo negro, Chopo, (Populus nigra L., fam. de les Salicàcies). Arbre caducifoli, de 10 a 30 m. d'alt, de capçada amb certa irregularitat, borrons glabres i enganxosos, de fulles ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, flors en aments i fruits en càpsula; es fa als boscs de ribera de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies, en gran part d'Europa. Floració: II-IV. Altitud: 0-1300 m.<br />
<br />
Poll-Auba, BOT/FOT És el nom mallorquí de l'alba.<br />
<br />
Pollina f FOR És un quadrat que prop d'un dels extrems té dues entalles per a recolzar-hi dos peus d'una alçada de poc més d'un home; l'altre cap s'apoia a terra i té el nom de culassa. Serveix per a serrar fusta (Jo encara no duia xumet). Ha caigut en desús per tot on és fàcil serrar mecànicament.( En P. d'A en parlava, ho recordava de jove; també de la mula que, en una estança, al costat a on es feien embotits, voltava fent anar la trinxadora de carn....)<br />
<br />
Pollís-issos m BOT/AGR Rebrot perjudicial que surt a la soca d'un arbre o a una branca feta.<br />
<br />
Pols ambiental FOR/CLIM La massa arbrada del país està per damunt de les mitjanes europees. Segons Badia, Estrada i Vilanova (1978) l'absorció de pols ambiental pot ésser de 30 a 80 Tm/Ha/any en suspensió.<br />
<br />
Pomera salvatge, BOT/FOR cas.: Manzano silvestre, (Malus sylvestris, Pyrus malus L., família de les Rosàcies) Petit arbre caducifoli, de dos a deu-dotze m d'alt, capçada baixa i extensa, més o menys espinós, de fulles ovals crenades i de pecíol curt, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de dos a tres cm de diàmetre, acerbs o dolcencs. Es fa en boscs i matolls d'una gran part d'Europa. Aquí, a les bardisses i als boscs caducifolis poc densos, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge subalpí. Floració: IV-V. Altitud: 100-1880 m-<br />
<br />
Port m BOT/FOR 1 Hàbit. El port de les varietats d'ordi en el període vegetatiu pot variar des de ajagut o postrat fins a erecte. 2 Grandària i forma d'un arbre, d'una planta.<br />
<br />
Possibilitat, FOR Renda anual capaç de produir-la el capital vol P=E/Torn+D/2; P= possibilitat; E=volum de la massa; D=creixement corrent anual de la massa, 1 a 3 % ( Ap. D'en Cas....) (No pel Fs i el Ps, crec). Producció d'una massa arbrada de superfície coneguda, referida a la unitat de temps ( un any o bé un període d'alguns anys (Del llib. de P.P.An...) . Hi menciona la fórmula austríaca per la seva claredat i per poguer-se acceptar per a tractaments de massa irregular i regular: P=I+(Er-En)/n; P=possibilitat; I=creixement corrent anual; Er=existències reals (actuals); En=existències normals o ideals. Segons la fórmula austríaca, en una massa en equilibri (Er=En), la P coincideix amb la I.<br />
<br />
Post (f) FOR Peça de fusta plana, de certa llargada, menor amplària i poc gruix./ S'entén per post el tauló coster quan en sa part prima no té sinó de 0,03 a 0,05 de gruix. També son posts el bastard i la vuitena. La seva unitat de venda és la dotzena.<br />
<br />
Post de Dotzena, f, FOR Fa 2 metres de llarg per 0,02 metres de gruix. La seva unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Post de Fulla, f, FOR És la que es serra uniformement d'un centímetre de gruix. Pot fer qualsevulla llargada, però s'acostuma a donar-li 10 o 12 pams.<br />
<br />
Post de Setze, f, FOR Fa 2 metres de llarg per 0,02 metres de gruix. La seva unitat de venda és la carga.<br />
<br />
Post Manresana, f, FOR Fa 2 metres de llarg però,o15 metres de gruix. La seva unitat de venda és la càrrega.<br />
<br />
Pradell (m.) Prat petit.<br />
<br />
Productivitat Potencial, f, FOR Màxim productiu d'un hàbitat determinat, que s'assolirà amb l'espècie més ben adaptada.<br />
<br />
Promontori m Altura considerable de terra, especialment la que avança dins la mar.<br />
<br />
Pruïna, f, BOT/FOR Eflorescència cerosa o cotonosa de l'epidermis d'alguns vegetals, com la de la pruna o lles fulles de col.<br />
<br />
Prunyoner, cas.: Ciruelo silvestre, Escambron, BOT/FOR (Prunus domestica sbesp. insititia(L.) Bonnier & Layens, família Rosàcies). Arbre caducifoli de 2-10 m. Subespontani i naturalitzat sobretot a l'estatge montà; també plantat com a peu per a empeltar. Floració: IV-V. Altitud: 200- 1300 m.<br />
<br />
Pseudoverticils, BOT/FOR Exemple en la ramificació del cirerer.<br />
<br />
PTGMF, FOR Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal.<br />
<br />
Puig (m.) Elevació més o menys pronunciada d'un terreny no gaire extens formant cim: es veu millor la plana des de dalt del puig.<br />
<br />
Puiget (m.) Pujol, turó petit.<br />
<br />
Pujol (m.) Puig petit.<br />
<br />
Pungany, m, BOT/FOR És un dels noms empordanesos de l'escarrot o tenell.<br />
<br />
Puntals, m, AGR Al Baix Empordà s'anomenen puntals els peu-drets i pollancs de l'olivera quan són de mida superior a la de mànec.<br />
<br />
Puntejats Arbres poc nombrosos i dispersos dintre una massaUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-11952143720489774502010-05-15T11:14:00.002-07:002010-05-15T11:14:55.191-07:00QQuadrat Carener, m, FOR El que, essent de gruix excepcional en relació a sa llargada, no arriba a ésser jassa, i que per les seves condicions pot col·locar-se en una teulada servint de caire a dues de ses pendents.<br />
<br />
<br />
Quadrat, Biga, FOR Pelat de gruix i llargada suficients per a servir de biga d'un sostre o teulada. Mides variables, però entre un pam a 1,5 pams de corona, ambdues corones gairebé iguals; la llargada oscil·la entre els 16 o 17 pams als 25 o 26. S'acostumen a fer de totes les menes de pi i de pollancre principalment.<br />
<br />
Quadrejadors, Carejadors, FOR Treballadors del bosc, que en el seu dia, han feinejat els troncs més llargs o <br />
<br />
adients, al mateix bosc, per obtenir bigues i jàsseres.<br />
<br />
Quadrejadures, f, FOR Són els trossos o llenques de fusta que es treuen del tronc al quadrejar-lo<br />
<br />
Quadrejar v tr FUST/FOR Escairar un tronc, un carrac, etc, de manera que presenti quatre caires.<br />
<br />
Quadrejar, v tr FOR S'entén per quadrejar un arbre, pelar-lo i carar-lo o fer-li les cares que un quadrat ha de tenir."Ho estic sentint i veient fer al vell Bernedor i els seus fills...voltants del 1947...<br />
<br />
Quintà Mallorquí, Fa 42,000 quilos.<br />
<br />
Quintà Menorquí, És, com el català, de 41,600 quilos.<br />
<br />
Quintà mètric, q Unitat de pes dels sist. Mètric, equiv. A 100 Kg.<br />
<br />
Quintar Català, Fa 41,600 quilos.<br />
<br />
Quintar, En algunes comarca, com a la Conca de Barberà, d'aclarir un bosc se'n diu quintar-lo.<br />
<br />
Quitrà (m.) QUIM. Residu de la destil·lació de carbó, fusta i vegetals. És una pasta fosca rica en fenols i amines que li confereixen una olor característica. És utilitzat en la industria química com a primera matèria en l'obtenció de molts compostos (cautxú, perfums, explosius, plàstics, etc.); també s'empra com a protector de Superficies exposades a l'oxidació (embarcacions, terrats, paviments de carreteres, etc.).Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-82352262296385821552010-05-15T11:14:00.000-07:002010-05-15T11:14:15.118-07:00RRabassa f 1 Part de la soca d'un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. (Part baixa de la soca). 2 Soca grossa i seca destinada a ésser cremada.<br />
<br />
<br />
Rabassa f S'entén per rabassa la soca de l'olivera, i, per extensió, la de la noguera i, també, a la de qualsevol arbre.<br />
<br />
Rabassó, FOR/BOT Es el nom que es dona a la soca del bruc di alguns altres arbusts.<br />
<br />
Rabassut-uda adj FOR De molt gruix o volum, relativament a la seva alçada.<br />
<br />
Rabissell-s Caps ?, puntes ?<br />
<br />
Rai, FOR És l'empostissat que es forma amb les peces de fusta que es baixen per l'aigua. Les peces i bigues s'uneixen entre sí amb grills de bedoll.<br />
<br />
Raig del Carro, Rau (Men.) Brendoles (Mall.).-Cada una de les peces que uneixen el botó amb les corbes. Son fetes de fusta d'alzina i, com les corbes, grosses, mitjanes i petites, essent sempre de 0,80 m. de llarg. El raig ha de fer en el cap gros de 0,07 a 0,15 m. I en el cap petit de 0,04 a 0,07 m.<br />
<br />
Rama de Marina, FOR/BOT És el nom menorquí de l'arbúcia.<br />
<br />
Rama, Ramassa, FOR/BOT Conjunt de branquillons i branques que no arriben a tenir mida de mànec i que encara sostenen fulla. Una branca sola, amb fulla, també s'anomena rama.<br />
<br />
Ramatge m veg. brancatge.<br />
<br />
Rambla f 1 GEOMORF Curs d'aigua intermitent que depèn estretament del règim pluvial. El nom equival aproximadament al de riera a la Catalunya seca i al de torrent ala Catalunya humida. 2 Areny d'una rambla. 3 p ext. Sòl vegetal que es forma a l'areny d'una rambla. 4 Camí o carrer destinat a passeig.<br />
<br />
Ramera, FOR És el nom menorquí de la capça.<br />
<br />
Rampant m Terreny rost.<br />
<br />
Ratllat del suro, <br />
<br />
Rau, FOR És el nom menorquí del raig de carro.<br />
<br />
Raure el Bosc, FOR En algunes comarques, Conca de Barbarà, l'Alt Urgell,..., de netejar el bosc en diuen raure el bosc.<br />
<br />
Rebedor, FOR Es dona aquest nom a la persona que acut en representació del comprador o venedor a pesar, comptar o amidar les unitats venudes objecte de tracte.<br />
<br />
Reboll, m, FOR Renadius de roure o alzina d'una soca. / Reboll (m.) Brot d'un arbre, especialment el que surt de la rabassa. /Arbre jove nascut de la rabassa d'un altre, / Coscoll. Garric.<br />
<br />
Rebordonir-se, v pron, FOR/BOT Restar una planta com aturada en el seu desenvolupament, seca di esquifida.<br />
<br />
Rebordonit, Rebordoniment, m, BOT/FOR 1 Acció de rebordonir-se. 2 Estat d'una planta rebordonida.<br />
<br />
Rebrot m BOT/AGR/SELV Brot nou. Brot de creixement ràpid que neix a la part baixa del tronc o a la rabassa en els punts de tallada de l'esporga de l'arbre. / sin. compl. (brolla); lluc; mamantó.<br />
<br />
Rebuig, FOR És el nom que es dona al suro de pitjor qualitat. En fer el rusquer es posa en pila a part.<br />
<br />
Recobriment, FOR veure Fracció de Cabuda Coberta.<br />
<br />
Recular, AGR Al Vallès s'entén per recular o escapçar una olivera, esporgar-la tallant-li les branques o barres més altes i poc tendrals.<br />
<br />
Redol m 1 D'una superfície més o menys plana, una porció de contorn aproximadament <br />
<br />
circular, la porció que hi ha tot al volt d'un punt determinat. 2 Erol.<br />
<br />
Regeneracio, f, BOT/FOR 1 Acció de regenerar o de regenerar-se. 2 l'efecte.<br />
<br />
Rem de Bosc, Tornall, Mesura d'una feina manual; consideració d'una part del bosc. Treball a fer, feina, sobretot si és llarg i feixuc.<br />
<br />
Rematant, FOR Tractant en boscs. Contractant de fusta.<br />
<br />
Renadiu- iva adj, BOT/FOR 1 Que reneix. Renaixent. Va reprendre la tasca amb delit renadiu. 2 Planta, fruit, etc, que reneix sense ésser sembrat de nou. Canyes renadiues.<br />
<br />
Renoc, BOT/FOR S'anomena renoc, en un arbre, el ressecament produït per un mal gest o una ferida que no s'ha pellat o que es va podrir. Renoc-a adj. Dit de la planta o animal que presenta senyals de no desenvolupar-se be, de no arribar a ésser mai bo per res.<br />
<br />
Renovellament m, BOT/FOR 1 Acció de renovellar; 2 l'efecte. Quan una planta jove, d'un a quatre anys, vigorosa i ben adaptada,<br />
<br />
pateix un dany mecànic o presenta una deformació irrecuperables, es pot fer un renovellament, això és, "tallar a ran" ( un a dos cm per damunt del coll de l'arrel) amb l'objectiu de induir la rebrotada de la part Aérea i triar-ne un.<br />
<br />
Renovellar v tr Donar nou vigor, animar d'una força nova.<br />
<br />
Repicar les arrels Al plantar amb planta d'arrel nua es repiquen, això és, s'eliminen amb un tall net els 5-10 cm finals de les arrels principals; d'aquesta manera, a més d'afavorir l'arrelament, es segueix l'estat sanitari (secció tallada blanca, blanca, homogènia, no seca)<br />
<br />
Rescaldar, FOR És l'operació que es fa a les piles de carbó en essent cuites, per apagar-les, pulveritzant la terra que les cobreix.<br />
<br />
Rescaldins, FOR, Són els petits trossos de carbó que es fan seguir quan es rescalda. Treta la pila els rescaldins solen quedar a la plaça fins que, amb l'acció del temps, es colguen o pulveritzen,<br />
<br />
Resina (f.) FOR/BOT/QUIM ORG, Substància viscosa secretada per algunes plantes ( com els pins) que, en contacte amb l'aigua, se solidifica adquirint aspecte vitri. / Producte de síntesi química, de característiques similars a les resines.<br />
<br />
Retús-usa adj BOT Dit dels òrgans laminars d'apex truncat i emarginat. Fulles retuses.<br />
<br />
Riba f Vora de la mar, d'un riu, d'un llac.<br />
<br />
Riber m Terra que deixa el riu.<br />
<br />
Ribera f 1 Terrenys pròxims al riu o al mar. 2 Riba. 3 Vall, conca.<br />
<br />
Ridorta f BOT/FARM/FOR 1 (Clematitis flammula, família de les Ranunculàcies) Liana de tres a cinc m de llargària, (a voltes més?) de fulles oposades i<br />
<br />
bipinnades, de flors blanques,oloroses, agrupades en panícules laxes, i de fruits en poliaqueni. Es fa en garrigues, en bardisses i en màquies, al sud d'Europa. Té propietats vesicants. 2 Vidalba.<br />
<br />
Riera f Curs natural d'aigua generalment intermitent per manca d'aigua a l'estiu, de vessant d'extensió comarcal i de cabal inferior al riu.<br />
<br />
Ripícola adj ECOL Que habita les riberes i vores de riu.<br />
<br />
Ritidoma m BOT En l'arrel i en la tija, conjunt de teixits morts de l'escorça situats per fora del fel-logen. En alguns cassos es desprèn en forma de plaques (ritidoma esquamós) o en forma de franges anulars (ritidoma anellat); en altres cassos no es desprèn.<br />
<br />
Robinia, (Falsa) acàcia, cas.: Robínia BOT/ORN/FOR, (Robinia pseudoacacia L., família de les Papilionàcies). Arbre caducifoli de 10-25 m. d'alt, fulles impari-<br />
<br />
pinnades amb folíols ovals i enters, d'estípules transformades en espines; de flors blanques, oloroses, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum Cultivat en talussos i camins; naturalitzat als boscs més o menys humits de l'estatge montà i contrades mediterrànies. Floració: IV-VI. Origen: Amèrica del Nord.<br />
<br />
Rodal m 1 Tros d'un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi ha. 2 Cada un dels vint districtes rurals d'Elx.<br />
<br />
Rodalia f 2 GEOG Territori que compren un petit grup de centres de poblament, amb unes afinitats grans, en el sentit humà i de l'economia elemental, centrats per una població que exerceix atracció sobre la resta del grup.<br />
<br />
Rodell, FOR S'entenen per rodells els feixos de cescles juntats i lligats de forma rodona. Son de diversa mena, segons la llargada dels cescles....(pag.. 156...El nombre de parells de cescles -que diu el llibre- és el convingut pels diferents interessats en la venda i fabricació de rodells, a les Guillaries, comarca a on hi ha principalment les bagues de castanyers. Al convenir això, jo ni xumet duia....)<br />
<br />
Rodellers, Roders, FOR Nom que es dona als treballadors que fan rodells.<br />
<br />
Roders FOR Treballadors del bosc, que en el seu dia, han preparat rodells a les perxades i plantacions de castanyer, per encerclar embalatges per el transport ultramarí.<br />
<br />
Ròdol(s) (m.) Espai més o menys circular entorn d'una cosa,<br />
<br />
Roldó, Roldor (m.) BOT/FOR, cas.: Emborrachacabras, (Coriaria myrtifolia, fam. Coriariàcies). Arbust coriaci de fruits negres, bacciformes, i de fulles emprades per a adob de pells.<br />
<br />
Roldor, m, cas.: Roldón, 1 BOT (Coriaria myrtifolia L., família de les Coriariàcies) Arbust caducifoli de (1)1,5 a 3(4,5) m d'alt, glabre, de branques tetràgones, de fulles normalment oposades, ovato-lanceolades,enteres i quasi sèssils, flors menudes, verdoses, disposades en raïms axil·lars o terminals, fruits formats per cinc aquenis negres i lluents, embolcallats pels pètals i els sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós. Es fa típicament en bardissars, a la terra baixa de la regió mediterrània oriental i és comú al Principat de Catalunya, a les contrades mediterrànies i a l'estatge montà. Floració: III-IV. Altitud: 0-1000 m. Els fruits són metzinosos i solen ocasionar enverinaments per la seva semblança amb les mores. Les fulles, assecades i moltes, són emprades per adobar les pells, i la roldorassa com adob en agricultura. 2 TEXT Nom donat al sumac després d'haver-ne extret el taní que contenia.<br />
<br />
Roll (o Rull) m FUST 1 Tronc d'arbre del qual hom ha separat la brancada i les arrels i del qual hom pot treure bigues i posts. 2 Porció de tronc d'arbre tallada en sentit diametral i que té forma cilíndrica, més llarg que gruixut.<br />
<br />
Romaní, Romer(Lleida), cas.: Romero m 1 BOT/FARM/ALIM (Rosmarinus officinalis L., família de les Labiades) Arbust perennifoli de 50 a 150(200) cm d'alt,<br />
<br />
molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules. Es fa en brolles i llocs secs de la regió mediterrània, sobretot en sòls calcaris. Floració: I-XII. Altitud: 0-1400 m.. És conreat com ornamental i per a l'obtenció d'essència. És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc. Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment. (El rei dels arbusts per J. V.). 2 romaní mascle BOT Esteperola.<br />
<br />
Romeguera f 1 BOT 1 Esbarzer 2 romeguera de rostoll Romegueró. 2 fig Cosa o persona que hom troba pel camí i <br />
<br />
destorba d'arribar d'hora<br />
<br />
Romeguerar m Esbarzerar, especialment de romegueró. / Lloc on creixen romegueres.<br />
<br />
Romegueró m BOT (Rubus caesius, família de les Rosàcies) Planta arbustiva perennifòlia, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, de fulles ternades, peloses pel damunt i tomentoses pel dessota, amb els folíols irregularment serrats i sovint lobulats, de flors blanques, grosses, en inflorescències corimboses pauciflores, i de fruits en polidrupa, amb drupèoles poc nombroses, negres i pruïnoses. Es fa en indrets humits, generalment sobre substrat calcari, a tot Europa.<br />
<br />
Rompre, AGR/FOR Per rompre un tros de terra s'entén l'operació d'arrencar-la fent gleves, per a deixar-les assecar i cremar-les al mateix tros després d'apilar-les d'arrels enfora. També es diu que es romp la terra al arrencar un bosc. <br />
<br />
Rompuda, AGR Es diu que es fa una rompuda quan es romp un tros de terra. La distinció principal que hi ha entre una rompuda i una artiga consisteix en que la rompuda es fa en terres sense arbres i destinades a ser rompudes periòdicament, i l'artiga es fa en terres de bosc amb arbres, o sols excepcionalment per a fer una plantació d'arbres o vinya. <br />
<br />
Ronyar, Rusclar, FOR És l'operació que consisteix en fer saltar amb alguna eina la part granulada que té l'escorça d'alzina quan és vella. A la garrotxa ho solen fer dones.<br />
<br />
Roser de flor petita, cas.: Rosal silves- tre, BOT/FOR (Rosa micrantha Borrer ex Sm. In Sowerby, fam. Rosàcies) Liana caducifòlia de 1-3,5(4) m. d'alt, de fulles glanduloses al revers i de flors d'un rosar pàl·lid, Viu a les bardisses de les contrades mediterrànies plujoses i de l'estatge montà. Floració: V-VII. Altitud: 0-1650 m.<br />
<br />
Roser englantiner, cas.:Rosa mosqueta, Espècie de roser silvestre. (Rosa sempervirens L. Família de les Rosàcies). Liana perennifòlia d'1-5 m. Viu als alzinars i a les bardisses de les contrades mediterrànies. Floració: V-VII. Altitud: 0-1200 m.<br />
<br />
Roser, m cas.: Rosal, BOT/JARD (Rosa sp. Família de les Rosàcies). Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de tiges casi sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinòrrodon. La majoria de rosers de jardí són d'origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals R. chinensis, R. odorata, R. multiflora i R. wichuraiana, de l'Àsia oriental, R. moschata i R. foetida, de l'Àsia occidental, i R. gallica, d'Europa. Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten gran varietat de formes, colors i aromes.<br />
<br />
Ròssec, Rossegall (Mall.), FOR Canal de cingle o d'alta margenada per la qual s'estimben els arbres, o les seves peces, en fer una treta. o s'hi fa el ròssec sense estimbar. És el camí això? No, és un ròssec de fa temps, el camí passa, donant el vol, va per aquí..<br />
<br />
Rost-a. Rampant 1 adj Que fa pendent. Un camí rost. Una pujada molt rosta. 2 m Terreny que té una pendent considerable.<br />
<br />
Van pujar rost amunt. Rodolarem rostos avall. / El rost d'un congost.<br />
<br />
Rotllo de Sitja, FOR És el nom mallorquí de la plaça on es fa la pila de carbó.<br />
<br />
Roure africà (m.), cas.: Quejigo, Roble andaluz, (Quercus canariensis Willd., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 10 a 30 m d'alçària, amb fulles marcescents, el·líptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica, boscs caducifolis de les contrades mediterrànies plujoses amb sòls àcids, i a les muntanyes nord-africanes. Floració: IV-V. Altitud: 50.900 m.<br />
<br />
Roure cerrioide, cas.: Roble, (Quercus cerrioides Willk & Costa, Q. Faginea ssp cerrioides, família de les Fagàcies) Arbre caducifoli de 5 a 25 m. d'alt,amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses; és natural del nord-est de la península Ibèrica, fa boscs a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-V. Altitud: 0-1600 m.<br />
<br />
Roure de fulla gran (m.), cas.: Roble albar, (Quercus petrae (= Q. Sessilliflora), fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 15-30(40) m, d'alt, amb fulles grosses, obovades, sinuades i glabres, es troba en una gran part d'Europa, però escasseja als països mediterranis, als boscs caducifolis de l'estatge montà plujós, sobretot en sòls àcids. Floració: IV-V. Altitud: (200)500-1800 m.<br />
<br />
Roure de fulla petita, R.valencià, (m.), cas.: Quejigo, Roble Carrasqueño, (Quercus faginea Lam. ssp valentina, fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 5 fins a 15 m d'alçària, amb fulles menudes, ovades, dentades i finament tomentoses al revers; es troba a la península Ibèrica, fent boscs a l'estatge montà i a les muntanyes mediterrànies sobretot en sòls calcaris, i escassament a Mallorca. Floració: IV-V. Altitud: 0-1600 m.<br />
<br />
Roure martinenc (m.) cas.: Roble, Roble pubescente, (Quercus pubescens Willd.=Q.humilis, fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 5 a 25 m d'alt, amb fulles sinuades i tomentoses pel dessota, creix a l'Europa submediterrània. És el que hi ha, sembla ésser, al Ripollès. Floració: IV-VI. Altitud: 0-1600(1875) m.<br />
<br />
Roure penol (m.),cas.: Carballo, BOT/FOR ( Quercus robur L., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 15 fins a 40(45) m d'alt, amb fulles obovades, lobulades, glabres i subsèssils, és comú a una gran part d'Europa, però en els Països Catalans només es fa en algunes comarques del nord del Principat, en boscs de l'estatge montà i contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-V. Altitud: 100-1200 m.<br />
<br />
Roure reboll (m.),cas.: Melojo, Rebollo, ( Quercus pyrenaica Willd., fam. Fagàcies). Arbre caducifoli de 3 fins a 15(20) m. d'alçària, amb fulles oblongues, profundament pinnatífides i densament tomentoses, és propi del sud-est d'Europa, però als Països Catalans només es troba a les muntanyes de Prades i al massís de Penyagolosa; llocs de l'estatge montà i sòls àcids. Floració: V-VI. Altitud: 950-1500 m.<br />
<br />
Roure, Reure (Men.), (m.) cas.: Roble, (Quercus sp, fam. Fagàcies). BOT/FOR/FUST/ADOB. Arbres monoics, caducifolis, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla. Habita les regions temperades de l'hemisferi nord i, als Països Catalans se'n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana. La fusta de roure, dura, compacte i de color terrós groguenc, és molt emprada en fusteria i en ebenisteria, especialment la del roure de fulla gran i la del roure pènol. Tan l'escorça com la fusta i les glans contenen tanins que són emprats en adoberia. Les glans són un aliment excel·lent per al bestiar porcí.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4e/Quercus_sp_mosaic_leaves_fruits.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4e/Quercus_sp_mosaic_leaves_fruits.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
<br />
Roureda f GEOBOT Bosc de roures. Les rouredes són comunitats forestals (ecosistemes) sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, amb predomini dels roures. Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals. La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat. La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià. La roureda de roure martinenc es troba al estatge montà submediterrani de les comarques del Principat amb clima discretament plujós i de tendència continental. La roureda de roure pènol es fa sobre sòls silicis, humits i profunds de les planes i fons de vall de les comarques catalanes més plujoses.<br />
<br />
Roureda, Rovira, FOR Terreny poblat o plantat de roures. És costum entendre per roureda, el bosc en que gairebé tots els arbres són roures. <br />
<br />
Rova (f.) Unitat de pes: un quart de quintar.<br />
<br />
Rubiana o Ginestrella Borda BOT/FOR És el Cytissus sessifolius;<br />
<br />
Ruderal adj GEOBOT Propi dels medis molt influïts per l'home; camins, runes, etc.<br />
<br />
Rull, FOR Tros de canó o branca molt gruixuda o bessa, xerracat i sense pelar, de no més de quatre pams.<br />
<br />
Ruscla, FOR És el granet de l'escorça d'alzina vella, tret ja de l'escorça.<br />
<br />
Rusclaire, FOR Es la persona que treu la ruscla de l'escorça.<br />
<br />
Rusclar, Ronyar, FOR És l'operació que consisteix en fer saltar amb alguna eina la part granulada que té l'escorça d'alzina quan és vella. A la garrotxa ho solen fer dones.<br />
<br />
Rusquer, Nom que es dona a la pila de peces o trossos de suroUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-45401191897118126622010-05-15T11:12:00.000-07:002010-05-15T11:13:01.219-07:00SSalabruga, Xipell, cas.: Brecina, Urce, Biercol, Caparza, (Calluna vulgaris Salisb., fam. Ericàcies) <br />
<br />
<br />
<br />
Sàlic m BOT (Salix púrpura, família de les salicàcies) Arbust caducifoli de 2 a 5 m d'alçada, de branques vimínies, dretes, glabres, brillants, pruïnoses i de color purpuri o vermellós; de fulles lanceolades,acuminades i serrulades, sovint oposades, amb el revers glauc o grisenc, i d'aments oposats i sèssils. Es fa en salzedes i gatelledes, a una gran part d'Europa.<br />
<br />
<br />
Salze blanc,cas Sauce blanco, m BOT/FOR (Salix alba L.,família de les Salicàcies). Arbre caducifoli dioic de fins a 20(25) m d'alçària, d'escorça grisa,<br />
<br />
de branques dretes i flexibles, més o menys pubescents, de fulles lanceolades, acuminades i serrulades, amb pels sedosos aplicats a la cara inferior, aments densos i cilíndrics, que apareixen al mateix temps que les fulles. Forma part de boscs de ribera de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies i també és plantat vora les sèquies. Es troba a quasi tot Europa.<br />
<br />
Salze, Saule, cas Sauce p ext ( Salix sp, família de les salicàcies) Gènere d'arbres caducifolis i dioics, de fulles simples i alternes, de flors unisexuals, bracteades i amb un o dos nectaris, disposades en aments, entomòfiles, i de fruits en càpsula bivalva, amb moltes llavors, proveïdes d'un floc de pels, de disseminació anemocora. Creixen en vores de rius i torrents, o en indrets humits, a les regions fredes i temperades.<br />
<br />
Salzeda f 1 GEOBOT Comunitat vegetal pròpia dels llits fluvials, integrada per arbusts i arbres de fulla caduca, entre els quals<br />
<br />
preponderen la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre. 2 Plantació o poblament de salzes.<br />
<br />
Sanguinyol, Sangrell, cas Cornejo,Cornizo, Sanguino, BOT/FOR, (Cornus sanguinea L. Família cornàcies). Arbust caducifoli de 1 - 4 m., de branques vermelloses, de fulles blanes, ovals i acuminades, de flors blanques agrupades en corimbes terminals, i de fruits drupacis, amargs i negres un cop madurs. Viu a les bardisses i als boscs caducifolis, des de les contrades mediterrànies fins al estatge subalpí. Floració: IV - VI(VII). Altitud: 0 - 1200(1800) m.<br />
<br />
Sarga (f.), cas Sarga, BOT/IND/FOR 1 (Salix elaeagnos Scop., família de les salicàcies). Arbust caducifoli de (1) 2 a 6 m d'alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d'aments petits i sèssils. És freqüent en vores de torrents, a l'Europa central i meridional; viu a les salzedes, des de les contrades mediterrànies fins al estatge subalpí. Floració: II - IV. Altitud: 0 - 1700 m. 2 IND:/ Vímet prim tret de la sarga<br />
<br />
Sarga, BOT/FOR Vímet prim tret del sarguer- Salix incana-, del qual es fan cistells, paneres,...<br />
<br />
Sarguer, Sarga, BOT/FOR Salix incana; Mena de salze freqüent a les riberes./ Teixidor de sarga.<br />
<br />
Sàrria, (f.) / Rip. pl. : Les sàrries. Receptacle còncau d'espart o palma que fa dues bosses grosses allargades per a penjar-li a banda i banda d'una haveria (bèstia de càrrega).<br />
<br />
Sarrió, (m.) Sàrria petita i d'una sola bossa.<br />
<br />
Saüc, Saüc racemós (m.) BOT/FOR Sauco, Sauco racemoso (m.), (Sambucus nigra L., Sambucus racemosa, fam. de les Caprifoliàcies). Arbust o arbret caducifoli de 2 a 4(10) m d'alçària, amb la medul·la de les branques groga, de fulles oposades, compostes i imparipinnades, amb 5 o 7 folíols ovats, lanceolats, acuminats i dentats, i de flors d'un blanc groguenc, odoríferes aplegades en corimbes tirsos densos i grossos, i de fruits bacciformes rodons i vermells, negres a la maturitat. La medul·la, blana i blanca, es emprada per a fer talls histològics. Les flors tenen propietats sudorífiques, bèquiques i antiinflamatòries. Es fa en vorades i clarianes de boscs de faigs i d'avets, bardisses humides de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies més o menys humides. Floració: II - VI. Altitud: 0 - 1600 m.<br />
<br />
Saule m reg, 1 BOT Salze. (Veure salze) Segons a on es llegeix: les saules...2 BIBL Nom de Pau abans de la seva conversió. És una forma hel·lenitzant del nom hebreu Saül.<br />
<br />
Sauleda, Salzeda f reg 1 GEOBOT Comunitat vegetal pròpia dels llits fluvials, integrada per arbusts i arbres de fulla caduca, entre els quals preponderen la sarga, el sàlic, el salze i el pollancre. 2 Plantació o poblament de salzes.<br />
<br />
Savina, cas.: Sabina, f BOT/ FOR Juniperus sabina; es dona aquest nom al Juniperus sabina, menys abundant que el Juniperus phoenicea, Sabina suave o Negral. 1 (Juniperus phoenicea, família de les Cupressàcies) Petit arbre o arbust perennifoli de fins a 8 m d'alçària, sovint en estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes. És monoic i fa gàlbus globosos i de color vermell fosc un cop madurs. Creix en màquies i garrigues i en roquissars, alzinars esclarissats, darrera dunes litorals, etc, a la regió mediterrània.Floració: II-III. Altitud: 0-1900 m. 2 savina de muntanya (Juniperus sabina, família de les Cupressàcies) Arbust perennifoli i dioic, generalment baix, amb fulles esquamiformes decussades i amb gàlbus globosos o oblongs, d'un blau negrós i pruïnosos. Es fa per damunt dels 1000 m, a les serralades de la regió mediterrània. 3 savina turífera (Juniperus thurifera, família de les Cupressàcies) Arbre de fins a 20 m d'alçària, però sovint més baix, dioic, de capçada piramidal, de fulles esquamiformes decussades, verdes tot l'any, amb gàlbuls globosos, color blau negrós i recoberts de pruïna. La seva àrea de distribució abasta zones de la peninsula Ibèrica, Alps ocidentals i d l'Atles.Als Països Catalans, només es troba a l'Alcalatén.<br />
<br />
Savinar m GEOBOT/BOT/FOR Comunitat vegetal en què predomina la savina.<br />
<br />
Secall, FOR Qualsevol branca o branqueta seca de l'arbre.<br />
<br />
Selecció, Tria, cas.:Entresaca<br />
<br />
Selva Bosc vigorós poc alterat per l'home.<br />
<br />
Sequoia roja, S. de la costa, cas.: Secuoya roja, S. Siempreverde, (Sequoiadendron giganteum (Lindl.) Bichholz, Sequoia sempervirens, família de les Taxodiàcies). Arbre perennifoli de 50-80(100) m. Cultivat com a ornamental. Floració: I-III. Origen: Amèrica del Nord.<br />
<br />
Serra (f.) GEOMORF Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d'una serralada.<br />
<br />
Serralada (f.) GEOMORF Cadena extensa de muntanyes.<br />
<br />
Server, Servera, cas.: Serbal, (m.) Serbal común, BOT/ORN (Sorbus domestica L., fam. Rosàcies) Arbre caducifoli , de 5-12 (20) m. d'alt, fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (serves) en pom, piriformes. Propi de la Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa, sobre substrat calcari Els fruits son comestibles només un cop madurs madurats en palla; també s'utilitzen per fer licor i com a ornamental. Floració: IV-VI. Altitud: 100-1400 m.<br />
<br />
Sibau, FOR És el nom que es dona a Menorca a la pila baixa de carbó (carbonera?) (Quan duia xumet).<br />
<br />
Silvicultura (f.) Estudi de la cura del bosc i llur aprofitament racional.<br />
<br />
Sistema de Informació Geogràfica.- Sistema informàtic que permetrà, al S. de Parcs i Jardins, la identificació de cadascun dels elements espacials del verd en la cartografia de la ciutat. L'objectiu és aconseguir una gestió centralitzada dels espais verds i l'arbrat viari. L'accessibilitat d'aquest sistema informàtic es farà tan des de terminals en xarxa com des de dispositius mòbils de treball per tot el territori.<br />
<br />
Siti de la Sitja, FOR És el nom menorquí de la plaça en què es fa la pila de carbó (carbonera) (Quan duia xumet)<br />
<br />
Sitja, FOR És el nom que es dona a Menorca a la pila alta de carbó.(carbonera ?) (Quan duia xumet)<br />
<br />
Sobrepuig (m.) Acció de sobrepujar. / Allò en què una cosa sobrepuja una altre. L'adquirent de sobrepuig...<br />
<br />
Sobretany, BOT/FOR Tany que surt d'un altre tany.<br />
<br />
Sòc, FOR Qualsevol tros de soca o tronc ja tallat o separat de l'arbre o del tros principal.<br />
<br />
Soca, Rabassa, Casporra, FOR/BOT Conjunt de la part de l'arbre enfonsada d'arran de terra en avall i de les arrels útils per a qualsevol aprofitament, principalment la clàvia, bitxac o, en general, arrel mestra en els arbres que en tenen./ Part del tronc d'un arbre o arbust pròxima a les arrels./ Part del tronc que resta a terra amb les arrels quan hom talla l'arbre. / Part inferior del tronc, la porció més baixa de la qual és la rabassa, de on arrenquen les arrels.<br />
<br />
Socaire Treballador del bosc que aprofita les soques, per ex.:del bruc per a fer pipes.<br />
<br />
Solana, FOR Tros del terme on el sol toca més durant el dia.<br />
<br />
Solell, FOR Vessant orientat cap a migdia.(contraposat a obaga o bagueny)<br />
<br />
Soques allistades Soques en llista.<br />
<br />
Sotabosc m, FOR Conjunt de vegetals, no arboris, que es fan a l'interior del bosc, sota el cobert de les capsades.<br />
<br />
Subarbust m BOT Mata<br />
<br />
Submediterrani-ània adj GEOBOT Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que es troben a la regió mediterrània, però que tenen el seu òptim fora d'ella.<br />
<br />
Subrem m, cas.: Tranzón, Part del rem.<br />
<br />
Substància al·lelopàtica <br />
<br />
Sumada.- A Menorca la llenya, principalment de pi, es ven a sumades. La sumada són tres quintars de llenya verda, i és la carga o viatge d'una bèstia. La carga de carbó s'anomena també sumada; el carbó no es ven a sumades, sinó a cargues. (Quan jo duia xumet...)<br />
<br />
Superfície no inventariable, S'entén per això: els matollars, els rocams, els erms, les pastures, les zones humides i les superfícies, que amb ús<br />
<br />
forestal actual, hagin de ser transformades per a ús agrícola.<br />
<br />
Sureda f GEOBOT És costum considerar sureda, el bosc en el qual gairebé tots els arbres són alzines sureres. Bosc de sureres. Es fan en contrades de clima marítim humit (La Selva, Serralada Litoral,...), sobre substrat silícic. La sureda poques vegades forma boscs purs; generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures. La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altre planta.<br />
<br />
Surera, Alzina Surera, (f.) BOT/FOR/IND Suro,cas.: Alcornoque, (Quercus suber L., fam. Fagàcies). Arbre perennifoli de 5-15(20) m d'alt, d'escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla. Fa boscs clars: sobre substrats silícics en sòls àcids, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental. Floració: IV-V. Altitud: 0-1200 m. S'han treu el suro, en pannes, en torns de 12 a 14 anys; se n'origina una important indústria.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.premiumorange.com/archives-autran/archives/loisirs/fleurs_de_sicie/quercus_suber.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.premiumorange.com/archives-autran/archives/loisirs/fleurs_de_sicie/quercus_suber.jpg" width="320" wt="true" /></a></div><br />
Suro m BOT/SUR Part exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses; les seves cèl·lules són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat. El més espès i emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d'haver estat pelada o escorçada. En la surera, la primera pela dona el suro anomenat pelegrí; les posteriors cada vegada que el seu gruix és de 25 mm. .....Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-78299856797497150712010-05-15T11:11:00.000-07:002010-05-15T11:11:02.394-07:00TTallada contínua, f, FOR El tractament de llevar arbres afecta a tota la superfície, a totes i cada una de les parts o unitats superficials- parcel·les- que té la finca o finques objecte d'aprofitament.<br />
<br />
<br />
Tallada de millora, Aquella que al fer la intervenció o passada es treuen els peus dominats, amb malures, morts, caiguts i sel·lecció de tanys en el seu cas. Pot coincidir o fer- se simultàniament amb una tallada d'aprofitament, una discontínua de sel·lecció per exemple.<br />
<br />
Tallada de millora, Espot entendre com a tals aquelles en que es treuen els peus dominats, morts, petats, caiguts o amb malures, deformats i, en el seu cas, es fa selecció de tanys.<br />
<br />
Tallada discontínua, f FOR El tractament de llevar arbres no afecta a tota la superfície, a totes i cada una de les parts o unitats superficials- parcel·les- que té la finca o finques objecte d'aprofitament.<br />
<br />
Tallada, (f.) FOR Acció de llevar tallant.<br />
<br />
Tallador.- Es l'encarregat de tallar els arbres del bosc. Els talladors, endemés de tallar, han d'esbrancar, trossejar, xerracar a les mides, fer els pelats i les altres peces que surten de l'arbre, i el torrat.<br />
<br />
Tàlveg m germ GEOMORF En una vall, línia més o menys sinuosa que uneix els punts més baixos del seu curs, des de la naixença fins a la desembocadura. En una vall drenada equival al llit per on corra l'aigua.<br />
<br />
Tamariu, Tamarit, cas.: Taray, m BOT/ /FOR (Tamarix sp, família de les Tamaricàcies) Gènere de petits arbres o arbusts de fulles esquamiformes, de flors petites, blanques o roses, aplegades en raïms espiciformes, i de fruits capsulars, Creixen en terrenys humits salins de terra baixa mediterrània marítima. Floració: IV-V. Altitud: 0-100 m. El tamariu africà (T. africana), de branques rígides, de fulles d'un verd franc i d'inflorescències amples, es troba a la regió mediterrània occidental; (III-IV-10, vist a Menorca). El tamariu gal-lic (T. gallica), de fulles d'un verd blavís, de branques fines i una mica penjants, i d'inflorescències estretes, es fa a l'Europa sud-occidental i a l'Africà nord-occidental, i també és plantat com ornamental.<br />
<br />
Tany m BOT/FOR 1 Brot que surt a la soca d'un arbre. 2 Rebrot. / Branquillons més prims en la ramificació d'un arbre. <br />
<br />
Tany Retret (Men.) m, BOT/FOR És el brot de l'any.<br />
<br />
Tanyada f BOT 1 Conjunt de tanys d'una planta, d'una superfície de plantes. 2 Tany esponerós.<br />
<br />
Tartera f, Tarter m Extensió de terreny, al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.<br />
<br />
Tatxa, FOR Tauló de Cantó. / S'anomena tatxa al clau de suro que es fa saltar de l'alzina surera al tatxar-la.<br />
<br />
Tatxar, v, FOR, Tatxar l'alzina surera és l'operació de fer-li saltar la tatxa per a veure si el suro és prou fet per a pelar-la. Es costum entendre que el suro és tant més fet com més dur i compacte resulta el de la taxa.<br />
<br />
Tauló de Caires Vius, m, FOR Es el tauló central que queda en passar els quatre fils per la trossada, Té les dues cares serradisses de la mateixa amplada. Quan la trossada és molt ample, en lloc de passar-hi quatre fils se n'hi poden fer passar més, i surten dos o més taulons de caires vius. La seva unitat de venda és la dotzena.<br />
<br />
Tauló, m, FOR S'entén per tauló el que resulta de serrar de llarg a llarg les trossades d'uns o,30 m de diàmetre, passant-hi quatre o més fils, espaiats uns 0, 09 m l'un de l'altre, deixant de banda els costers. L'unitat de venda és la dotzena.<br />
<br />
Taulons costers, m, FOR, Els dels dos extrems de la trossada; tenen una sola cara serradissa i l'altre amb el gest natural de la trossada mateixa. En sa part més prima ha de tenir el gruix normal de tauló; en la més ampla pot tenir el que naturalment li doni l'arbre.<br />
<br />
Taxa Ecològica, FOR En les propostes europees sobre aquesta taxa, es preveu recaptar-la mitjançant el consum de combustibles fòssils i que s'aplicarà als boscos. El PGPF (Pla General de Política Forestal) senyala com objectiu la creació i aplicació d'una taxa ecològica, de manera que els recursos obtinguts reverteixin en el sector forestal mitjançant el Fons Forestal de Catalunya.<br />
<br />
Teia, f, FOR Cor o part interior del tronc de pi més saturada de reïna o rubina.<br />
<br />
Teix,cas.: Tejo (m.),BOT/JARD/FUST (Taxus baccata L., fam. de les Taxàcies) Arbre perennifoli, de 5 a 15 m. dioic, capçada ovoido-cònica, d'un verd fosc; fulles dístiques, linears, decurrents i agudes; llavors envoltades d'un aril vermell. Típicament centreeuropeu; es fa, aïllat o en petits claps, en còrrecs i vessants ombrívols de la muntanya mitjana mediterrània i a l'estatge montà, especialment sobre sòls calcaris. Floració: III-IV. Altitud: 500-1800 m. Freqüentment plantat en jardins i parcs. La fusta és apreciada en ebenisteria. L'aril és comestible, però la resta de la planta és metzinosa.<br />
<br />
Tell argentat (m.) BOT/JAR (Tilia tomentosa, fam. Tiliàcies). De fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i es plantat als jardins.<br />
<br />
Tell de fulla gran, (m.) BOT/FOR cas.:Tilo, Tilo común, (Tilia platyphyllos Scop., fam. Tiliàcies). Arbre caducifoli de 10-40 m.,de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana, boscs caducifolis de l'estatge montà i de les contrades mediterrànies plujoses; sovint cultivat. Floració: VI_VII(VIII). Altitud: (200)400-1400(1700) m.<br />
<br />
Tell de fulla petita, (m.) BOT/FOR. cas.:Tilo silvestre, Tilo, (Tilia cordata Mill., fam. Tiliàcies). Arbre caducifoli de 5-15 m., de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos; creix en sols profunds a les comarques septentrionals del Països Catalans, boscs caducifolis humits de l'estatge montà plujós. Floració: VI-VII(VIII). Altitud: 300-1000 m.<br />
<br />
Tell, Til·ler, (m.), Tilo, BOT/FOR (Tilia sp. família de les Tilàcies) Arbres caducifolis, amb flors de les quals es fan infusions tranquil·litzants, especialment amb les del tell de fulla gran (T. platyphyllos). Fins a 30 m d'alçària, fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estipules caduques; flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada; fruits en núcula. Les flors constitueixen la til·la. Floració: VI-VII(VIII).<br />
<br />
Temperament, m, FOR/BOT Qualitat que defineix la capacitat d'una espècie arbòria per regenerar-se sota coberta.<br />
<br />
Tendrejar, v FOR/SUR S'entén per tendrejar el suro el pelar la surera abans que el suro estigui prou fet o quan, per la massa ufana de l'arbre o les condicions en què ha crescut, és massa tou o pastós.<br />
<br />
Tenell, Escarrot. Capoll, Caparrot, Penjador de Paners, Esporgall, Galet. Tros de branca que queda a l'arbre després d'haver-la tallada.<br />
<br />
Tenell, m, FOR 1 Grop de la fusta. 2 Tros curt de la branca que queda al tronc després de treure-la al esporgar.<br />
<br />
Termòfil-a adj 1 FISIOL Dit dels organismes que viuen en zones càlides i que no toleren bé el fred. 2 MICROB Dit dels microorganismes que presenten creixements òptims a temperatures més altes de 45ºC.<br />
<br />
Terregada, f, FOR (Això quan era xic) Nom que es dona a les deixes de les piles de carbó; es compon d'engrunes, trossos desaprofitats, rescaldins i terra cremada.<br />
<br />
Til·ler,m, Tilo, FOR (Veure Tell) Tilia platyphyla, T. Sylvestris, <br />
<br />
Timba f 1 Precipici. 2 Casa de joc.<br />
<br />
Tió (m.) FOR Buscall (loc.: buscai) gruixut destinat a cremar-lo. / Tronc d'arbre que es té a prop de la llar en temps nadalenc amb llepolies que els infants i cerquen després de copejar-lo.<br />
<br />
Tipus d'edat, FOR En les masses monoespecífiques d'edat similar, cal distingir: masses joves, gairebé sense rendiment comercial; m. adultes, en ple rendiment, i m. madures, que estan per regenerar, tot mantenint l'ecosistema, amb arbres adults.<br />
<br />
Tirassada, f, FOR Arrossegada (d'arbres, plançons,...)<br />
<br />
Tòfona, cas.: Trufa, (f.) BOT/FOR Tuber aestivum (Tòfona blanca), T. brumale (T. magenca), T. melanosporum (T. negre), T. rufum (T. rogenca) .Fong del gènere Tuber, de cos fructífer subterrani, més o menys esfèric, de fins a10 cm. de diàmetre, molt preat en gastronomia. La tòfona negra és la més apreciada, molt aromàtica i escassa; de preu molt alt: també és coneguda com a tòfona del Perigord.<br />
<br />
Toll m 1 Sot ple d'aigua, bassiot. Saltava d'una pedra a l'altre per evita els tolls de l'aigua de la pluja. 2 Lloc profund d'un riu o sèquia on l'aigua és neta i té poc moviment.<br />
<br />
Tomaní, Tomanyí, cas.: Tomillo borriquero, Cantueso,Cantuezo, BOT/FARM, (Lavandula stoechas L., família de les Labiades). Arbust o mata perennifoli de 0,3-1 m., aromàtica, amb fulles linears, d'un verd blanquinós,, i amb flors púrpures arranjades en una espiga prismàtica compacte, coronada per bràctees violetes. Viu a les brolles de les contrades mediterrànies i de l'estatge montà sobretot en sòls àcids; en matolls,sobre terrenys silicis secs. Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques. Floració: V-VIII. Altitud: 0-1100 m.<br />
<br />
Tombada de l'arbre FOR Per l'abatuda, fent prèviament l'entalla, fins els anys seixanta- abans de difondre's la motoserra- es fa amb destral grossa, pels més destres i dotats físicament. Ara, amb motoserra.<br />
<br />
Torn, FOR Temps o edat de talla per a una Sp per a un aprofitament determinat. Ex.: pel P.halepensis, al Baix Llobregat-Ordal, 80 anys (Erc....,VII-88). Edat mitjana de la massa regular en el moment de dur a terme les darreres tallades. (Llibre de P.P.And...)<br />
<br />
Torrat, FOR Tros de tronc o branca, d'ample des de un pam de corona a mida de costal (no més de mig pam), que es trosseja a 4 o 5 pams de llarg i serveix per a cremar o estellar.<br />
<br />
Tòrrec El tòrrec de l'obac (l'aubaga).<br />
<br />
Torrent m 1 HIDROG 1 Curs d'aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla en funció de precipitacions estacionals o ocasionals. 2 p ext Barranc, pendís,etc, de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, del curs d'aigua ocasional. Hom hi distingeix tres parts principals: la conca de recepció, espècie d'embut on s'apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs, que serveix per a evacuar l'aigua i els materials, i el con de dejecció, format per l'acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant (a la plana o en una vall transversal). Per tal de controlar i disminuir els efectes de l'erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció i/o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs. 2 1 p anal Un torrent de lava. 2 Un torrent de llàgrimes.<br />
<br />
Tortellatge, cas.: Viburno, m BOT/ FOR (Viburnum lantana L., família de les Caprifoliàcies) Arbust caducifoli de 1 a 2(5) m d'alçària, de fulles ovades, dentades, tomentoses, grisenques i amb els nervis sortints, de flors blanques, oloroses, agrupades en corimbes densos, i de fruits en baia, ovoides, comprimits i negres un cop madurs. Es fa en boscs i bardisses, a la muntanya mitjana, a les boixedes dels estatges montà i subalpí i a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: IV-V(VIII). Altitud: 150-1600(2100) m. Les branques són apreciades per a fer-ne bastons.<br />
<br />
Tossal m 1 Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rost, en una plana o aïllada d'altres<br />
<br />
muntanyes. 2 Puig.<br />
<br />
Tractament, m, FOR En l'àmbit forestal,sol referir-se a intervencions, principalment tallades, quan el context no indiqui<br />
<br />
altre cosa.<br />
<br />
Tractant m El qui tracta o comercia en una cosa, bestiar, grans, fusta, ...Tractant de ...<br />
<br />
Transport dins el bosc, FOR Històricament, pels traginers, que amb matxos de bast, han transportat els materials, normalment amb sàrries, fins el carregador (placeta carregadora), punt on, en el seu dia, hi han arribat els carreters, per fer-ne el transport final. Avui és altre història......<br />
<br />
Travessa, f, FOR (Ara són de formigó...) Tauló de roure, de caires vius, de mides apropiades per a la construcció i reparació de les vies de ferrocarril...(pag 163...). Fins els anys 60 hi havia els anomenats "cupos" -quotes- que era la quantitat de roure destinat obligatòriament a travesses, en funció de la tallada o treta que es feia.<br />
<br />
Trementina, essència de, FOR QUIM ORG Oli essencial, consistent en una barreja de monoterpens, que hom obté per destil·lació de l'oleoresina derivada de diverses espècies de pins. Els seus constituents principals són: el pinè i el limonè, i és coneguda comercialment com a aiguarràs.<br />
<br />
Trementinaire Dona valerosa i ferma, / remeiera ambulant / amb gran coneixement / d'herbes / i remeis tradicionals. // Anava ben vestida / i, mai sola, amb / companya, / generalment aprenenta / a la qual un sou donava. // Sa parla expressiva i clara / amb una memòria gran / la feia tan agradable / com un bell trinat encant. // Era molt ben acollida / per tot arreu on passava, / fins i tot com de família / havia qui l'esperava. // Per doctors qualificada com joia de la natura / pel seu complement i / ajuda / en cures realitzades. // I sempre la seva conducta / era sincera i formal / i a les famílies més / pobres / no els cobrava ni un ral. Festa de les Trementinaires. Tuixén; Alt Urgell; 30-31-V-2009<br />
<br />
Trèmol (m.) BOT/FOR cas.: Álamo temblón,( Populus tremula L., fam, Salicàcies). Arbre caducifoli de 10 a 15(20) m d'alçària, d'escorça llisa i d'un gris clar, de fulles arrodonides i sinuades, amb el pecíol lateralment aplanat, molt bellugadisses, i d'aments penjants que apareixen abans que el fullatge. De distribució holàrtica, als Països Catalans només es troba als Pirineus i en algunes muntanyes del Principat, puntejant amb altres ssp més nombroses, a petits claps o cobrint sovint les clarianes del bosc, viu als boscs caducifolis clars, des de les contrades mediterrànies plujoses fins al estatge subalpí. Floració: II-IV. Altitud: (100)300-2000 m.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://lh3.ggpht.com/_rWksMjEBTQk/Sa1V9WFIztI/AAAAAAAAMFc/oAgbBLkVaJA/s1600/leo-mic-Populus-tremula-1511.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://lh3.ggpht.com/_rWksMjEBTQk/Sa1V9WFIztI/AAAAAAAAMFc/oAgbBLkVaJA/s320/leo-mic-Populus-tremula-1511.jpg" wt="true" /></a></div><br />
Tremoleda f BOT/FOR Bosquet de trèmols.<br />
<br />
Trencador, FOR/SUR Treballador que fa les peces de suro un cop arrencat de l'arbre.<br />
<br />
Treta de Bosc, FOR Comprèn la seva tallada i totes les feines principals i suplementàries i les tragines que el comprador ha de fer o pot fer segons tracte fins a la de treure materialment de la hisenda del venedor o, en general, d'aquell qui l'ha concedit, ço que amb ell ha adquirit.<br />
<br />
Treta, FOR Fer una treta, treure bosc, conjunt d'operacions que representa això, volum o quantitat que suposa,<br />
<br />
Treure un Bosc, FOR Fer en un bosc el conjunt d'operacions que representa la treta. En el seu cas, fer una artiga o altre us.<br />
<br />
Tronc de l'Arbre, Canó de Torada o Roll, FOR. La part que comença arran de terra i acaba, en aprimar-se, a mida de costal o, en el seu cas, fins a l'arrencada de les besses. El preparen els operaris de destral xica o d'esbrancar, fent la brancada, la branqueta i l'esporguim. També preparen el desembosc final. Avui es fa amb serra mecànica.<br />
<br />
Trossada, FOR S'entén per trossada el tros d'arbre de ribera, de 12 pams de llarg i d'uns 0,10 m com a mínim de diàmetre, al qual no s'ha tret l'escorça. L'unitat de venda és el metre cúbic.<br />
<br />
Tumell (Alt Urgell) Tunell (l'Empordà)- Amb aquest mot és designat el tros de tronc serrat en direcció perpendicular a la llargada. (tibós ?)<br />
<br />
Turada, FOR S'entén per turada el tros d'arbre sense tortes al qual s'ha llevat l'escorça i té mida de pelat. Encara que la mida més corrent és la de 12 pams, la turada té en cada cas els pams que de fet se li donen i que solen no baixar de 7 o 8. ( Quan duia xumet.... Avui ?)<br />
<br />
Turell, FOR S'entén per turell la turada que té 5 pams menys.<br />
<br />
Turó m, cas.: Colina. Elevació rosta no gaire alta del terreny, muntanyola. Petits turons testimoni de llicorella grisa a la Plana de Vic.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-23498521517244279002010-05-15T11:09:00.000-07:002010-05-15T11:09:15.569-07:00UUbaga, Bac. Bagueny, Rera sol, FOR Tros de terra encarat a tramuntana. Part d'una muntanya o vall on no toca el sol. Ombrívol. Coster de migjorn.<br />
<br />
<br />
Ullastrar m GEOBOT/BOT/FOR Comunitat vegetal en què preomina l'ullastre, pròpia de zones mediterrànies de clima marítim i relativament sec.<br />
<br />
Ullastre, Oastre (Men.), Olivera borda, Bordis, Revell, cas.: Acebuche, Zambujo, BOT/FOR; (Olea europea L., var. sylvestris (Mill.) Brot. ( var. Oleaster ), família de les Oleàcies). Arbust o petit arbre de 1 a 6(10) m d'alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars i de fruits en drupa. Habita a les màquies i matollars dels sols secs de les terres mediterrànies meridionals. Floració: IV - VI. Altitud: 0 - 1000 m<br />
<br />
Fotografia: Ullastre<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/web/Bloques_Tematicos/Patrimonio_Natural._Uso_Y_Gestion/Espacios_Protegidos/Monumentos_Naturales/Acebuche_del_Espinillo/Acebuche_Espinillo.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/web/Bloques_Tematicos/Patrimonio_Natural._Uso_Y_Gestion/Espacios_Protegidos/Monumentos_Naturales/Acebuche_del_Espinillo/Acebuche_Espinillo.JPG" wt="true" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-19409773433269517362010-05-15T11:03:00.001-07:002010-05-15T11:06:18.863-07:00VVentre, FOR/SUR Capa interna del suro natural.<br />
<br />
Verduc m, BOT/FOR Rebrot d'un arbre. Un verduc d'olivera.<br />
<br />
Vergell, BOT/FOR Cada un dels trossos de la branqueta.<br />
<br />
Vergella, f 1 Rebrot jove d'un arbre. 2 Vareta.<br />
<br />
Vergella, Verduc, BOT/FOR És el tany o brot que neix a les branques o branquillons o a les ferides produïdes per la tallada d'una branca.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vern (m.), cas.:Aliso, BOT/FARM/FOR (Alnus glutinosa (L.) Gaertn.,família de les Betulàcies). Arbre caducifoli, monoic, de 10 a 20(25) m d'alt, escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles amplament ovades, obtuses o retuses, irregularment serrades i més o menys enganxoses, flors masculines en aments cilíndrics i femenines en aments ovoides, amb esquames lignificades, i de fruits en núcula. Es fa en boscos de ribera en tot Europa, excepte a les illes Balears i a zones àrides i fredes; aquí, als boscs de ribera i canals de regadiu,a l'estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses. Floració: II-IV. Altitud: 0-1650 m. L'escorça en decocció és emprada en gargarismes. La fusta és blanca, amb venes vermelloses, lleugera, de textura fina i compacta i mancada d'albera. La humitat la podreix ràpidament, però submergida en l'aigua és de les més duradores.</div><br />
Verolar (v. i.) Començar a prendre color de madur un fruit verd. / sin. compl. enverar.<br />
<br />
Verticil m BOT 1 Conjunt de fulles o òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix. 2 verticil floral 1 En les flors<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">cícliques, conjunt de peces florals situades al mateix nivell. 2 p ext Nom aplicat al calze, la corol·la, a l'androceu i al gineceu.</div><br />
Verticil·lat-ada adj BOT/FOT Disposat en verticil. Fulles verticil·lades.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vesc m cas.: Muerdago, Almuerdago, Liga, 1 BOT/FOR (Viscum album, família de les lorantàcies) Subarbust dioic, perennifoli, hemiparàsit, de 20 a 60 cm d'alçària, de fulles oposades, coriàcies, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa. Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana. Es popularitza per Nadal, hom creu que duu bona sort. 2 1 Matèria apegalosa treta del vesc, que serveix per a enganxar. 2 caça amb vesc CINEG Modalitat popular de caça menor amb parany per a caçar ocells cantaires; l'ocellaire unta amb vesc vímets, joncs, palles, etc, disposats en forma de creu (d'aqui el nom de creueres), i els col·loca entre les branques d'un arbret perquè s'hi enganxin els ocells que hi acuden en sentir el cant d'un reclam convenientment amagat prop de l'arbre.</div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vessant 1 adj que vessa. 2 GEOMORF En una vall, coster que uneix el tàlveg i la carena. L' interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall. ...3 m o f Aiguavés. / Pendent per on corren les aigües de pluja.</div><br />
Vial m Camí.<br />
<br />
Viarany (m.) Camí estret. Corriol. Caminoi. Sendera.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vidalba f BOT/FARM cas.: Clemàtide, Muermera, (Clematitis vitalba L., família de les Ranunculàcies) Liana de 3 a 20 (25) m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni. Es fa en boscs humits i en bardisses, a l'Europa central i meridional; aquí, bardissars i boscs caducifolis de les contrades plujoses mediterrànies i de l'estatge montà. Floració: VI_VIII: Altitud: 0-1600 m. És fortament vesicant. </div><br />
Vímet,Vim, Vimer, (m.) (Menorca),BOT cas.: Mimbre...Rama llarga i prima de la vimetera i d'altres espècies de salze ; emprada, seca, per a cistelleria i mobles lleugers..<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vimetera (f.) BOT/MOBL, Vimer (Men) cas.: Mimbrera, (Salix fragilis ssp neotricha, fam. de les Salicàcies). Arbre caducifoli de 8 a 15 m d'alçària, d'escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l'anvers i glauques o d'un verd fluix al revers, i d'aments cilíndrics. Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de sèquies i llocs humits, en una gran part d'Europa. En conreu presenta un tronc rabassut, del qual es treuen els vímets, que són tallats periòdicament.</div><br />
Vint-i-Quatrer, FOR És una de les peces de fusta que es baixen -quan duia xumet- per l'aigua. Fa 26 pams de llarg per 0,60 m. de gruix del cap gros i 0,50 m. el prim. L'unitat de venda és el vint-i-quatrer.<br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vinya f BOT/AGR cas.: Vid,Parra, Liana caducifòlia d'1-20(35) m. Cultivada i subespontània als boscs de ribera de les contrades mediterrànies. Floració: V-VI. Altitud: 0 1200 m.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Virosta,f, FOR Fullaraca.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vol, En un bosc, plantació, etc, part aèria de la vegetació.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vorada-es f 1 Vora o marge. A la vorada del riu. 2 1 Allò que guarneix la vora d'una cosa. 2 Arbres que hi ha a les vores dels camins, dels camps, etc. 3 OBR PÚBL Filera de pedres, de maons, etc, que formen la vora o el marge d'una andana o voravia, d'una calçada, etc.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Vuitena, Aquest és el nom que a l'Empordà donen a la post, quan té 1,5 cm. De gruix.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div>Fotografia: vimet<br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.infor.cl/mimbre/Atados%20de%20mimbre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.infor.cl/mimbre/Atados%20de%20mimbre.jpg" width="254" wt="true" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8447377157967602496.post-737874447933621732010-05-15T10:59:00.000-07:002010-05-15T11:02:06.995-07:00X<ol><li>Xaragall m Regueró que forma l'aigua de la pluja, etc, en escórrer-se per un terreny inclinat, escorranc. Els xaragalls plantats de pollancres i carolines...</li>
<li>Xarmar, Esmatassar, Estassar,.-Tallar, no pas arrancar, l'arbúcia del bosc, les bardisses, i les plantes i herbes que es poden tallar amb dall (podall) i res més. </li>
<li>Xerric, Coscoll, Garric, cas.: Coscoja, Chaparro,.(Quercus cerris, Quercus coccifera L., família Fagàcies). Arbust o arbret de 0,5 - 2(4) m.,de fulles coriàcies, de color verd clar lluent, sinuades i espinoses, i de fruits en gla. Viu a les garrigues i a les màquies de les contrades mediterrànies, a la terra baixa. Floració: IV - V. Altitud: 0 - 1300 m.</li>
<li>Xescle, Cescle.- Tany o brot o part d'ells, de castanyer o avellaner, destinat a ser utilitzat a manera de cèrcol en la fabricació de botes, portadores i altres atuells de fusta fets per a guardar o transportar líquids; o en la d'altres menes d'estris de fusta, a manera de lligam o defensa. (Quan jo duia xumet; ara...)</li>
<li>Xevira, Civera (Menorca), (Això quan duia xumet) Baiard destinat a pesar el carbó quan es desempila i no es posa directament en sarrions. La part central és prou fonda perquè hi càpiga just, i sense perill de caure, tant de carbó com en un sarrió, o sigui 1,5 quintars. Aquesta part central és feta de vímets, perquè si fos de canya perillaria de cremar-se. La xevira és també destinada a altres usos pagesos, com és el traginar fems, i, a voltes, s'usa transformada en carretó d'una sola roda. </li>
<li>Xilema m BOT En els feixos, conjunt de vasos, de parènquima xilemàtic i de fibres llenyoses. Pel xilema circula la saba ascendent.</li>
<li>Xipell m BOT 1 Bruc d'hivern. 2 Bruguerola</li>
<li>Xipell, Salabruga, cas.: Brecina, Biercol, Urce, Carpaza; Calluna vulgaris, fam. de les Ericàcies. Veure Bruguerola.</li>
<li>Xuclador, Mamador, Excrescència d'una arrel o d'una tija que penetra dins el cos de la planta de la qual és paràsita.</li>
<li>Xuclamel de roca, cas.: Madreselva de roca,. (Lonicera pyrenaica L., família de les Caprifoliàcies). Arbust caducifoli de 0,2-1 m., de fulles oblongues, petites, glauques i un xic coriàcies, flors de color blanc groguenc, i baies vermelles i globuloses. Viu en llocs rocosos i calcaris,</li>
<li>a la muntanya mediterrània i a l'alta muntanya. Floració: V-X. Altitud: 600-2300(2600) m.</li>
<li>Xuclamel m BOT/FOR Nom aplicat a les espècies arbustives del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies. Són arbusts caducifolis de</li>
<li>fulles simples, enteres, oposades i breument peciolades, de flors geminades i axil·lars, amb la corol·la tubular i bilabiada, i de fruits en baia. </li>
<li>Xuclamel xilosti, cas.: Cerecillo, BOT/FOR (Lonicera xylosteum L., família de les Caprifoliàcies). Arbust caducifoli d'1-2 m. d'alt, és pubescent i té fulles ovades agudes, flors d'un blanc groguenc i baies vermelles i arrodonides. Habita sobretot als boscs de fullatge caduc de la muntanya mitjana d'una gran part de l'Europa humida; estatge montà, subalpí i contrades mediterrànies plujoses, en sòl calcari. Floració: V-VI. Altitud: 200-1850 m.</li>
</ol><br />
<div>Imatge: Xilema d'un cep<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.inea.uva.es/servicios/histologia/images/Imagenes2001/Imagenes%202001/Xilema%20de%20vid/348PH.xilema%20de%20vid%20200x6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.inea.uva.es/servicios/histologia/images/Imagenes2001/Imagenes%202001/Xilema%20de%20vid/348PH.xilema%20de%20vid%20200x6.jpg" width="302" wt="true" /></a></div></div><br />
<div></div><br />
<div></div>Unknownnoreply@blogger.com0